El genoma més llarg mai descobert és el d'una falguera i fa com 50 vegades el d'un humà

Una recerca liderada des de Barcelona ha descobert als boscos de Nova Caledònia una espècie de falguera petita que té el genoma més llarg mai descobert: desplegat, fa més de 100 metres de llargada.

Com a comparació, el genoma humà, és a dir, els 23 parells de cromosomes estirats, fan "només" uns 2 metres de llarg, de manera que el genoma d'aquesta falguera és unes 50 vegades més llarg.

Això implica una quantitat astronòmica de parells de bases d'ADN, uns 160.000 milions, 11.000 milions més que el genoma més gran conegut fins ara, el d'una planta japonesa: "Paris japonica".

La recerca, publicada a la revista científica IScience, constata que les mides dels genomes dels organismes eucariotes -entre els quals, totes plantes i animals- poden ser enormement diferents.

La falguera porta el nom de "Tmesipteris oblanceolata", i la van recol·lectar a Nova Caledònia els botànics Pol Fernández, Jaume Pellicer i Oriane Hidalgo, tots tres de l'Institut Botànic de Barcelona.

Moltíssimes repeticions al genoma

L'anàlisi genètica d'aquesta planta, d'un gènere de falgueres relativament petit, d'unes 15 espècies, l'han feta en col·laboració amb investigadors britànics dels Jardins Botànics de Kew, a Londres.

Segons explica Fernández al 324.cat, la major part del genoma d'aquesta planta són moltíssimes repeticions de seqüències idèntiques que aparentment no tenen cap utilitat, i el genoma efectiu és només una petitíssima part:

"La quantitat de gens que té aquesta planta no és significativament diferent a altres organismes amb genomes molt més petits."

Genomes enormes en organismes força senzills

En aquest sentit, Fernández destaca que la recerca evidencia un cop més que no hi ha una relació directa entre la mida dels genomes i la complexitat dels fenotips, és a dir, els organismes ja desenvolupats.

Ara mateix la relació entre el genoma més petit conegut, el del fong "Encephalitozoon intestinalis", i el més gran, el de "Tmesipteris oblanceolata", que té 416 cromosomes, és d'1 a 61.000.

Tenir un genoma tan gran en principi és un desavantatge evolutiu, perquè generar-lo exigeix una gran quantitat d'energia i de nutrients que no s'aprofiten, però hi ha organismes que han trobat estratègies per fer-ho.

Segons explica Fernández, la "T. oblanceolata" ho pot fer perquè és epífita, és a dir, que viu a sobre d'altres plantes, on no ha de competir massa pels nutrients, i altres ho fan acumulant reserves de nutrients sota terra.

Seqüenciar aquest genoma no serà gens fàcil

Precisament el genoma més gran seqüenciat fins ara correspon a una altra planta epífita: el vesc europeu, que té 90.000 milions de parells de bases.

Fer el mateix amb la "T. oblanceolata" ara mateix seria gairebé impossible, segons la biòloga Ilia Leitch dels Kew Gardens de Londres, que ha fet l'anàlisi genètica. 

El motiu és que, segons Leitch, tot i tenir la seqüència sencera, quedaria pendent el repte computacional d'"unir les dades d'una manera que reflecteixi biològicament el que està passant."

Segons Fernández, fer aquesta seqüenciació completa permetria començar a entendre com han pogut sobreviure tants milions d'anys espècies com la falguera "T. oblanceolata":

"Encara no entenem del tot com poden viure aquestes plantes amb genomes tan grans i com han evolucionat i això ens ajudaria molt."