El glossari de la legislatura: d'amnistia a xiringuito

Amnistia

Definició: decisió del poder públic que esborra la condemna penal de determinats actes i n'extingeix la responsabilitat punitiva.

La paraula "amnistia" va tenir relleu amb la fi del franquisme. Just mesos després de la mort de Franco, l'any 1976, les grans manifestacions a Barcelona impulsades per l'Assemblea de Catalunya portaven per lema "Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia". Marxes prohibides i protagonitzades pels grisos, que van carregar contra els manifestants i els van colpejar violentament. Les imatges van ser censurades a Espanya, però, en canvi, arreu del món, en mitjans com The New York Times, sí que les van ensenyar.

El 1977, la llei d'amnistia, en plena Transició, va permetre l'alliberament de presos polítics acusats de rebel·lió i sedició, però al mateix temps la llei va impedir jutjar els delictes del franquisme, genocidi i desaparicions forçades des de la Guerra Civil fins a finals de la dictadura.

Avui, 44 anys després de la primera llei d'amnistia, la condemna a 100 anys per al govern de l'1 d'octubre en el judici del procés fa tornar amb força aquesta paraula i es crea una associació "ad hoc" per demanar l'alliberament dels presos polítics. Aquesta associació, juntament amb Òmnium, impulsen una recollida de firmes perquè una nova llei pugui ser aprovada al Congrés dels Diputats. Un text que, aquesta vegada, no inclou els policies que van participar en les càrregues als col·legis, entre altres qüestions perquè, malgrat les denúncies i casos oberts, de moment no n'hi ha cap de condemnat.

Bilateralitat

Definició: que té dos costats simètrics, que concerneix dues parts de forma igual.

Actualment, la paraula agafa força per la voluntat del govern de Catalunya, independentista, de tenir un tracte amb l'estat espanyol d'igual a igual. Un tracte que la resta d'autonomies no veuen amb bons ulls, ja que ho consideren un tracte preferencial.

El tracte d'igual a igual ha començat a ser visible en la taula de diàleg entre els dos governs, però ha estat interromput en diverses ocasions i actualment aquesta bilateralitat anhelada pels catalans no ha reeixit no només per la pandèmia, sinó també per la inhabilitació del president Torra, fet que ha servit d'excusa al govern de Sánchez, que ha adduït falta d'interlocutor a l'altra banda. 

Cogovernança

Definició: governar conjuntament un mateix o diversos territoris. Hi ha sinònims com coparticipar, cooperar, col·laborar, cogestionar...

De les primeres vegades que se sent a parlar de cogovernança és en temps dels comtats catalans. Borrell II, comte de Barcelona, que durant els primers anys de govern va cogovernar amb el seu germà petit, Miró I. Borrell s'encarregava de la política exterior i militar dels comtats mentre que Miró es va ocupar dels afers interns de la ciutat de Barcelona. Un tàndem que va funcionar prou bé i, fruit d'això, a Miró se li reconeix la creació del Rec Comtal i a Borrell II, la independència dels comtats catalans: que el rei franc no ajudés el comte de Barcelona en la lluita contra Almansor va propiciar que aquest s'autoproclamés sobirà i comencés a encunyar moneda pròpia.

Més tard, el fill de Borrell II, Ramon Borrell, va copiar aquesta fórmula i va cogovernar amb la seva esposa, Ermessenda de Carcassona. És aquesta dona de l'època medieval qui més esprem la cogovernança: ho farà amb el seu fill i després amb el seu net al capdavant dels comtats de Barcelona, Girona i Osona.

Actualment, la paraula destaca en el vocabulari quan comença l'estat d'alarma, el març del 2020, arran de la Covid-19. Però pren un sentit diferent. Justament, el que permet l'estat d'alarma a Pedro Sánchez és prendre el control total de les competències a les autonomies, sobretot en matèria de sanitat.

Malgrat aquesta recentralització, el president espanyol va voler qualificar-ho de nova etapa de cogovernança assegurant que les decisions es prenien de forma consensuada, fet que les autonomies -la més bel·ligerant, Catalunya, per boca del president Torra- van qualificar d'oxímoron.

Diàleg

Definició: és la conversa que s'estableix entre dues o més persones,  i sovint és invocat com l'instrument més adequat per mirar de resoldre conflictes i avançar cap a solucions que afavoreixin totes les parts implicades. La paraula diàleg té origen grec.

