El gir en la política energètica d'Alemanya: del fracking a les nuclears

Al subsol de bona part de la meitat nord d'Alemanya hi ha reserves de gas natural que, segons algunes estimacions, podrien abastir tot el país durant els pròxims vint anys. Recentment, el primer ministre de Baviera, Markus Söder, posava en relleu una informació tan enterrada com el mateix gas.

La intenció de Söder no era cap altra que reobrir el debat sobre el fracking, la tècnica d'extracció consistent a utilitzar productes químics i grans quantitats d'aigua a pressió per a trencar el granit que protegeix el preuat gas que s'amaga a milers de metres de profunditat. El fracking està prohibit a Alemanya des del 2017.

La provocació del líder socialcristià bavarès encara anava més enllà. Alemanya es trobava fins aquesta mateixa setmana enmig d'un tens debat polític que afectava directament els tres partits que conformen la coalició que lidera el canceller federal, el socialdemòcrata Olaf Scholz.

Pròrroga de les centrals nuclears

Un debat que girava al voltant de la pròrroga de l'activitat a les centrals nuclears que encara no estan tancades a Alemanya. Els Verds havien acceptat prorrogar Isar 2 a Baviera i Neckerwestheim a Baden-Württemberg. Però Markus Söder també reclamava solidaritat atòmica a la Baixa Saxònia, on hi ha la central nuclear de Lingen. I d'aquí el recordatori sobre el gas al land del nord d'Alemanya.

Finalment, Scholz ha acabat fent un cop damunt la taula que s'ha traduït amb l'allargament de la vida de les tres centrals nuclears fins a l'abril de l'any que ve. Recordem que Alemanya havia fixat el 31 de desembre del 2022 com la data de l'apagada nuclear definitiva. Una decisió que ha deixat en una situació greument incòmoda Els Verds i que ha satisfet mínimament els liberals.

Davant d'aquest gir en la política energètica i, de retruc, en la mediambiental, ja és tot imaginable.

Els ecologistes temen que aviat es reobrirà el debat sobre el fracking al Bundestag i, fins i tot, que s'acabi aprovant una nova llei del fracking per la via ràpida, una via que darrerament funciona amb una efectivitat preocupant a Alemanya.

Només cal recordar que l'ampliació del pressupost de defensa es va aprovar en un sol matí de diumenge. La guerra d'Ucraïna ha capgirat com un mitjó els programes electorals i fins i tot l'essència ideològica de socialdemòcrates i verds.

La Baixa Saxònia sobre el terreny; més forats que un colador

La Baixa Saxònia, amb capital a Hannover, té una superfície de 47.000 km2 i una població de 8 milions d'habitants. El land fa frontera amb els Països Baixos i té sortida al Mar del nord. L'extracció de gas natural amb les anomenades tècniques convencionals es fa a tot el territori, però a l'oest les perforacions de gas comparteixen l'espai amb les de petroli. Estem parlant de desenes de milers de perforacions.

A la comarca de Bentheim, per exemple, hi hem trobat bombes de petroli en sèrie enmig de finques particulars que funcionen de manera autònoma. Estan ubicades a pocs quilòmetres d'una planta d'extracció de gas natural observable a molta distància gràcies a una torre de 60 metres d'alçada des d'on s'esmuny l'instrument perforador que extreu prou gas per cobrir la demanda de 100.000 habitatges.

Però l'extracció de gas, encara que sigui mitjançant tècniques convencionals, té un impacte greu sobre el medi ambient i també sobre les persones. Ho sostenen tant els afectats directes amb qui hem parlat com els nombrosos estudis sobre la qüestió elaborats per geòlegs i experts mediambientals.

Entre les conseqüències, s'hi compten terratrèmols de magnituds que poden superar els 4,5 a l'escala de Richter, danys als edificis, seqüeles psicològiques derivades del trauma que suposen els terratrèmols i també malalties, entre les quals càncer, tal com ens explica Andreas Rathjens, pagès i activista, un dels més veterans.

Les autoritats locals de les zones afectades tenen establerts plans de xoc per ajudar les persones afectades. Això inclou l'agilització dels processos d'indemnització.

De plantes d'extracció de gas, n'hi ha de mides i aspecte molt divers. Sorprèn especialment veure'n d'autònomes i fins i tot solitàries. La vigilància funciona a distància a través de circuits de càmeres. D'altres, les més grans, estan permanentment ocupades i acostar-s'hi resulta pràcticament impossible sense un permís especial.

