El govern espanyol indemnitzarà les víctimes de pederàstia a l'Església en casos prescrits

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts un pla per indemnitzar les víctimes d'abusos sexuals dins l'Església catòlica en casos que ja han prescrit. No s'ha fet públic l'import d'aquestes compensacions econòmiques, només que el pla per decidir-lo es desplegarà en quatre anys, fins al 2027.

Aquest pla d'indemnitzacions va ser una de les recomanacions que va fer el defensor del poble, Àngel Gabilondo, l'octubre passat, en l'informe sobre abusos a l'Església que va presentar davant una comissió del Congrés. Un document que volia "donar resposta a una situació de patiment i soledat encoberta per un injust silenci".

El ministre de la presidència, Fèlix Bolaños, ha dit, en la roda posterior al Consell de Ministres, que aquest pla, en el qual han treballat set ministeris, és "un deute pendent amb les víctimes d'abusos sexuals dins l'Església catòlica oblidades durant dècades":

"Els poders públics tenim l'obligació de reconèixer els danys, reconèixer els abusos, de prevenir que no tornin a passar en el futur i de posar tots els mitjans per reparar aquest dany que han patit les víctimes."

Un fons estatal i un acte públic de reparació

El pla recull les propostes del defensor del poble de crear un fons estatal per pagar compensacions a les víctimes i també que se celebri un acte de reconeixement i reparació a les víctimes d'agressió i abús sexual infantil en l'àmbit de l'Església catòlica per tot el temps de desatenció i inactivitat, en concret, a les que van patir abusos entre el 1970 i el 2020. També que es creï un òrgan administratiu que ho gestioni tot plegat.

L'acte de reparació a les víctimes i les seves famílies ha de servir per reconèixer "la gravetat del mal causat, les conseqüències que ha provocat en les seves vides i el compromís de respondre al repte de reparació i prevenció".

L'Església no hi participarà, si no és amb condicions

Al novembre, l'Església catòlica va anunciar que preparava el seu propi pla d'indemnitzacions a les víctimes d'abusos dins de la institució, però que no pensaven participar en el pla del govern espanyol si no s'hi afegien totes les víctimes de pederàstia --com les que ho han estat en l'àmbit familiar, de l'educació i del lleure--, i no només les de l'Església. Vuit de cada 10 agressors sexuals de menors són de la família o el seu entorn, segons un informe de Save the Children.

El cardenal Omella va negar que hi hagués 440.000 víctimes d'abusos dins l'Església, la meitat víctimes d'abusos per capellans, una xifra que s'havia extrapolat de l'informe del defensor del poble, però que no surt a l'estudi. L'Església només ha reconegut fins ara 1.047 casos d'abusos per part de capellans, professors o membres de la seva institució catòlica. La institució, fins i tot, ha rebaixat a la meitat el nombre de víctimes reconegudes a l'informe del bufet Cremades --que parlava de més de 2.000 afectats--, encarregat per la mateixa Conferència Episcopal Espanyola.

Les víctimes, per la seva banda, van tornar a reclamar que aquests casos no prescriguin i van lamentar que l'informe presentat per Ángel Gabilondo "no estiri el fil" i deixi encara "el 99% dels casos dins de la impunitat".

Un pla per a cinc eixos d'actuació

El "pla de resposta i implementació de l'informe del defensor del poble sobre abusos sexuals en l'Església catòlica i el paper dels poders públics" aprovat pel Consell de Ministres actua en cinc fronts:

► Reconèixer i reparar

► Atendre les víctimes

► Prevenir

► Formar i sensibilitzar

► Informar i investigar

Reconeix que la resposta de l'Església catòlica a les denúncies d'abusos i a l'informe del defensor del poble "ha estat insuficient", critica que la institució hagi tractat "el problema més com un pecat que com un delicte", i que hagi minimitzat, negat o fins i tot amagat durant anys aquests delictes, arribant a "culpabilitzar-ne les víctimes o supervivents".

El text alerta, a més, que la reparació no ha de dependre "de les decisions de les entitats religioses i els seus professionals, pels perills de desigualtat, arbitrarietat, opacitat i encobriment que han format part de les dinàmiques de l'abús."

