El futur de Kamala Harris i el Partit Demòcrata: una candidata fugaç?

Les derrotes polítiques mai són fàcils de digerir, i si es tracta d'un duel a tot o res com el de les eleccions dels Estats Units, encara menys.

D'un dia per l'altre, Kamala Harris ha passat de ser la líder indiscutible i esperança de futur dels demòcrates a la personificació de la derrota davant de Donald Trump.

La decisió de no sortir a parlar la nit de les eleccions i esperar-se a fer-ho l'endemà ja anticipava que el dol duraria dies, i el discurs de dimecres no va fer res més que confirmar-ho.

La decepció i el tràngol d'haver de deixar les institucions en mans del controvertit candidat republicà eren evidents en les cares del públic i d'una ja excandidata que, com en tota la campanya, encara es va adreçar als seus partidaris des del faristol de vicepresidenta dels Estats Units.

El càrrec se li acabarà exactament d'aquí 72 dies, i per ara els seus plans de futur són tota una incògnita. Què passarà amb el Partit Demòcrata? Harris voldrà continuar en política?

Fonts de l'entorn han apuntat en mitjans com el The New York Times que encara és d'hora per decidir res, però que el seu futur està "ple de possibilitats".

En aquest sentit, el mateix diari especula des de l'opció que Harris intenti mantenir-se en la batalla política, fins a la possibilitat que intenti passar al sector privat, per exemple, a través d'un centre de pensament com el Center for American Progress o fins i tot un que pugui fundar ella mateixa. 

En qualsevol cas, aquests són alguns dels elements que influiran en la possibilitat que Harris opti o no a la presidència d'aquí quatre anys, el 2028.

Candidata sense debat

Harris va aterrar a la cursa electoral a ultimíssima hora, com a recanvi exprés de Joe Biden, i sense possibilitat de debat intern, una circumstància serà clau per entendre el que pugui passar a partir d'ara. 

La seva experiència política és indubtable --es va convertir en la primera dona vicepresidenta i en la primera persona negra al càrrec--, però al duel amb Trump hi va arribar a correcuita per la necessitat dels demòcrates de fer un relleu ràpid i sense polèmica que els donés opcions de retenir una Casa Blanca que totes les enquestes donaven a Trump.

Amb els vots recomptats i la derrota certificada, si volgués continuar podria enfrontar-se a una contestació interna com la que ja va viure en el camí per a la nominació l'any 2019, quan es va presentar i es va retirar fins i tot abans de la primera votació.
 

Fidel a Biden

Malgrat que durant quatre anys se l'ha acusat de tenir un paper fins i tot massa discret en el dia a dia de l'executiu, Harris ha encarnat en aquestes eleccions la continuïtat de les polítiques de Joe Biden, a qui molts nord-americans acusen directament de la inflació dels darrers anys. 

Fidel fins a l'últim moment, no va fer el pas endavant per succeir-lo fins que el president va anunciar que es retirava de la candidatura.

Durant la campanya se n'ha intentat distanciar, però la figura de Harris estarà inevitablement en qüestió si el partit decideix que cal passar pàgina d'aquesta etapa.

En aquest sentit, també és previsible que entre els demòcrates es multipliquin les veus que exigeixin explicacions per l'evident nyap que suposa el fet de no haver assumit abans que s'havia de substituir Biden com a candidat. 

Símbol de l'oposició a Trump

A l'altra cara de la balança, cal tenir en compte que Harris és ara mateix qui compta amb la xarxa de donants més gran dins del partit, i també és qui encarna més nítidament l'oposició a la figura de Donald Trump, que en els pròxims mesos començarà a desplegar sense manies les seves polítiques.

Això brindaria a l'encara vicepresidenta dels Estats Units la possibilitat de mantenir-se en alerta i acabar-se postulant per a les pròximes eleccions.

A hores d'ara, ningú sap ni en quin context se celebraran, ni quin record quedarà del seu fracàs en aquesta cursa presidencial.

De fet, Harris no ha complert l'evident objectiu de derrotar Trump, però des del partit se li reconeix que ha fet una bona campanya, sense errors, en un context accelerat i hostil.

Els precedents de Clinton, Kerry o Al Gore

Amb l'evident excepció de Donald Trump, el cert és que en la història recent ni demòcrates ni republicans han sigut partidaris de repetir candidat després d'una derrota.

Al contrari, és habitual que se'n distanciïn perquè els identifiquen com a símbol d'un fracàs.

El 2016, el Partit Demòcrata va viure amb un gran disgust el resultat de Hillary Clinton, a qui en aquestes eleccions només se l'ha pogut veure en actes de segon rang, lluny dels focus.

Tampoc va fer una gran carrera el republicà Mitt Romney, que va perdre davant de Barack Obama i l'any passat va dir adeu a la vida política com a senador per Utah. 

John Mc Cain, que va morir el 2018, també va assumir la derrota contra Obama quedant-se amb un lloc al Senat, mentre que John Kerry, després de perdre contra Bush, va tornar al Senat i ha acabat sent secretari d'estat i enviat especial pel clima en l'administració Biden.

Qui va intentar repetir com a candidat és Al Gore, que el 2000 havia perdut contra Bush. Tot i això, finalment es va retirar de la cursa demòcrata per a les eleccions del 2004 i va donar suport a un altre candidat.

Com tots ells, doncs, Kamala Harris podria ser la pròxima a convertir-se en una candidata d'un sol ús, o fins i tot fugaç, si tenim en compte que s'hi va posar a finals d'agost.