
El geni que s'escrivia amb papes, nobles i amants: restauren 340 cartes de Miquel Àngel
La correspondència íntima i professional de l'artista renaixentista, que ara s'ha restaurat i digitalitzat, és un dels tresors més preuats que es conserven a la Casa Buonarroti de Florència
Michelangelo Buonarroti es considera l'artista que personifica l'essència de l'home del Renaixement. Arquitecte, escultor, pintor, escriptor i inventor, se'l reconeix com un dels grans creadors artístics de la història, autor d'un llarg volum d'obres pictòriques, arquitectòniques i escultòriques.
Home prolífic en molts aspectes, el pintor de la Capella Sixtina també ho va ser en la seva correspondència.
Miquel Àngel anotava fins als detalls més minúsculs de la seva vida quotidiana en nombroses llibretes: des dels metres necessaris per confeccionar un dels seus vestits fins als detalls del contracte per construir la façana de la basílica de San Lorenzo de Florència.

També va escriure centenars de cartes al llarg de la seva vida. Moltes s'han perdut per sempre, però un bon grapat, 342, han arribat fins als nostres dies.
Més de 340 missives signades pel geni renaixentista es conserven a la Casa Buonarroti de Florència i constitueixen un tresor de valor incalculable. Cartes que han sobreviscut gairebé cinc segles al seu autor, però que el pas del temps començava a posar en risc.

Fa quatre anys la Casa Buonarroti va engegar un projecte de restauració i de documentació digital en alta definició de totes aquestes cartes, que constitueixen els volums IV i V de l'Arxiu Buonarroti.
Són cartes de Miquel Àngel a les persones més influents de la seva època, com el papa Climent VII de Mèdici, a la reina consort de França Caterina de Mèdici o a la poetessa Vittoria Colonna.

Però també hi ha correspondència més privada i íntima, com les cartes que Miquel Àngel va escriure al seu pare, o a Tommaso de Cavalieri, un jove aristòcrata romà que s'ha considerat el gran amor de l'artista i que podria haver estat model d'algunes de les obres més famoses del geni renaixentista. De Tommaso de' Cavalieri, Buonarroti va escriure que era "llum del nostre segle, sense parangó en tot el món".

També es conserva la correspondència que Miquel Àngel va mantenir amb l'arquitecte i pintor Giorgio Vasari, autor del palau dels Uffizi i del corredor Vasarià, el llarg passatge que connecta a Florència el palau dels Uffizi amb el palau Pitti a través del Ponte Vecchio.

Amb aquestes i altres cartes es pot reconstruir la història de la família de Miquel Àngel. Des dels seus avantpassats fins als últims descendents, que van decidir, l'any 1859, fer donació a la ciutat de Florència de la Casa Buonarroti i de tot el seu contingut, incloses les obres d'art i la correspondència personal del gran artista.
La restauradora Antonella Brogi s'ha fet càrrec de la restauració i digitalització de les cartes manuscrites de Miquel Àngel, que ha comptat amb el finançament del grup bancari Cambiano.
