El govern espanyol desclassifica els documents que proven l'espionatge a Aragonès amb Pegasus

El Consell de Ministres ha aprovat desclassificar la documentació secreta sobre l'espionatge del telèfon del president de la Generalitat, Pere Aragonès, amb el programa Pegasus, per part del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). Aquesta era una petició feta pel mateix president a Pedro Sánchez.

"Hem fet una desclassificació parcial per a aquest cas en concret i en cap cas afecta la seguretat nacional", ha assegurat la portaveu el govern espanyol, Pilar Alegría. "El que sí que afecta la seguretat nacional és la forma d'actuar del PP, que quan és al govern fa servir les eines de l'estat de dret per perseguir els seus adversaris polítics i, quan està a l'oposició, vol il·legalitzar els partits que no pensen com ell", ha afegit per carregar contra els populars l'endemà que s'han sabut nous detalls de l'Operació Catalunya.

El jutge de Barcelona que investiga el cas, i que ja va prendre declaració a Aragonès com a testimoni, va sol·licitar al novembre al govern espanyol l'aixecament del secret dels documents, abans de prendre declaració com a investigada a l'exdirectora del CNI, Paz Esteban.

Aquesta declaració s'ha ajornat fins a finals de gener.

Paz Esteban va admetre, en una comissió secreta al Congrés, haver espiat 18 dirigents independentistes, però va assegurar que ho va fer amb autorització judicial i argumentant que aquesta intervenció telefònica va respondre a raons de seguretat nacional i que va ser autoritzada pel magistrat del Tribunal Suprem que controla les activitats del centre d'intel·ligència que afecten drets fonamentals, com ara les entrades en domicili i les escoltes telefòniques.

Amb la desclassificació, Esteban podrà insistir en aquest argument i confirmar que el CNI va punxar el gener del 2020 el mòbil d'Aragonès, quan era vicepresident de la Generalitat.
 

"No és motiu de celebració"

Per a la portaveu el govern, Patrícia Plaja, la desclassificació "no és motiu de celebració, perquè avui el que fem és un pas una mica en la direcció del que tocava fer fa mesos".

"No hi ha dubtes, està provadissím que vam ser espiats", ha subratllat, abans de fer una crida a "aclarir la situació amb la màxima celeritat possible". "En un estat democràtic no poden passar coses com aquesta i els responsables n'han d'assumir les conseqüències", ha conclòs Plaja.

Els Mossos confirmen l'espionatge a Riba, Jové i Sabrià

Els pèrits informàtics dels Mossos d'Esquadra han conclòs per primera vegada que els mòbils de dirigents independentistes van ser infectats amb Pegasus. Segons ha avançat elDiario.es, es tracta de l'eurodiputada Diana Riba; el diputat al Parlament Josep Maria Jové i l'exdiputat Sergi Sabrià, actualment director de l'Oficina d'Estratègia i Comunicació del govern.

Segons els informes a què fa referència aquest mitjà, davant de la magnitud de l'atac, els informàtics de la policia no poden descartar que el programa espia "hagi estat actiu els dies posteriors" a les infeccions, produïdes el 2019 i el 2020. A més, apunten que, en alguns casos, es va poder "gravar l'activitat" i descarregar dades dels telèfons i pujar-los a internet.

També haurien detectat que els mòbils s'infectaven a través d'un enllaç maliciós que els afectats rebien per SMS, però no sempre.

El diari, a més, explica que els tres dirigents d'ERC van ser els únics a entregar els seus telèfons a la policia científica. I això els ha permès saber més detalls de l'espionatge dels que va desvelar en el seu dia The Citizen Lab, un laboratori de la Universitat de Toronto que investiga el control de la informació i la vigilància a través de la xarxa.

Per exemple, els Mossos han concretat que, en el cas de Jové, els seus dos mòbils van ser atacats quatre vegades. Una d'elles, segons el diari, el novembre del 2020, quan negociava amb el PSOE, en nom d'ERC, el suport dels republicans a projectes clau del govern de Pedro Sánchez.

També asseguren que la policia científica ha confirmat que el mòbil de Diana Riba, que com a eurodiputada només pot ser investigada amb l'autorització del Parlament Europeu, va ser infectat, almenys, el 28 d'octubre del 2019. Un dels seus assistents parlamentaris va testificar davant la jutgessa que aquell dia es va tallar una conversa que va mantenir amb Riba i que, després, el telèfon la va reproduir.

Amb tot, l'informe dels Mossos diu, segons elDiario.es, que no ha localitzat als telèfons "cap informació que permeti establir el destí que va fer servir el programa maliciós Pegasus". Per tant, no fa referència al CNI com a suposat responsable, tal com apunten els denunciants del cas Pegasus.

Quan la jutgessa que ho investiga va demanar al govern espanyol desclassificar documents per saber si el CNI està o no al darrere dels atacs, l'executiu ho va rebutjar. En el cas d'Aragonès, ha hagut de respondre a la petició del jutjat.