El fracàs de les polítiques d'habitatge i els errors que han marcat aquesta crisi

L'augment de preus fa cada cop més difícil disposar d'un habitatge, ja sigui de lloguer com de compra. I és que Espanya se situa a la cua de països europeus en disposar d'un parc d'habitatge assequible, amb un 2% d'habitatge públic.

Però, com s'ha arribat a la crisi de l'habitatge? "Hi ha un consens que es crea a partir del franquisme que és que la política d'habitatge s'utilitza perquè tothom pugui ser propietari per construir una espècie de classe mitjana. I aquella classe mitjana havia de ser la base del règim, havia de donar estabilitat". Ho explica Jaime Palomera, de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA).

Aquesta política explicaria per què el sector immobiliari ha estat molt potent a Espanya, tal com explica Montserrat Pareja-Eastway, doctora en Economia i experta en sostenibilitat urbana i habitatge:

"Si tu construeixes molt, tens molts mobles per vendre, tens molts paviments, perquè t'interessa que aquest sector tiri perquè fa tirar l'economia, fa tirar el producte interior brut."

"Decret Boyer" com a punt d'inflexió 

L'any 1985 va entrar en vigor l'anomenat "decret Boyer" de l'aleshores ministre d'Economia i Hisenda, Miguel Boyer, del govern socialista de Felipe González. 

El decret suprimia els contractes indefinits. D'aquesta manera els propietaris d'habitatges i locals podien llogar sense que els contractes s'anessin prorrogant de forma indefinida. Per tant, va suposar la liberalització del mercat de lloguers. Aquí, segons Palomera, comença el procés pel qual l'habitatge passa de dret fonamental a actiu financer.

"Hi ha un canvi històric als anys 80 que és que l'habitatge funcioni com un actiu financer i atreure tota la demanda internacional perquè vingui aquí a invertir, i a invertir sobretot en totxo."

Aquesta situació es perllonga al llarg dels anys, amb governs del PSOE i del PP, fins a la gran crisi immobiliària i financera del 2008. "Les famílies, abans del 2008, compraven i se n'anaven al banc i els bancs els posaven la catifa vermella perquè deien 'sí, sí, endavant'", narra Montserrat Pareja-Eastway. 

Però amb la crisi fan fallida els promotors i molts pisos van passar a mans dels bancs. Manuel Gabarre, advocat i investigador de l'Observatori contra Delictes Econòmics (CODE) explica que "en fer fallida bancs i caixes, aquests béns --directament o indirectament-- van passar a mans de l'Estat".

I afegeix: "I l'Estat en lloc d'utilitzar-los per crear un sistema d'habitatge social, que hagués servit per contenir els preus, el que va fer és malvendre'ls a fons oportunistes d'origen americà, normalment... Cerverus, Blackstone, entre altres, van comprar uns 500.000 pisos. I a més, cal tenir en compte els béns de Sareb, que també van comprar uns 500.000 més."

Jaime Palomera assegura que a Espanya "Blackstone va tenir totes les facilitats" i, en canvi, a Dinamarca ha pogut "fer molt poc perquè el govern li va parar els peus".
 

El fracàs de l'habitatge protegit

A més, a Espanya, milers i milers de pisos de Protecció Oficial han anat passant al sector privat. El resultat de tot plegat és que durant la darrera dècada les persones que, amb anteriors circumstàncies, haurien comprat un pis ara es veuen oblidades a llogar.

Un mercat, el de lloguer, cada cop més tensionat i que no pot absorbir aquesta demanda on s'ha d'afegir la pressió turística i les onades migratòries de persones sense recursos o l'arribada dels nòmades digitals o "expats".  

En aquest reportatge pots veure dues històries de com ha afectat la pèrdua d'habitatge protegit.

Clarament,  l'accés a l'habitatge és un problema, però perdre'l és un autèntic drama. Catalunya lidera el rànquing de tot l'estat en nombre de desnonaments, tot i la moratòria del govern que s'ha anat prorrogant. 

Un drama humà que es veu diàriament als carrers de moltes ciutats, especialment a alguns barris Barcelona. 

Una regulació qüestionada

Per pal·liar la situació, la Generalitat va legislar, però el Tribunal Constitucional (TC) va anul·lar parcialment la llei catalana sobre l'habitatge de 2022, ja que va declarar inconstitucionals alguns dels articles d'aquesta llei, els quals obligaven els grans tenidors a oferir un lloguer social a les famílies amb vulnerabilitat socioeconòmica abans d'iniciar processo judicials de desnonaments. 