Justament és en el filòsof grec Sòcrates en qui trobem la contribució més important al pensament occidental amb el seu mètode d'investigació dialèctica. Un mètode descrit primer cop per Plató als "Diàlegs socràtics": per solucionar un problema, es divideix en una sèrie de qüestions, les respostes a les quals permeten a l'interessat trobar gradualment la resposta que buscava. 

Avui, el diàleg és en política la manera d'arribar a consensos. El cert, però, és que se n'ha desgastat el significat perquè l'alt grau de confrontació a les institucions i entre els partits fa que sovint se n'omplin la boca els líders i governants, però a la pràctica tingui poc a veure amb el significat. En el conflicte polític entre Catalunya i Espanya, abans, durant i després de l'1 d'octubre, s'ha utilitzat la paraula diàleg, tant en el bloc independentista com en el constitucionalista, com l'eina per arribar a acords.

La taula de diàleg, però, un instrument que havia de servir perquè els governs català i espanyol arribessin a parlar primer i després a tancar acords, ha quedat interrompuda i ara mateix aquest diàleg és força inexistent. A finals del 2019 i principis del 2020, tant el president Torra com Pedro Sánchez ho van intentar dues vegades, una al palau de La Moncloa i l'altra a Barcelona.

Extrema dreta

Definició: suma de diferents corrents que coincideixen en el conservadorisme estricte, reclamen la pròpia societat com a més avançada i amb més drets que la resta. Qualifiquen d'inferiors els pobles i cultures no occidentals i acostumen a centrar-se en el poble jueu com a culpable de tots els mals de la humanitat. Són xenòfobs, masclistes i homòfobs, i entenen la violència com la necessitat dels pobles o races superiors per sobreviure davant els inferiors.

L'extrema dreta veu del nazisme i el feixisme nascut a Europa a principis de segle XX, i malgrat els esforços després de la Segona Guerra Mundial per erradicar-la, el substrat es manté en determinats col·lectius que mostren la seva desafecció davant els conceptes que defensa la democràcia. I és un corrent que a tot Europa creix amb força per mostrar el rebuig a les noves onades migratòries, i Espanya no n'és l'excepció.

En les últimes eleccions al Congrés, Vox hi ha irromput amb força, com ho han fet formacions homòlogues a França i a Itàlia.

I a Catalunya, arran del procés independentista, l'extrema dreta ha fet demostracions de força al carrer exhibint banderes i símbols nazis i preconstitucionals.

Inhabilitació

Definició: pena d'incapacitació temporal per exercir els càrrecs públics o una professió, o de restricció de drets civils o polítics.

Sense anar gaire enrere, si ens centrem en el segle XX, la majoria de presidents de la Generalitat han estat represaliats, perseguits, exiliats, processats, empresonats i fins i tot afusellats. Enric Prat de la Riba, president de la Mancomunitat, organisme intervingut per Primo de Rivera, va ser empresonat i tret de circulació per publicar un article a La Veu de Catalunya.

Qui seria el primer president de la Generalitat contemporània, Francesc Macià, també va ser processat per motius polítics. Amb la dictadura, va anar a l'exili a França, des d'on va preparar el 1926 un projecte d'invasió de Catalunya per Prats de Molló. El pla va ser descobert per la Gendarmeria francesa i Macià va ser processat, però a París. Va ser condemnat a dos mesos de presó i després va marxar a Bèlgica a l'exili.

El successor, Lluís Companys, va tenir més mala sort. El febrer del 1936, la victòria del Front Popular a Espanya va suposar la recuperació de la Generalitat i el seu alliberament per retornar al Palau com a president. Al cap d'uns mesos va esclatar la Guerra Civil i amb la derrota republicana va començar l'exili a França, on va ser detingut el 1940 i deportat a Montjuïc, on va ser processat i afusellat. Amb l'assassinat de Companys, la presidència passa a Josep Irla i després a Josep Tarradellas, tots a l'exili.

Amb la recuperació de la Generalitat durant la democràcia, Artur Mas serà inhabilitat pel 9N, Carles Puigdemont serà destituït pel 155 després de l'1 d'Octubre i Quim Torra serà el primer president inhabilitat en exercici del càrrec per no haver retirat a temps la pancarta de "llibertat presos polítics" del Palau de la Generalitat.

