El fracàs del moll flotant per dur ajuda a Gaza: de reparació en reparació per mala mar

El moll flotant construït per l'exèrcit dels Estats Units per fer arribar ajuda humanitària per via marítima a Gaza no ha funcionat com s'esperava i el futur del projecte, amb un cost de 230 milions de dòlars, està en l'aire.

Des que es va posar en marxa el 17 de maig, ha estat més dies inoperatiu que en funcionament. La raó principal ha estat la mala mar que hi ha a la zona, que ha malmès diverses vegades l'estructura i ha obligat a traslladar-la fins a territori israelià per poder-la reparar.

Aquests contratemps han fet que per aquesta via marítima només hagin arribat a la Franja, fins ara, uns 250 camions carregats amb unes 4.100 tones d'ajuda humanitària. Una xifra ínfima en comparació amb els 500 camions que entraven diàriament a Gaza abans de la guerra.

A més, la majoria dels dies que s'ha pogut desembarcar l'ajuda humanitària internacional, part de la mercaderia s'ha quedat a la platja perquè el transport en camions fins als magatzems de Gaza no s'ha pogut fer per manca de seguretat.

Aturat pel mal temps

Els Estats Units van anunciar la construcció d'aquest moll flotant al març, coincidint amb les limitacions imposades per Israel a l'entrada d'ajuda per via terrestre a Gaza i amb milers de palestins en situació de fam.

Un miler de soldats van treballar durant més de dos mesos en el muntatge i ancoratge de la infraestructura a la platja. La construcció es va donar per acabada a principis de maig, però les condicions meteorològiques van fer que no es posés en servei fins al 17 de maig.

Al cap d'una setmana, el fort onatge va provocar el desacoblament de quatre vaixells nord-americans que participaven en l'operació. Tres dies més tard, la mala mar va danyar el moll i van haver de transportar-lo fins al port israelià d'Ashdod per reparar-lo.

El moll va tornar a funcionar el 7 de juny, però el dia 14 el van haver de desplaçar a Ashdod una altra vegada pel fort onatge. Les entregues d'ajuda es van reprendre dijous passat, segons el Pentàgon.

Un error de càlcul?

Aquest decebedor balanç s'explicaria per un "error de càlcul" de l'exèrcit americà a l'hora de valorar les condicions de la mar i del mal temps a la zona, segons han apuntat a The Guardian experts del Centre d'Estudis Estratègics i Internacionals --CSIS per la sigla en anglès.

Els càlculs inicials de les autoritats nord-americanes apuntaven que el moll pogués estar operatiu durant tot l'estiu, fins al setembre, l'època en què acostumen a empitjorar les condicions de la mar a la zona.

Oficialment, no hi ha confirmació de la data prevista de desmantellament, però amb els contratemps constants d'aquest primer mes agafa força l'opció que el moll comenci a desmuntar-se al juliol i forci Israel a obrir noves rutes terrestres.

L'ajuda humanitària està bloquejada a la platja

L'altre gran problema del corredor marítim de Gaza és que bona part de l'ajuda humanitària que s'ha pogut desembarcar s'acumula a la platja perquè el transport fins als magatzems no és segur.

Aquest és el motiu que va esgrimir el Programa Mundial d'Aliments de les Nacions Unides, quan el 10 de juny va anunciar la suspensió de les entregues d'ajuda a través d'aquest moll. L'operativa encara no s'ha reprès.

L'Organització Mundial de la Salut fa dies que reclama a Israel que reobri el pas fronterer de Rafah per fer arribar ajuda humanitària a la ciutat i a tota la Franja de Gaza.

Dissabte hi havia prop de 30 camions amb medicaments esperant entrar pel pas fronterer de Kerem Shalom, l'únic operatiu per a l'entrada d'ajuda humanitària per via terrestre des que l'exèrcit israelià va tancar el pas de Rafah el 7 de maig.

"No queda res al mercat": s'agreuja la crisi humanitària a Gaza

Aquest bloqueig fa que la població de Gaza tingui cada cop més mancances. L'exèrcit israelià assegura que cada dia hi deixa entrar uns 200 camions amb ajuda humanitària, però al carrer hi falta de tot, com constata un palestí desplaçat, Eid Abu Khater.

"No ens podem permetre comprar menjar. El meu fill plora per tenir pa, els forns estan saturats i no podem comprar gas per cuinar. Només tenim una llauna de cigrons o de carn per alimentar els fills."

Molts palestins de Gaza fa mesos que s'alimenten de menjar enllaunat proveït per l'ONU o les organitzacions no governamentals. Comprar aliments frescos al carrer és un luxe. Un sol ou costa l'equivalent a 2 euros. Un quilo de sucre, 53 euros. O un quilo de sal, més de 100.

"No queda res al mercat. No trobo ni un quilo de cebes, i si n'hi ha, costa 140 xéquels (35 euros)", assegura un altre desplaçat, Hisham Salem. Per això, les organitzacions humanitàries reclamen a Israel que deixi entrar més ajuda humanitària i denuncien que els atacs constants fan molt difícil la distribució.

Les Nacions Unides alerten que, a mitjans de juliol, més d'un milió de palestins de Gaza s'enfrontaran al nivell catastròfic de fam. A això cal afegir-hi que Israel ha destruït bona part del sistema d'aigua potable i que la calor ja és insuportable a l'interior de les tendes dels desplaçats.