Després ha vingut la legislació espanyola amb la llei de l'habitatge on s'apliquen topalls als preus als habitatges de les zones declarades com a tensionades. De moment, només Catalunya i Navarra ho està aplicant.

Segons les primeres dades, els preus han baixat un 5%, però s'han reduït els contractes en un 17%. La normativa ha deixat fora el lloguer de temporada, fet que ha provocat una fuga d'habitatges cap a aquest tipus de lloguer per tal d'evitar els topalls en el preu.  

La visió dels propietaris i la de les plataformes veïnals

Unes regulacions que no es veuen bé des del sector de la propietat, ja que molts propietaris consideren que s'estan limitant els seus drets. Ho explica Òscar Gorgues, gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona:

"Totes aquestes mesures normatives, jurídiques bàsicament, estan fent que les propietats estiguin molt més regulades i que l'equilibri que hi hauria d'haver entre propietari i llogater s'està desequilibrant. El propietari veu perjudicada la seva seguretat jurídica i això preocupa molt." 

Gorgues afegeix que està venint molta gent a viure a Barcelona perquè "és una ciutat que ofereix serveis i feina i va acumulant demanda d'habitatge", i, el fet que les administracions parlin de regular els preus pot repercutir en una baixada en l'oferta:

"Si limitem els preus ja hem vist que baixa l'oferta. L'única solució és generar nova oferta. Però clar, anem molt tard."

Segons la Cambra de la Propietat de Barcelona, aquestes regulacions també allunyen les inversions: "Fa poc es parlava de suprimir els avantatge fiscals de les socimis (societats inversió immobiliària). Només el rumor ja va fer que veiessin Espanya com un país on no havien d'invertir més, i moltes vegades aquests capitals no són especulatius." 

Per altra banda, des de la Cambra defensen molts propietaris que es troben amb problemes:

"Hi ha un altre tipus de llogaters que no són vulnerables i que, senzillament, no paguen o provoquen problemes als veïns, o que, acabat el contracte, diuen que no se'n van... Això passa i molt sovint. El problema és que aquesta possessió de l'habitatge l'hauries de recuperar en tres mesos i no en dos anys. Què fa tot això? Que molts propietaris decideixin no llogar."

La visió de les plataformes veïnals o sindicals que defensen els interessos dels llogaters ho veuen de forma radicalment diferent. 

Pel Sindicat de llogateres és obvi que una de les solucions passa per la construcció de molt més habitatge protegit a preu assequible, però són conscients que aquesta és una mesura a mitjà i llarg termini i, per tant, s'han de prendre mesures ja.

Pel portaveu del Sindicat, Enric Aragonès, la solució passa per "una rebaixa generalitzada del preu del lloguer, contractes indefinits, recuperar els pisos turístics i de temporada buits, i prohibir les compres especulatives, que només pots comprar si és per viure-hi". I, segons Aragonès, aquestes mesures han d'aplicar-se alhora perquè "necessiten combinar-se per assegurar que tenen efecte sobre la de vida de les persones". 

De fet, el Sindicat ja ha endegat una campanya de sensibilització i mobilització per aconseguir que finques on hi hagi molts llogaters en risc, que no els renovin el contracte perquè els propietaris vulguin passar al model de lloguer de temporada, o de cohabitatge es plantin i iniciïn una vaga de lloguers. De fet, ja hi ha dos immobles, a Sentmenat, que han votat que ho faran. 

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) també comparteix la idea que, a l'espera dels plans del Govern per construir noves promocions d'habitatge públic, ara per ara "la prioritat ha de ser respondre a l'emergència", diu el Juanjo Ramón, portaveu de la PAH:

"La nostra aposta des del 2014 continua sent el lloguer social perquè és la manera de regular el preu en funció dels ingressos de la unitat familiar. Ja no és que marqui el preu el mercat, sinó que el marques tu, tant guanyes, tant pagues, i per a nosaltres això és el més equitatiu i més efectiu que hi ha." 

De fet, la PAH recorda que gràcies a la moratòria de desnonaments del govern, vigent des del 2020, que s'ha anat prorrogant i ampliant, i continua vigent per a casos de lloguer i ocupació fins al 31 de desembre s'ha aturat gairebé 60.000 desnonaments en els últims 4 anys. Però, malgrat aquesta protecció, se n'han executat el 75%. Milers de famílies han hagut de marxar de manera forçada de casa i no se sap què pot passar a partir de l'1 de gener si no es prorroga la moratòria.