El futur de l'Amazònia està en joc avui: "Si no es preserva, potser desapareixerà"
Hi ha un milió de persones pertanyents a més de 500 tribus amenaçades pels incendis i la desforestació
Mentre els científics ja mesuren l'impacte que tindrà el gran incendi forestal del Brasil en el medi ambient mundial, hi ha grups humans per als quals el futur ja és avui. Són els pobles indígenes de l'Amazònia. Es calcula que són al voltant d'un milió de persones pertanyents a més de 500 tribus. La majoria combinen el seu mode de vida tradicional amb elements moderns. Però d'altres ni tan sols han entrat mai en contacte amb altres grups.
Els incendis de l'Amazònia els amenacen a tots. Però no només els incendis actuals, sinó tot el procés de desforestació que per mineria, venda de fusta, explotacions ramaderes o conreus s'ha accelerat en les últimes dècades. Una de les tribus afectades és la dels Parintintin, de la que en queden uns 400 representants que viuen repartits en tres poblacions de dues reserves. Així explica la pèrdua del seu hàbitat Severino Parintintin, cap de la tribu:
"Quan van arribar les empreses de fusta és quan va començar a canviar el clima. I si en 10 o 20 anys no es preserva la terra, si no queda ningú vivint aquí, potser això desapareixerà."
Severino Parintintin, cap de la tribu (Reuters)
Circulant per l'autopista transamazònica, que amb els seus 4.000 quilòmetres uneix aquest part del nord-oest del país amb la costa atlàntica, es veuen columnes de fum de desenes de metres. I això remarca Thiago Parintintin, un activista ambiental de 22 anys que viu en una reserva indígena a prop de l'autopista:
"Tot el que es pot veure és fum"
L'aire s'omple d'olor de fusta cremada i el fum s'estén per tot arreu, com una boira. Com mai havia passat, explica Gabriel Albuquerque, un pilot d'avió de Porto Velho, capital de l'estat de Rondonia, que fa quatre anys que vola per la zona:
"És la primera vegada que veig una cosa així"
Pedro Mura, de la tribu dels Mura, intenta defensar una àrea desforestada (Reuters)
La gent no pateix només per ells mateixos, sinó que pensen en les perspectives de les següents generacions. Això és el que preocupa el professor Marcelo Parintintin:
"Tinc 31 anys i penso en la generació futura dels nostre fills i nets, perquè ara tenim una terra ben preservada, i pensar que d'aquí a 10 o 15 anys viurem d'una manera diferent a la d'ara, que no podrem respirar l'aire que respirem ara, per això la preocupació és tan gran".
El 26 d'abril, més de 600 científics de tots els països de la Unió Europea i representants de més de 300 grups indígenes van publicar a la revista "Science" una carta oberta titulada "Fem el comerç de la UE amb Brasil sostenible" en què demanaven accions urgents de la Unió Europea per defensar l'Amazònia i els grups indígenes.
La carta recordava que la UE ha pagat milers de milions per importar del Brasil ferro -tot i els riscos de seguretat i la desforestació que provoquen les mines a l'Amazònia- i carn -associada a la desforestació de mil quilòmetres quadrats o més de 300 camps de futbol diaris. Per això demanaven establir de manera urgent unes condicions al comerç amb el Brasil:
"Defensar la Declaració de Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes, millorar els procediments per a la traçabilitat dels productes associats amb la desforestació i els conflictes amb el drets del indígenes i consultar amb els pobles indígenes i els comunitats locals i obtenir el seu consens per definir criteris socials i ambientals estrictes per als productes comercialitzats".
Els incendis a l'Amazònia brasilera també comencen a afectar altres països. Una finca capa de fum afecta la província de Tambopata, al Perú. I alguns incendis importants també han sorgit a l'Amazònia boliviana.