Però la història també té una altra cara. És la que ens trobem quan parlem amb l'Agència Federal de Gas Natural, Petroli i Geoenergia". A Hannover, el seu responsable, Ludwig Möhring, ens explica que l'extracció de gas a través del fracking multiplicaria, com a mínim, per dos la quantitat de gas que la Baixa Saxònia aporta actualment a la xarxa alemanya.

Möhring afirma que es tracta d'una qüestió social i política que es podria revertir ràpidament perquè les necessitats actuals poden canviar el punt de vista de moltes persones.

També defensa que el fracking ha evolucionat i fins i tot pot ser menys dolorós mediambientalment que l'extracció convencional perquè es necessiten menys forats gràcies a l'extracció horitzontal del gas, que sovint es troba a més de 3.000 metres de profunditat.

A Emden, en ple Wattenmeer, l'extensió de fang que s'estén a la costa del mar del Nord alemany vorejant les illes frisones, hi trobem Sandra Koch, professora de física i activista mediambiental.

Amb la mirada posada a la costa holandesa que es pot entreveure a l'altra banda del delta de l'Ems, ens explica que estan solidaritzats amb la ciutat de Gröningen, als Països Baixos, una ciutat desolada pel fracking. Es calcula que s'hi han vist afectats fins a 5.000 habitatges, i milers de persones han abandonat la ciutat.

Ara, l'empresa Exxon planeja una planta d'extracció de gas natural al davant de l'illa de Borkum i els activistes miren d'aturar-ne el progrés a través dels tribunals.

La preocupació és màxima tenint en compte que estem parlant d'una regió plena de parcs nacionals i espais naturals protegits. Però aquí la convivència entre indústria i natura es converteix en un quadre de contrastos que impacta a la vista. El mateix gasoducte Europipe, que transporta gas noruec fins a Alemanya, desemboca a la mateixa platja on fem l'entrevista.

El fracking i la doble moral alemanya

Seguint la costa del mar del Nord alemany arribem a Wilhelmshaven, a la desembocadura del riu Jade. Som a l'únic port d'aigües profundes d'Alemanya, el principal enclavament militar del país, un port determinant durant la Segona Guerra Mundial. D'aquí a pocs mesos, Wilhelmshaven assolirà una nova fita: serà el primer que disposa d'una terminal LNG, és a dir, que estarà preparada per rebre gas liquat.

A mitjans de desembre, a Wilhelmshaven, hi arribaran les primeres "unitats flotants d'emmagatzematge i regasificació". Es tracta d'embarcacions que transporten gas liquat a temperatures que freguen els 200 graus sota zero i que disposen de la tecnologia per reescalfar-lo i bombejar-lo a la xarxa.

D'aquesta manera, tal com apunta Mathias Lüdicke, responsable dels Ports de la Baixa Saxònia, es farà un nou pas per proveir Alemanya del gas que ha deixat d'arribar a través del Nord Stream.

La de Wilhelmshaven serà la primera, però en seguiran d'altres, dues també a la Baixa Saxònia (Stade i Brunsbüttel), i una quarta al mar Bàltic, a Lubmin, precisament allà on desemboca el fracassat projecte que al seu moment van projectar Rússia i Alemanya conjuntament.

Però el gas liquat que arribarà a Alemanya a través de terminals LNG com la de Wilhelmshaven procedeix d'extraccions que funcionen amb fracking, la tècnica prohibida a Alemanya. És a dir que aquest país prohibeix un mètode d'extracció al seu propi territori, però, en canvi, no té miraments a l'hora d'explotar el gas que s'ha aconseguit mitjançant el mateix mètode en un altre país.

El ministre de Medi Ambient de la Baixa Saxònia, Olaf Lies, prefereix subratllar que tant les terminals que s'estan construint com els quilòmetres de gasoductes que les connecten amb els immensos magatzems soterranis, sovint situats en espais protegits, tindran una reutilització verda quan s'hagi superat la crisi actual i, sobretot, quan Alemanya hagi abandonat completament les energies fòssils.

Però perquè això passi encara hauran de passar entre vint i trenta anys, amb el permís de crisis i guerres imprevisibles.