Indult

Definició: l'indult o perdó és l'acte mitjançant el qual es causa l'extinció de la responsabilitat penal, i suposa el perdó de la pena. L'indult és una situació diferent de l'amnistia, perquè en aquesta els beneficiaris són exonerats tant de la pena com del delicte.

És a l'imperi Romà on l'indult agafa la forma que més s'assembla a la que coneixem avui. L'emperador August, conjuntament amb el Senat, va consolidar el poder de gràcia establint les figures que després molts ordenaments jurídics (inclòs el nostre) prendrien com a exemple.

És a l'edat mitjana, amb el règim feudal, que la prerrogativa passa a ser més arbitrària, queda en mans del monarca i dels senyors feudals i, en essència, vol reparar injustícies. A Espanya la figura queda regulada a les "Set partides", d'Alfons X el Savi. El monarca podia exercir el perdó si així ho volia.

Durant la Segona República, a la Constitució del 1931, les prerrogatives d'amnistia passen al Parlament i els indults al Tribunal Suprem. Durant el franquisme, el procediment depenia de la gràcia del dictador.

Actualment, l'indult depèn del govern, prèvia deliberació del Consell de Ministres, l'òrgan en què radica la potestat discrecional d'atorgar-los. I d'això estan pendents els presos del procés. Diferents entitats i associacions han demanat l'indult per a ells, malgrat que la majoria no hi estan d'acord i prefereixen l'amnistia. La Fiscalia ha fet un dur informe en contra de concedir-los-hi.

Monotema

Definició: tema únic que s'aborda de forma repetida.

I a aquesta qüestió s'hi han referit durant els últim anys en la política catalana els partits no partidaris de la independència per referir-se de forma recurrent al procés. I la paraula monotema gairebé s'ha acabat utilitzant com un sinònim per referir-se al procés d'independència.

Ja el 2013, el portaveu parlamentari del PSC, Maurici Lucena, qualificava de monotemàtic i obsessiu el discurs del president de la Generalitat Artur Mas, fet amb motiu del canvi d'any. El socialista criticava així que centrés bona part del temps a parlar de la consulta i del procés cap al dret a decidir.

Més tard, amb la irrupció de Ciutadans al Parlament com a força per contrarestar l'independentisme s'ha agafat la paraula per retreure a l'independentisme la insistència de "només parlar de separar-se d'Espanya i no del que realment importa als catalans".

Suplicatori

Definició: instrument processal pel qual l'autoritat judicial sol·licita a una cambra poder actuar contra un dels seus membres (diputats o senadors), que gaudeixen d'immunitat.

La manera que ha trobat l'independentisme de continuar sent present en política malgrat la presó o l'exili és col·locar en llocs preeminents els presos i exiliats a les llistes de les diferents conteses electorals. I la manera que ha trobat la justícia per mirar de jutjar-los és demanar un suplicatori.

El Congrés dels Diputats ha aprovat el suplicatori perquè el Suprem pugui procedir penalment contra la portaveu de Junts per Catalunya, Laura Borràs, i en paral·lel, també el Parlament Europeu té pendent el suplicatori contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, ajornat fins al 14 de gener.

Xiringuito

Definició: és correcte "xiringuito" en català? Malgrat l'ús que se'n fa, el diccionari normatiu no recull la forma xiringuito per fer referència a l'establiment de petites dimensions que s'acostuma a trobar en una platja, obert de tots costats i on es venen begudes i se serveixen menjars. El terme sí que està recollit, però, en altres obres, com el "Gran diccionari 62" i el "Diccionari descriptiu de la llengua catalana".

Aquest mot, "xiringuito", també ha entrat en el llenguatge polític a la cambra catalana de la mà de Ciutadans per anomenar oficines, òrgans i estaments que depenen de la Generalitat i que consideren que fan un ús fraudulent de la cosa pública per pur interès partidista i que serveixen per col·locar, al seu parer, persones de perfil independentista.

El qualificatiu de xiringuito ha estat la fórmula lingüística per ridiculitzar determinades associacions com l'AMI, la Plataforma per la Llengua, el Consell de la República, el Diplocat, l'Oficina de Drets Socials o el Fòrum Cívic, Social i Constituent.