Moncloa engega la maquinària per recórrer la llei que permet investir Puigdemont
El govern espanyol iniciarà els tràmits per recórrer la reforma de la llei de la presidència de la Generalitat aprovada aquest divendres al Parlament per 70 vots a favor, 64 en contra i cap abstenció.
El portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, ha explicat a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres que el govern sol·licitarà el preceptiu informe al Consell d'Estat per recórrer la llei que permet la investidura a distància del president de la Generalitat.
Méndez de Vigo diu que seria bo que "el Parlament de Catalunya no donés passos que no duen enlloc" i assegura que "hauria d'haver après del que va passar els dies 6 i 7 de setembre de l'any 2017":
" El govern ho ha dit amb claredat i amb fermesa, no tolerarà cap frau de llei. I el frau de llei de la investidura telemàtica no només és jurídic, també és polític. En quin cap hi cap que una persona que ha fugit d'Espanya per escapar-se de la justícia, que està detingut en un altre país a l'espera d'un procediment d'extradició, pugui exercir les funcions de president d'una comunitat autònoma. Això és impossible. Això no li passa a ningú pel cap. És un pur disbarat. Per tant, el govern evitarà el frau de llei. I utilitzarà totes les armes jurídiques al seu abast per impedir-ho."
Fonts del govern espanyol recorden que el Tribunal Constitucional ja va advertir els responsables de la cambra catalana de l'obligació de respectar les resolucions de l'alt tribunal.
La reforma ha comptat amb els vots de JxCat, ERC i la CUP i ha estat aprovada pel procediment de lectura única malgrat que el Consell de Garanties Estatutàries ho desaconsellava perquè considerava que és una via excepcional que no s'hauria de fer servir per a una reforma -diu- d'aquesta complexitat.
Les claus de la reforma de la llei de la presidència
La reforma de la llei de la presidència, presentada per Junts per Catalunya inclou, en essència, dos canvis. I en tots dos casos, el Consell de Garanties plantejava dubtes.
El primer, sobre la investidura: que el ple pugui autoritzar que el candidat a president no hi estigui present o que no hi intervingui per demanar la confiança dels diputats. El discurs es podria fer, per exemple, per escrit.
El Consell de Garanties, interpretant el reglament del Parlament, entenia que el candidat ha d'exposar el seu programa oralment. També que el ple d'investidura ha d'incloure un debat en què el candidat i els grups es puguin replicar de forma immediata. Diu el dictamen que, tal com està redactada la proposta, s'afecta greument la reglamentació d'aquest necessari debat parlamentari. I això, diu, va en contra de l'Estatut i la Constitució.
El segon canvi afecta el govern: que les reunions i l'adopció d'acords es puguin fer també a distància i amb membres a diferents llocs.
El Consell de Garanties ho avalava, però deixa clar que la participació remota s'hauria de fer dins el territori català, de manera que excloia els membres que eren fora de Catalunya. A aquests, diu, se'ls hauria de suplir.