El govern espanyol aprova l'avantprojecte de la llei de propietat intel·lectual per reformar la polèmica "llei Sinde"
El govern espanyol ha aprovat l'avantprojecte de reforma de la llei de la propietat intel·lectual. Pretén augmentar el control sobre la "pirateria" amb més sancions i criminalitza els enllaços.
Felip GordilloActualitzat
El govern espanyol ha aprovat l'avantprojecte de reforma de la llei de la propietat intel·lectual, la successora de la polèmica "llei Sinde". És la coneguda com a "llei Lassalle" en referència al seu impulsor, el secretari d'Estat de Cultura, José María Lassalle.
El text amplia el control sobre la "pirateria" de la seva antecessora. Segons el text, s'enforteixen les sancions, que poden arribar fins als 300.000 euros. El ministre de Cultura, José Ignacio Wert, ha deixat clar que la filosofia de la llei és "la persecució dels que fan a gran escala difusió il·lícita" de continguts sota propietat intel·lectual.
La llei posa en el punt de mira tant els allotjadors de continguts com les pàgines que faciliten enllaços, tot i que la justícia espanyola ha expressat en diversos ocasions que enllaçar no és delictiu. En aquest sentit, el govern espanyol fixa una diferència entre els que ho fan de forma "maliciosa" i els buscadors, com Google o Bing, que s'exclouen de la llei, encara que poden servir per trobar continguts a la xarxa.
La normativa amplia les atribucions de la Comissió de Propietat Intel·lectual. La llei es projecta sobre la llei d'enjudiciament civil i fixa la identificació del prestador de serveis sobre el qual hi hagi indicis raonables d'estar difonent a gran escala contingut protegits. A la pràctica, això suposa que la Secció Segona de la Comissió pugui demanar la identificació dels presumptes infractors. Fins ara, això només es podia fer en els casos de delictes molt greus.
La comissió també pot forçar la retirada de publicitat en les pàgines que ofereixen enllaços. Això també afecta empreses de pagament electrònic. A més, la Secció Segona pot demanar la retirada de qualsevol contingut de la web i imposar multes d'entre 30.000 i 300.000 euros.
La llei també preveu que es puguin fer demandes per tot un càtàleg d'obres i no pas obra per obra com fins ara. Així, una discogràfica podria demandar una pàgina web per totes les seves obres.
Aprimant la còpia privada
La llei també acota el concepte de còpia privada. Aquesta es redueix a la còpia d'un original comprat o d'un senyal de televisió i ràdio.
La mesura ha aconseguit despertar les crítiques de les entitats de gestió com l'SGAE, que veu com es redueix el seu marge per reclamar drets d'autor, i de les organitzacions d'internautes, que denuncien l'aprimament del dret de còpia.
Fins ara, el cànon sortia dels pressupostos de l'Estat després que una sentència europea en tombés la vella aplicació per als usos professionals.
Finalment, la llei també estableix mecanismes per reforçar "la transparència, control i vigilància de les entitats de gestió dels drets d'autor". La normativa inclou un catàleg de les obligacions de les entitats, entre les quals hi ha justificar el repartiment dels ingressos obtinguts per drets.
Segons ha explicat el ministre Wert, la llei es debatrà amb els sectors afectats i es tramitarà al Parlament en un termini de dos i tres mesos. En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, Wert ha assegurat que aquesta és una modificació parcial i urgent i anuncia que hi haurà una reforma més important al llarg de la legislatura.
El text amplia el control sobre la "pirateria" de la seva antecessora. Segons el text, s'enforteixen les sancions, que poden arribar fins als 300.000 euros. El ministre de Cultura, José Ignacio Wert, ha deixat clar que la filosofia de la llei és "la persecució dels que fan a gran escala difusió il·lícita" de continguts sota propietat intel·lectual.
La llei posa en el punt de mira tant els allotjadors de continguts com les pàgines que faciliten enllaços, tot i que la justícia espanyola ha expressat en diversos ocasions que enllaçar no és delictiu. En aquest sentit, el govern espanyol fixa una diferència entre els que ho fan de forma "maliciosa" i els buscadors, com Google o Bing, que s'exclouen de la llei, encara que poden servir per trobar continguts a la xarxa.
La normativa amplia les atribucions de la Comissió de Propietat Intel·lectual. La llei es projecta sobre la llei d'enjudiciament civil i fixa la identificació del prestador de serveis sobre el qual hi hagi indicis raonables d'estar difonent a gran escala contingut protegits. A la pràctica, això suposa que la Secció Segona de la Comissió pugui demanar la identificació dels presumptes infractors. Fins ara, això només es podia fer en els casos de delictes molt greus.
La comissió també pot forçar la retirada de publicitat en les pàgines que ofereixen enllaços. Això també afecta empreses de pagament electrònic. A més, la Secció Segona pot demanar la retirada de qualsevol contingut de la web i imposar multes d'entre 30.000 i 300.000 euros.
La llei també preveu que es puguin fer demandes per tot un càtàleg d'obres i no pas obra per obra com fins ara. Així, una discogràfica podria demandar una pàgina web per totes les seves obres.
Aprimant la còpia privada
La llei també acota el concepte de còpia privada. Aquesta es redueix a la còpia d'un original comprat o d'un senyal de televisió i ràdio.
La mesura ha aconseguit despertar les crítiques de les entitats de gestió com l'SGAE, que veu com es redueix el seu marge per reclamar drets d'autor, i de les organitzacions d'internautes, que denuncien l'aprimament del dret de còpia.
Fins ara, el cànon sortia dels pressupostos de l'Estat després que una sentència europea en tombés la vella aplicació per als usos professionals.
Finalment, la llei també estableix mecanismes per reforçar "la transparència, control i vigilància de les entitats de gestió dels drets d'autor". La normativa inclou un catàleg de les obligacions de les entitats, entre les quals hi ha justificar el repartiment dels ingressos obtinguts per drets.
Segons ha explicat el ministre Wert, la llei es debatrà amb els sectors afectats i es tramitarà al Parlament en un termini de dos i tres mesos. En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, Wert ha assegurat que aquesta és una modificació parcial i urgent i anuncia que hi haurà una reforma més important al llarg de la legislatura.
