El govern alemany vol reduir el nombre de refugiats, empès per les enquestes

Durant les successives crisis migratòries dels últims deu anys, Alemanya ha estat el país europeu que més refugiats ha acollit. L'any 2015, l'aleshores cancellera federal, Angela Merkel, va decidir obrir les portes als centenars de milers de persones que fugien de la guerra a Síria.

A través de l'anomenada ruta dels Balcans, grups de persones es dirigien cap a la terra promesa, cap a un país on sabien que rebrien una atenció millor que en altres. Als sirians s'hi van afegir afganesos, iranians, iraquians i persones procedents de multitud de països africans. No es va trigar a superar el milió de refugiats i Merkel es va dirigir als alemanys amb la memorable frase "Wir schaffen das" (ens en sortim).

Des d'aleshores, el nombre de persones que cerquen asil a Alemanya ha anat fluctuant. El 2016 les xifres encara es movien en l'ordre dels centenars de milers. En el període 2017-2023 ja es van situar per sota de les 50.000. Però la guerra d'Ucraïna ha fet que les oficines de registre i els centres d'acollida es vegin novament saturats.

Els serveis socials i les autoritats locals han premut el botó d'alarma arreu del país. El sistema no dona per a més i necessita més finançament, més recursos i més personal. Els lands xifren en 10.500 euros les despeses que els suposa cada refugiat anualment. En una cimera maratoniana entre els 16 caps dels governs regionals i el canceller federal, Olaf Scholz, que es va acabar ben entrada la matinada, es va acordar la xifra de 7.500 euros.

Però no es van establir els límits exigits que reclamen autoritats locals i l'oposició cristianodemòcrata. La migració s'ha convertit en un tema central a l'agenda política alemanya.

Les enquestes fan canviar el discurs socialdemòcrata

Aquest any es preveu que acabin demanant asil més de 300.000 persones a Alemanya. L'objectiu consensuat per part de tots els partits de govern, socialdemòcrates, verds i liberals, i també per l'oposició conservadora és que les xifres s'han de reduir dràsticament.

La primera mesura implica agilitzar els processos d'extradició o d'expulsió dels migrants que no reuneixin els requisits per rebre asil a Alemanya.

"Hem de fer tot el possible per retornar més fàcilment aquells que no es poden quedar", va afirmar el canceller federal, Olaf Scholz, en roda de premsa. Val a dir que el líder socialdemòcrata va rebaixar el to de declaracions anteriors en una entrevista al setmanari Der Spiegel en què assegurava: "Hem de començar a deportar a l'engròs".

El vocabulari i el missatge del canceller està impregnat d'electoralisme, per no dir de populisme, i de por davant d'unes enquestes que li pronostiquen que el seu no serà un període gaire llarg a la cancelleria. De fet, entre els tres partits del seu govern (socialdemòcrates, ecologistes i liberals) ara mateix no superarien el 35% del suport electoral si hi hagués eleccions, segons les principals enquestes.

Els democristians post-Merkel, molt més conservadors que amb l'excancellera, aconseguirien el 30% i l'ultrapopulisme xenòfob d'Alternativa per Alemanya fregaria el 20%.

Tot plegat ha provocat que un canceller socialdemòcrata s'hagi sumat a una política migratòria a priori impròpia.

La tendència actual que indiquen les enquestes ja es va comprovar fa poc a les eleccions a Hessen i Baviera, on les formacions ultraconservadores i també les xenòfobes, com és el cas de la Unió Socialcristiana de Baviera, Alternativa per Alemanya o Electors Lliures, van guanyar força. I per acabar-ho d'adobar, el 41% dels alemanys són partidaris d'un avançament electoral, segons una enquesta de la televisió pública alemanya.

Si no hi ha cap gir temàtic, ara per ara, tot apunta que la immigració pagarà els plats trencats de tot plegat. Aquells que no tinguin dret d'asil podran ser expulsats més de pressa que fins ara, perquè el govern de Scholz està determinat a agilitzar els processos d'extradició i, de facto, les deportacions. Ara per ara, ni s'espera que siguin massives ni tampoc a l'engròs, però a mitjà termini Alemanya vol reduir les xifres de refugiats i s'acabaran els miraments amb qui no reuneixi els requisits.

De moment, s'han anunciat mesures, com per exemple la implementació d'una targeta de compra d'aliments, roba i per cobrir altres necessitats en comptes de l'entrega de diners en efectiu als asilats, com s'havia fet fins ara. D'aquesta manera, es vol evitar que els refugiats enviïn els diners al país d'origen i també fer d'Alemanya una destinació menys atractiva per als migrants.