El gas i les nuclears, energia verda? Què implica i els arguments a favor i en contra

La Unió Europea ha fet un pas més cap a la inclusió del gas i la nuclear en el catàleg d'energies verdes. El Parlament Europeu ha aprovat aquest dimecres la proposta de la Comissió Europea que certes inversions en plantes nuclears i en centrals de gas per generar electricitat es considerin sostenibles.

L'Eurocambra podia vetar la polèmica proposta de la Comissió, però no ha aconseguit els vots necessaris. L'oposició a la mesura no ha tirat endavant després d'obtenir 278 vots a favor, 328 en contra i 33 abstencions.

En general, la decisió d'incloure el gas i la nuclear en la classificació d'inversions sostenibles ha rebut el suport de populars i liberals, mentre que socialdemòcrates, Verds i l'Esquerra l'han rebutjat.

Aval de l'Eurocambra a la taxonomia

D'aquesta manera, l'Eurocambra avala les futures regles de l'anomenada "taxonomia", que pretén orientar les inversions financeres de la Unió Europea cap a activitats econòmicament sostenibles per facilitar la transició ecològica.

La proposta de Brussel·les estableix algunes limitacions. En el cas del gas, l'etiqueta de sostenible s'estendria fins al 2030 i, pel que fa a les inversions nuclears, estarien subjectes a algunes normes sobre desmantellament i tractament de residus.

Si la proposta acaba tirant endavant, s'aplicarà a les centrals nuclears amb permís de construcció abans de 2045 i les plantes de gas que emetin menys de 270 grams de CO₂ per kilowatt hora fins al 2031 o menys de 100 grams en el conjunt de la seva vida útil.

Què suposarà?

A hores d'ara, la taxonomia no té conseqüències pràctiques directes. Però, en el futur, podria convertir-se en un estàndard d'inversió, com pretén Brussel·les. En aquest cas se cenyeix a l'energia, però en el futur també s'aplicarà a sectors com l'agricultura, el transport o la indústria.

Minuts abans de la votació, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha assegurat que està "profundament convençuda" que el bloc comunitari haurà d'invertir en plantes nuclears i centrals de gas per poder afrontar la transició energètica cap a una economia descarbonitzada i desprendre's dels combustibles fòssils russos.

Si finalment tira endavant la mesura, permetrà que les empreses privades que inverteixin en gas i energia nuclear puguin beneficiar-se fiscalment de l'etiqueta sostenible per a la transició energètica.

El gas allibera CO₂, però menys que altres hidrocarburs com el carbó. És per això que molts el consideren imprescindible per a la transició de la UE cap a la neutralitat climàtica el 2050.

Per la seva banda, l'energia nuclear genera inquietud en matèria de seguretat o de gestió de residus radioactius, però gairebé no emet diòxid de carboni.

Suport de França i Alemanya

La proposta de la Comissió té el suport de la indústria i també de països com França, Alemanya, els nòrdics i alguns estats de l'est d'Europa.

De fet, Alemanya i França són els dos països més interessats en aquesta proposta. En el cas alemany, per la seva aposta pel gas. Pel que fa a França, perquè podrà tirar endavant el pla d'ampliació de centrals nuclears.

En canvi, la rebutgen estats com Espanya, Dinamarca, Àustria o Luxemburg. De fet, aquests dos últims tenen intenció de portar l'expedient davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), segons han confirmat els respectius ministres d'Energia i Medi Ambient, Claude Turmes i Leonore Gewessler:

Oposició ecologista

En canvi, la desaprova l'ecologisme, tant a l'interior de l'Eurocambra com a fora. Les ONG ho consideren un "desastre" climàtic i un "endarreriment" per a la transició energètica.

Greenpeace també ha anunciat que demanarà formalment una revisió a la Comissió i, en cas que sigui negativa, també recorrerà al TJUE.

La portaveu de l'organització a Espanya, Meritxell Bennasar, ha considerat que l'Eurocambra ha cedit davant dels interessos econòmics "d'unes quantes empreses de gas i nuclear" i de països com França i Alemanya.

Una transició cap a una economia descarbonitzada, segons la CE

La Comissió Europea, que es defineix com a tecnològicament neutral, havia ajornat durant anys la decisió sobre aquestes dues fonts d'energia fins que, a principis del 2022, va publicar un text en què es mostrava partidària de considerar les centrals nuclears i de gas com a energies verdes.

El text va tenir l'oposició de diversos comissaris i també la va criticar la plataforma d'experts independents en finances sostenibles que assessora l'executiu comunitari. Però, per la Comissió Europea, és una proposta "realista".

Al febrer, la Comissió va presentar l'acte delegat de taxonomia, un sistema de classificació que estableix la llista d'activitats econòmiques sostenibles en termes mediambientals.

Brussel·les va assumir la "divisió" que suscitava la proposta i va admetre que ni el gas ni l'energia nuclear són neutres a nivell climàtic, ni tampoc renovables. Tanmateix, defensa que siguin activitats de transició per assolir una economia descarbonitzada el 2050.

Amb la invasió d'Ucraïna per part de Rússia, la controvèrsia que genera aquesta mesura encara ha augmentat més. Arran del conflicte, la UE va trencar amb la dependència dels combustibles fòssils de Moscou, especialment en el cas del gas, i va accelerar la transició cap a energies netes.

Abans de la votació al Parlament, la comissió d'Afers Econòmics i Monetaris i la de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària de l'Eurocambra havien rebutjat la proposta de taxonomia amb 76 vots en contra, 62 a favor i 4 abstencions.

I ara, què?

Superat l'escull del Parlament, perquè la nova classificació comenci a aplicar-se a partir del gener del 2023, cal l'aval del Consell de la UE, que representa els estats membres.

Sembla poc probable que a l'interior del Consell s'hi pugui configurar una majoria de bloqueig. Per rebutjar-ho, cal que abans de la mitjanit de l'11 de juliol s'hi oposin 20 dels 27 estats membres i que representin almenys el 65% de la població de la UE.