El govern activa el traspàs de Rodalies amb l'R1: què implica i quan es farà?
Va ser una de les condicions pactades entre ERC i el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez i ara, ja amb el PSC a plaça Sant Jaume, es fa el primer pas efectiu
"Una carrera s'ha de començar. Avui la comencem". Així resumien aquest dimarts fonts de l'executiu el pas que ha fet el govern. Després de mesos de negociacions prèvies en la comissió bilateral, s'ha pres la primera decisió executiva per fer real el traspàs de la xarxa de Rodalies a la Generalitat.
El Consell de Govern ha iniciat el procediment per controlar la primera línia que es va pactar amb el govern espanyol, l'R1 entre Barcelona i Maçanet de la Selva.
És un gest que no deixa de tenir càrrega simbòlica: és la mateixa línia que, el 1848, va significar l'arribada del ferrocarril a la península Ibèrica (llavors arribava fins a Mataró).
Han passat gairebé dos segles i, en algunes coses, sembla que el temps no hagi servit de res, perquè la línia continua tenint trams de via única i problemes d'infraestructura importants. Precisament per això, la Generalitat n'assumeix ara el control.
Com s'executa el traspàs?
Si parlem de trens a Catalunya, val més carregar-se de paciència. També als despatxos. Avui, el govern posa en marxa la maquinària per canviar un model que ha pecat sovint d'ineficient per manca d'agilitat. Per això no es vol fer cap pas en fals i, pel mateix motiu, no es poden esperar canvis imminents.
El primer pas, ara ja oficial, és demanar al govern espanyol que segregui aquest tram Barcelona-Maçanet de l'anomenada Xarxa Ferroviària d'Interès General, el catàleg de línies que són competència exclusiva de l'Estat.
Quan el Consell de Ministres hi doni el vistiplau --"durant el primer trimestre", en paraules de la consellera de Territori, Sílvia Paneque--, aquest tram quedarà separat de la resta de línies i podrà canviar de mans.
Què es traspassarà?
El tram que reclama la Generalitat només l'utilitzen trens de Rodalies i Regionals, de les línies R1 i RG1. No hi circulen trens de mercaderies, i això la converteix en una bona opció per fer la prova pilot per iniciar la gestió autonòmica de Rodalies.
Posem-hi xifres: quan s'executi el traspàs, la Generalitat, a través de l'empresa pública Ifercat, gestionarà 73 quilòmetres de via (la meitat dels quals en via única), 22 estacions i baixadors, 8 túnels i 12 passos a nivell, entre molts altres elements.
Això significa que el govern podrà ara decidir directament quines millores s'hi fan, des d'un canvi de les catenàries o les vies a una reforma integral de les estacions. Fins ara, ho podia reclamar; ara, tindrà el control (i els diners) per poder-ho fer directament.
Assumir la gestió íntegra de l'R1 significa el poder de decisió sobre la línia per on circulen més trens de Rodalies: 190 els dies feiners. És, per tant, una línia amb una càrrega molt forta: la utilitzen cada dia al voltant de 130.000 passatgers i és l'eix fonamental de la mobilitat sostenible del Barcelonès nord i el Maresme.
En què es notarà?
D'entrada, en res (disculpes per la decepció). La Generalitat és conscient que un traspàs d'aquesta magnitud requereix calma per evitar qualsevol pas en fals. Per això, un cop la titularitat ja sigui del govern català, es demanarà a Adif que continuï portant-ne el dia a dia.
Pot semblar un contrasentit, però no deixa de ser un exercici de realisme: Ifercat, l'empresa pública catalana de gestió d'infraestructures ferroviàries, té una estructura molt petita, de "només 10 treballadors", ens deien avui fonts del govern.
En els pròxims mesos, l'empresa haurà d'incrementar la plantilla per poder exercir les noves competències que tindrà. Al capdavant, el govern ha escollit l'enginyer Jordi Julià, amb una àmplia experiència en el sector.
A mitjà i llarg termini, sí que es notaran canvis en la infraestructura, tant a les estacions com a les vies. En aquest sentit, serà clau el nou document del Pla de Rodalies, que s'ha d'aprovar aquest any i ha de posar al dia el que es va pactar el 2020.
Aquí és on es recolliran les principals actuacions que s'han de fer a la xarxa --fins ara, asseguren fonts del govern, el grau de compliment és elevat--, i on es podran revertir les dècades de manca d'inversió que han deixat tota la xarxa, no només l'R1, en un estat deficient.
Següents passos: R2 i R3 (i l'operadora)
La decisió que ha pres avui el govern significa l'execució del pacte a què van arribar, la tardor del 2023, el PSOE i ERC per a la investidura de Pedro Sánchez. En aquest any i escaig, i amb el canvi que han suposat les últimes eleccions catalanes pel mig, els dos executius s'han continuat reunint periòdicament i han posat les bases per a la nova etapa que s'obre avui.
L'R1 serà, en aquest sentit, la primera peça d'un trencaclosques complicat.
Mentre s'executi aquest traspàs, es començarà a treballar per fer el mateix a les línies R2 i R3. Aquesta última, admeten fonts del govern, és la més complexa de traspassar, perquè en aquests moments s'hi fan les obres de desdoblament de la via.
I, més enllà de la infraestructura, els dos executius estan ultimant la constitució de la nova empresa mixta Estat-Generalitat que ha de gestionar els trens --la que ha de substituir Renfe. En aquest cas, la decisió es podria prendre aquest mateix mes de gener.
- ARXIVAT A:
- Rodalies