El garbuix de cables a les façanes: què diu la llei i què podem fer per endreçar-los
- TEMA:
- Urbanisme
A moltes façanes d'edificis de Catalunya hi ha un embolic de cables, sense ordre ni concert, que embruten, enlletgeixen i dificulten poder sanejar les façanes.
Amb l'actual legislació, no es pot obligar els operadors a endreçar o retirar el cablejat aeri i per façana que ja està obsolet. Cal que els ajuntaments facin les canalitzacions per poder-ho soterrar i la bona voluntat de les companyies de telefonia per fer-ho.
A nivell particular, hi ha ciutadans que han intentat posar-se en contacte amb les operadores per trobar una solució al desordre de cables de la façana de casa seva.
Un exemple ens l'explica una veïna del Masnou, Elisenda Cassi, que fa 5 anys que intenta posar-se en contacte amb Telefónica i no ha aconseguit mai que responguin als seus requeriments.
"Ens sentim com en una ocupació silenciosa, però invisible, i és desesperant. Tu no els veus, ells són impunes, no pots fer res a nivell legal i van ocupant casa teva."
L'Elisenda Cassi ha omplert la façana de casa seva de cartells de denúncia per la indefensió que sent, i perquè diu que:
"La façana està saturada i ja no pot suportar ni més caixes de connexions, ni més cablejat, i genera problemes d'humitat quan plou, amb els coloms que s'hi posen per reposar i defecar, i no podem ni pintar."
Hi ha qui ha trobat maneres creatives de camuflar la lletjor del cablejat, com integrar-ho en la decoració de la façana.
L'hipercablejat de les façanes dels edificis també preocupa els ajuntaments. Alguns consistoris, com el d'Amposta, fins i tot han fet rases i arquetes per soterrar el cablejat, però tampoc reben resposta de Telefónica. Ho explica Jordi Caballé, coordinador d'obres i serveis de l'Ajuntament d'Amposta:
"El 2016 vam firmar uns convenis amb Telefónica i l'Ajuntament va fer les canalitzacions per poder soterrar els cables. Portem 7 anys insistint amb Telefónica i els cables encara continuen als pals."
La llei fomenta el desplegament
La Llei de Telecomunicacions del 2014 considerava que la fibra òptica és un servei d'interès general, i permetia posar cables a les façanes sense pràcticament limitacions.
Va fomentar el desplegament fins al punt de permetre cablejat per façana i aeri, en contra de la tendència del planejament urbanístic. Aquest desplegament ha permès dotar el territori d'una xarxa de comunicacions molt important, però amb un gran impacte visual.
El juny del 2022 ha entrat en vigor la nova Llei de Telecomunicacions, que obliga els operadors a fer ús de les canalitzacions soterrades o passar els cables per l'interior dels edificis.
Les principals novetats d'aquesta llei són que se suprimeix les raons econòmiques que abans justificaven el desplegament aeri i per façana del cablejat.
També incorpora l'obligació de minimitzar l'impacte visual. Però la nova llei ha empitjorat perquè abans es protegien del cablejat aeri totes les edificacions del patrimoni historicoartístic i ara ho han limitat a edificacions amb categoria de bé d'interès cultural.
D'altra banda, la Llei de Telecomunicacions no regula la retirada de cables en desús, ni sanciona la mala praxi d'alguns operadors.
La manca d'eines
A Catalunya, la Generalitat i la Federació Catalana d'Empreses de Telecomunicacions FECEMINTE han elaborat una guia de bones pràctiques i recomanacions per al desplegament de la fibra òptica, però no tenen competències per legislar.
Localret, l'ens que assessora els ajuntaments en la digitalització, reclama eines per poder regular el cablejat de façanes.
- ARXIVAT A:
- Urbanisme