El govern espanyol aprova el primer paquet antiaranzels i s'assegura el suport de Junts
El partit independentista assegura que ha pactat amb Sánchez que el 25% de les ajudes vagin a Catalunya, però La Moncloa afirma que no hi ha criteris per territoris
El govern espanyol ha aprovat aquest dimarts el primer paquet de mesures per fer front als aranzels imposats pels Estats Units.
Es tracta d'uns 5.000 milions d'euros en avals per donar liquiditat a les empreses, 2.000 milions en assegurances i 700 milions per buscar alternatives al mercat americà. En total, 7.700 milions dels 14.100 que va anunciar Pedro Sánchez dijous passat.
S'han de convalidar al Congrés, i Junts ja li ha garantit el suport, perquè diu que és beneficiós per a Catalunya. Això sí, el govern espanyol i el partit de Míriam Nogueras expliquen de forma diferent aquells termes del decret que permetran el suport dels juntaires.
La formació sobiranista assegura que ha pactat amb el govern espanyol que el 25% de les ajudes siguin per a Catalunya. La formació independentista afirma que ha acordat el seu vot a favor del reial decret a canvi d'una disposició addicional que estableix que el repartiment és territorialitzat.
El diputat de Junts Josep Maria Cruset ha anunciat aquest acord i ha reivindicat el partit com una formació que defensa els interessos de Catalunya i fa "la feina que no fa la Generalitat".
Tanmateix, el govern espanyol relativitza la xifra i aclareix que no hi ha criteris territorials en el repartiment. Fonts del Ministeri d'Economia apunten que el pla de resposta als aranzels és "una xarxa de seguretat a demanda" i no va en funció de criteris geogràfics.
"Si hi ha empreses més exposades o que demanen més accés a finançament, se'n beneficiaran més, però aquest sistema no es configura per quotes regionals", afegeixen aquestes fonts.
El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, confia que el PP també acabi votant a favor d'aquestes mesures econòmiques quan arribin al Congrés.
El PP, però, ho veu com una concessió als independentistes. Això posa en risc la fragilitat d'un acostament entre populars i socialistes, inèdit en aquesta legislatura, insinuat després de l'ofensiva aranzelària de la setmana passada.
La Moncloa insisteix que els territoris no competiran entre si
Des del Ministeri d'Economia s'insisteix que no hi haurà competència entre les autonomies perquè seran les empreses les que faran les peticions.
D'aquesta manera, les mesures s'aplicaran més allà on hi ha més afectació, com és el cas de Catalunya, que és la zona on més empreses estan afectades pels aranzels anunciats pel president dels Estats Units.
Els territoris on es facin més peticions seran els més beneficiats.
Això no vol dir, apunten les fonts del ministeri, que hi hagi un repartiment territorial ni que una quota del 25% estigui reservada per a Catalunya.
Més de 3.100 empreses catalanes exporten de manera regular als Estats Units, la primera destinació de les exportacions catalanes fora d'Europa. L'any 2024, Catalunya va exportar als Estats Units per valor de 4.351 milions d'euros.
Què diu el BOE?
El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) ha publicat aquest dimecres el decret llei de mesures urgents de resposta a "l'amenaça aranzelària" de Trump.
El BOE parla de "garantia de proporcionalitat territorial en aplicació dels fons".
"El govern (espanyol) garantirà que la posada a disposició [...] s'efectuï, respecte a l'equilibri territorial, sobre la base del percentatge de les exportacions de béns amb destinació als EUA de les empreses de cada comunitat autònoma respecte al total d'Espanya el 2024, amb particular atenció a les comunitats que hi tinguin més exposició."
És a dir, que cada comunitat autònoma disposarà dels fons que corresponguin al percentatge de les exportacions de les seves empreses respecte al conjunt de l'Estat.
Per aconseguir-ho, diu el text, les comunitats articularan "mecanismes de participació i seguiment" per garantir la "transparència, equitat i coherència de la distribució amb el citat objectiu".