Un òrgan temporal independent decidirà les compensacions

Per indemnitzar les víctimes, es proposa crear un òrgan especial i independent de caràcter temporal per reparar les víctimes de casos ja prescrits, quan l'agressor hagi mort o quan no se l'hagi pogut processar per la via penal. Aquest òrgan estaria format per especialistes i "exigiria la col·laboració de l'Església catòlica perquè es faci càrrec de la totalitat o una part substancial de les compensacions, i de facilitar altres elements de reparació simbòlica".

Les compensacions es pagarien amb un fons estatal amb participació de l'Església, un punt que la Conferència Episcopal Espanyola va condicionar al fet que es compensessin totes les víctimes de pederàstia i no només les de les seves institucions.

El pla té en compte aquesta negativa anunciada pels bisbes, i preveu que, si l'Església manté l'oposició a participar-hi, s'aprovi un procés administratiu que reconegui la condició de víctima i les mesures de reparació adequades en aquests casos. En aquest procés hi participarien tant l'Estat com les comunitats autònomes.

Cap xifra sobre la taula

El pla no detalla ni les xifres entorn de les quals giraran les indemnitzacions ni el procés que hauran de seguir els supervivents per obtenir la condició de víctima i una reparació.

A diferència d'altres països, com el Regne Unit, Irlanda,  el Canadà o Austràlia, a Espanya no existeix un barem oficial específic per compensar les víctimes d'abusos quan eren menors. A Bèlgica, les víctimes d'abusos reben una indemnització de 6.000 euros i a Irlanda, un dels països catòlics on més compensació es paga, supera els 62.000 euros. A Austràlia se'ls ha compensat amb 53.000 euros de mitjana, a França amb 37.000, als Països Baixos amb més de 32.000 i a Alemanya amb 22.000, segons l'informe del defensor del poble. La mitjana entre tots els països on l'Església catòlica ha compensat les víctimes d'abusos és de 35.397 euros per cas.

Aquí encara no s'ha fet públic cap barem ni tampoc què passa en casos on les víctimes han patit abusos de més d'un agressor.

La duració d'aquest pla, que haurà d'impulsar la Direcció General de Llibertat Religiosa, és de quatre anys (del 2024 al 2027). S'hi implicaran diversos ministeris i també es buscarà la participació de les víctimes i les seves associacions. El document insisteix a buscar "la coordinació necessària amb l'Església catòlica en el marc de l'Acord de cooperació entre l'Estat i la Santa Seu".

Com evitar que prescriguin

El pla també preveu que aquests casos no prescriguin en l'àmbit civil, encara que ho hagin fet en el penal. Per aconseguir-ho, el còmput de prescripció civil començaria a comptar quan el menor hagi complert els 35 anys i podria tenir efectes retroactius.

També es preveu que les Oficines d'Assistència a les Víctimes de Delictes (OAVD) puguin acollir també aquests supervivents, i reformar els equips, com els d'atenció psicològica, perquè puguin atendre les víctimes i supervivents de violència sexual en l'àmbit de l'Església --tenint en compte, per exemple, el dany espiritual que també els han ocasionat--. En aquestes oficines es garantirà que les víctimes tinguin un tracte òptim en un "entorn segur on no siguin sotmeses a una revictimització del delicte ni puguin tenir cap contacte amb l'agressor", ha explicat el ministre Félix Bolaños. També se'ls garantirà l'assistència jurídica gratuïta.

El pla inclou un reforç a les inspeccions educatives per prevenir agressions a menors, la creació de la figura dels "coordinadors de benestar" en els centres docents, a més de reforçar la formació de docents, psicòlegs i professionals de la justícia que treballin amb menors en casos d'abús sexual.

També es farà un estudi sobre "la prevalença de la violència cap a la infància i l'adolescència a Espanya", impulsat pel Ministeri de Joventut i Infància, per mirar d'esbrinar les causes d'aquesta violència i prevenir-la. També hi haurà un canvi en el registre central de delinqüents sexuals per protegir millor els menors. Un registre creat l'any 2016 perquè ningú amb antecedents per delictes sexuals pugui treballar amb menors.

El registre inclourà ara també qui tingui antecedents per tracte de persones i inclourà canvis perquè s'hagi de mantenir actualitzat (fins ara, si algú cometia un delicte després d'haver obtingut el certificat conforme no tenia antecedents, no constava el nou delicte que li retira el dret a treballar amb menors).