El govern espanyol busca com frenar la rebaixa de penes per la llei del "només sí és sí"

El govern espanyol s'està plantejant reformar la llei del "només sí és sí" contra els abusos i agressions sexuals per intentar aturar el degoteig de reduccions de penes que està permetent la seva interpretació jurídica. O com a mínim, busca la manera de garantir que s'apliqui correctament i que no s'utilitzi per donar beneficis als agressors en comptes de per protegir les víctimes.

Això és el que se'n dedueix de les declaracions i contradeclaracions que s'han creuat aquest dissabte, en ple clima de precampanya electoral, des de fonts de La Moncloa, el PSOE i Podem.

Des que va entrar en vigor aquesta norma, el 7 d'octubre passat, 278 condemnats per delictes sexuals se n'han vist beneficiats d'alguna manera i 20 han sortit en llibertat.

Un dels últims casos és el d'un violador no rehabilitat de Lleida, amb una quinzena de delictes sexuals, que ha estat alliberat mig any abans del que estava previst.

Podem denuncia una "ofensiva" contra la llei

Segons fonts de La Moncloa, el Ministeri d'Igualtat d'Irene Montero hauria cedit a la pressió i hauria acceptat fer-se càrrec d'aquesta proposta de reforma, que el PSOE estava disposada a fer, si no, al marge dels seus socis de govern. En l'encàrrec del nou redactat també hi participaria la vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz.

El Ministeri d'Igualtat, però, no confirma que s'hagi acordat aquesta modificació, tot i que sí que reconeixen que s'està treballant per garantir la correcta aplicació de la llei. 

Les que s'apunten com a responsables de la revisió o reforma, Irene Montero i Yolanda Díaz, que han compartit un acte aquest dissabte a Palma, no n'ha volgut parlar, però sí que ho ha fet la coportaveu de Podem, Isa Serra, que ha denunciat una "ofensiva dels sectors conservadors" contra la llei del "només sí és sí".

"El que estem veient són pressions per part de sectors conservadors que volen tornar al model anterior i tirar enrere el consentiment."

Unes pressions que, ha afegit Isa Serra, "també està patint el nostre soci de govern", en referència al PSOE. Des de Podem s'insisteix que la llei "protegeix millor les dones" i permet castigar amb penes més dures delictes sexuals que fins ara tenien condemnes més lleus.

Al desembre, Pedro Sánchez va admetre, en una conversa informal amb periodistes, que la llei del "només sí és sí" no estava tenint "els efectes desitjats" i no va descartar que se'n fes algun "retoc tècnic", per evitar l'impacte negatiu que està tenint en molts casos.

El problema és la llei o com s'aplica?

No està clar, però, quins canvis poden frenar l'actual ritme de reduccions de pena, que segons el ministeri d'Igualtat, en mans de Podem, vindria més determinat per la interpretació que n'estan fent els jutges, més favorable als condemnats, que no pel propi redactat de la llei.

Des de Podem asseguren que "el govern comparteix la preocupació social per les decisions d'aquells jutges que estan rebaixant penes" i que no han parat "de buscar fórmules" perquè la llei s'apliqui de forma correcta, però adverteixen que, ara com ara, encara no hi ha "una solució vàlida" ni un acord en ferm sobre què s'ha de fer.

El novembre passat, amb les primeres rebaixes de penes, l'executiu espanyol ja es va plantejar revisar la llei, tot i la defensa que en feia el Ministeri d'Igualtat, que insistia que el problema no era la norma, sinó la interpretació que n'estaven fent alguns magistrats.

És el que va assegurar la delegada del govern contra la violència de gènere, Victoria Rosell, que va denunciar que els jutges no tenien en compte tot l'articulat de la llei per interpretar-la d'acord amb l'esperit pel qual va ser redactada:

"El problema no és la norma, sinó la interpretació voluntarista judicial contra l'avanç del feminisme. La llei no rebaixa gens ni mica les penes; és evident que hi ha un error en la interpretació."

També ho va denunciar la mateixa ministra Irene Montero, que va atribuir al masclisme dels jutges la rebaixa d'algunes condemnes.

Aquest divendres, Montero ha tornat a defensar que la llei "és sòlida" i ha insistit que faran tot el que puguin per garantir que s'aplica correctament.

Contra el criteri de la Fiscalia

La llei posa el consentiment al centre i unifica l'abús i l'agressió sexual. Aquesta unificació modifica, i en alguns casos rebaixa, les penes que es poden imposar als agressors si no s'aplica l'agreujant de superioritat, intimidació o violència.

Això implica que la forquilla de penes associades a aquests delictes ha variat, en alguns casos de forma favorable al condemnat.

La Fiscalia General de l'Estat va fixar un criteri per evitar les rebaixes de penes, en un decret que no ha estat seguit per molts magistrats, com els de les audiències de Madrid, Biscaia o Màlaga, els primers que van acordar fer tot el contrari i rebaixar totes les penes possibles aplicant la norma més favorable al condemnat.

Els magistrats que han aprovat les reduccions de penes al·leguen que el Codi Penal estableix, en l'article 2.2., que sempre s'aplicarà la norma "més favorable" al pres.

On demanar ajuda

Les dones que estan patint violència masclista tenen diversos recursos per demanar ajuda.

Hi ha el telèfon específic d'atenció i informació: 900 900 120.

Funciona les 24 hores del dia cada dia de l'any, atén consultes i urgències; és gratuït; no queda registrat al mòbil i és confidencial.

En cas d'emergència davant d'una agressió també es pot trucar al 112.

Des de l'abril de 2021 també funciona el WhatsApp 601 00 11 22 per oferir informació i assessorament a les dones que són víctimes de violència masclista.

També es pot recórrer als Mossos i als diversos serveis públics d'informació i atenció:

Oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones (ICD)

Serveis d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) i Serveis d'Intervenció Especialitzada (SIE)