El futur dels augments de sous: el salari mínim i la jornada, clau per negociar

Ara que els preus pugen de manera més moderada, l'increment del salari pactat en conveni i ja és al voltant del 3,5 %, com l'IPC. Hi té molt a veure l'impuls que va donar a moltes negociacions el pacte que van firmar al maig la patronal CEOE i els sindicats UGT i CCOO. El pacte recomanava apujar els salaris un 4% aquest any i un 3% el 2024. I es curaven en salut recomanant un 1% complementari en cas que l'IPC pugés per sobre d'aquests percentatges.

Com reconeix la secretaria d'Acció Sindical de Comissions Obreres, Cristina Torre, "a Catalunya més de mig milió de treballadors ja tenen pactat el salari per sobre del 4%".

"Encara tenim aproximadament quatre-centes mil persones que encara no tenen la seva negociació tancada."

Als sectors amb els sous més baixos els està costant més tancar els acords. I als treballadors de la construcció de la demarcació de Barcelona, encara que havien signat un conveni en què es preveien les pujades salarials, ara la patronal del sector i els sindicats no acaben de pactar la revisió de les taules i, per tant, el sou no se'ls ha incrementat.
 

Però a l'altre costat hi ha els treballadors de les empreses químiques. Fa tres anys ja van ser previsorsi  van acceptar pujades de sou del 2%, però hi van incloure una clàusula de revisió. Per donar una mica més de marge a les empreses, van decidir que calcularien les desviacions al final del conveni. Ara toca passar comptes i al gener els treballadors s'haurien de trobar amb un sou base un 11% més alt.

Altres convenis han optat per fer-ho a partir d'ara. El de les empreses consignatàries de vaixells de Barcelona han fixat increments del 7,5% tres anys consecutius. Per l'efecte acumulatiu, el 2025 els sous haurien d'haver pujat un 24,7%.
 

Molts reptes per a l'any vinent

Però com no tots els sectors, ni totes les empreses han aconseguit recuperar una part del terreny perdut, els sindicats ja esmolen les estratègies a l'hora de negociar.

Com diu la responsable d'Acció Sindical d'UGT, Núria Gilgado, els salaris han de continuar pujant perquè els beneficis empresarials s'han disparat els dos últims anys: "Situem la necessitat que els salaris continuïn pujant."

"Quan parlem de pujades salarials hem de parlar de productivitat, però també hem de parlar de beneficis i això és una variable que ha d'entrar a les negociacions"

Però els empresaris asseguren que les empreses també han patit els augments de preus, sobretot de l'electricitat, el gas i altres. També situen que es vinculin els increments salarials a la productivitat, o sigui, al fet de produir més i de més qualitat, amb els mateixos treballadors.

Què passarà l'any vinent si s'apuja el salari mínim

El secretari general de la PIMEC, Josep Ginesta a-punta que la negociació de l'any vinent està plena d'incerteses. Assegura que si el govern espanyol apuja el salari mínim i redueix per llei la jornada setmanal, les regles del joc de la negociació canviaran.

"Això comportarà molts convenis col·lectius passaran a estar per sota del salari mínim i, per tant, haurem de revisar-los. Això farà que tinguem certes dificultats al tombar d'any".

Cada cop hi ha més treballadors amb un sou que frega el salari mínim interprofessional i, per tant, cada cop que puja, els negociadors de convenis s'han de posar a revisar les categories afectades.

El govern espanyol ha reiterat aquesta setmana la intenció de tornar-lo a apujar perquè s'aproximi al 60% del salari mitjà, com marca la Carta Social Europea.

La CEOE ja ha ensenyat la seva carta, creu que s'ha d'aplicar al salari mínim el mateix increment recomanat en general. O sigui, l'any que ve hauria de pujar un 3% i situar-se en els 1.112 euros en 14 pagues i volen que les administracions s'avinguin a millorar els serveis que tenen subcontractats perquè les empreses puguin apujar el sou als treballadors.

Els sindicats ja han dit que s'ha de començar a parlar de, com a mínim, 1.200 euros al mes.

I si es redueix la jornada?

L'altre gran factor que incidirà de ple en la negociació de convenis també serà el de la jornada de 37,5 hores setmanals. Sovint la reducció de jornada s'ha utilitzat com eina de negociació per compensar increments salarials més baixos o aconseguir pactar més flexibilitats.

Segons Josep Ginesta, serà un element més: "Hi haurà menys hores de treball i haurem d'estudiar com ho reequilibrem internament amb retribucions, com reequilibrem amb productivitat".

Alguns experts preveuen que el fet d'haver d'apujar els salaris mínims i reduir la jornada setmanal farà que molts empresaris utilitzin els complements com a moneda de canvi i els acabin reduint o eliminant, la qual cosa serà una manera indirecta de suavitzar les pujades de sou.