El govern espanyol desclassifica els documents dels atemptats del 17A a Barcelona i Cambrils

El govern espanyol ha aixecat aquest dilluns el secret del registre de visites d'agents del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) a l'imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, durant la seva estada a la presó de Castelló. Es-Satty és el considerat cervell dels atemptats jihadistes del 17 i 18 d'agost del 2017 a la Rambla de Barcelona i a Cambrils (Baix Camp), respectivament.

El Consell de Ministres també ha desclassificat més documentació dels ministeris de Defensa i Interior relacionada amb els atemptats i els seus autors. També les declaracions de testimonis i vídeos i imatges. Entre d'altres, les que es van fer a la furgoneta que l'imam de Ripoll tenia aparcada a Sant Carles de la Ràpida i que els agents van trobar dos dies després dels atemptats.

L'executiu dona compliment d'aquesta manera al compromís que va assolir amb Junts per a la formació de la mesa del Congrés i la presidència de Francina Armengol, amb l'objectiu d'aclarir diverses incògnites que encara planen sobre els atemptats 7 anys després.

Els documents, però, encara no han arribat a les parts i, per tant, no se sap quin contingut tenen.

Què ha dit fins ara el govern espanyol?

L'executiu de Pedro Sánchez sempre ha negat que Es-Satty fos col·laborador del CNI, igual que els màxims responsables de la policia durant l'etapa de Mariano Rajoy. L'exsecretari d'estat de seguretat José Antonio Nieto va negar "rotundament" que tingués cap relació "ni com a informador ni com a col·laborador ni de la Policia Nacional ni de la Guàrdia Civil".

En comissió parlamentària, l'exdirector del CNI Félix Sanz Roldán va confirmar que agents del CNI van visitar Es-Satty en diverses ocasions a la presó de Castelló, on va complir presó per delictes de narcotràfic entre el 2012 i 2014, període en què també va tenir trobades amb guàrdies civils.

I va assegurar que les visites s'emmarcaven en la lluita contra la radicalització que se sospitava que es podia estar fent en mesquites i presons, tot subratllant que això no significa que fossin cites amb un confident.

De fet, va negar rotundament que l'imam --mort el 16 d'agost del 2017 en l'explosió al xalet d'Alcanar on la cèl·lula jihadista preparava explosius-- fos confident del CNI. I no va revelar si, quan que va sortir de presó, agents del Centre Nacional d'Intel·ligència van continuar reunint-se amb ell.

Qui va ser el màxim responsable del CNI durant una dècada, entre el 2009 i 2019, va assegurar que el Centre Nacional d'Intel·ligència no va tenir informació prèvia abans dels atemptats de Barcelona i Cambrils.

Una desclassificació que ha costat d'arribar

Fins ara, el Ministeri de Defensa i el CNI havien evitat concretar la desclassificació dels documents sobre els atemptats adduint diversos motius. La ministra de Defensa, Margarita Robles, es va excusar el 3 de desembre passat argumentant que la comissió d'investigació que treballa al Congrés no ho havia demanat "adequadament" al govern espanyol.

Junts s'ha queixat reiteradament d'aquests ajornaments en el compliment del compromís del govern espanyol. El portaveu de la formació al Senat, Eduard Pujol va expressar la "profunda decepció" del seu partit pel que considera una "tremenda presa de pèl". El líder de Junts, Carles Puigdemont, també ha situat la qüestió entre els compromisos incomplets per l'executiu.

Les condemnes del 17A

El Suprem va confirmar el 2023 les condemnes a 43 i 36 anys de presó imposades per l'Audiència Nacional als dos principals acusats per aquests atemptats, Driss Oukabir i Mohamed Houli, que van causar 16 morts i 140 ferits.

Només va estimar parcialment el recurs del tercer implicat, Said Ben Iazza, a qui va rebaixar la condemna de 8 anys a 18 mesos de presó perquè tenia dubtes raonables que conegués amb prou detall que, amb els seus actes, col·laborava amb l'organització terrorista.