El govern espanyol, preocupat per la deriva nacionalista d'Ayuso
"Salvaguardar l'exercici de l'autonomia financera", "defensar la capacitat dels ciutadans per decidir els impostos que volen"... Són arguments que s'han fet servir sovint des de Catalunya. Però ara qui enarbora aquesta bandera és la Comunitat de Madrid i, molt especialment, la seva presidenta, Isabel Díaz Ayuso.
El seu consell de govern ha aprovat aquest dimecres el projecte de llei de Defensa de l'Autonomia Financera, que busca blindar-se davant la reforma fiscal que prepara el govern espanyol i evitar haver d'apujar impostos. Tanmateix, va anunciar que quantificarà la solidaritat de la Comunitat de Madrid amb la resta d'autonomies. És a dir, publicarà les seves pròpies balances fiscals.
Davant d'aquest nou moviment d'Ayuso, el govern espanyol ha reaccionat amb preocupació pel que consideren un "mimetisme amb l'independentisme, ressuscitant temes abanderats pel nacionalisme català, com les balances fiscals", segons fonts de l'executiu.
Pendents de la Comissió d'Experts
L'aprovació de la nova llei es produeix just abans que la comissió d'experts sobre la reforma fiscal emeti el seu informe preliminar, previst per a finals de mes. Un informe que analitza les ineficiències del sistema impositiu espanyol per mirar de corregir-les. I entre elles, òbviament, les distorsions que generen els impostos de patrimoni i de successions, dos impostos que exemplifiquen, com cap altre, el que es coneix com a dumping fiscal.
Ras i curt, a Madrid no es paga res per Patrimoni i molt poc per successions, mentre que a altres autonomies, com ara Catalunya, representen uns ingressos gens menyspreables. Hi ha consens entre els experts en la necessitat d'una certa "harmonització", per evitar deslocalitzacions de patrimonis. Però el que no és tan clar és quina fórmula triar per aconseguir aquest objectiu i, al mateix temps, preservar la capacitat fiscal de les autonomies.
El text aprovat pel govern d'Ayuso, que encara ha de passar per l'Assemblea regional, obliga els seus membres i els òrgans superiors del govern i l'administració autonòmica, a oposar-se legalment a qualsevol intent de l'Estat que atempti contra la seva corresponsabilitat fiscal o la seva autonomia financera.
"No volem que una herència, que a Madrid paga de mitjana 22 euros d'impost de successions, en pagui 2.200", justifica Javier Fernández-Lasquetty, el conseller d'Hisenda madrileny. Segons ell, amb la nova llei busquen protegir les rebaixes tributàries que Madrid aplica des de fa 17 anys i evitar les pujades que, segons afirma, els vol imposar Pedro Sánchez en matèria de successions i de Patrimoni.
La Comunitat de Madrid té bonificat al 100% l'impost de patrimoni des de fa una dècada, de manera que no es paga absolutament res per aquest concepte. Pel que fa a successions, la bonificació és del 99 % pels familiars més propers. En l'impost sobre la renda també compta amb els tipus més baixos, especialment després de la reducció de mig punt que ha entrat en vigor aquest gener i que beneficia especialment les rendes més altes. Una política de baixos impostos que, juntament amb l'efecte capitalitat, ha permès a Madrid atreure contribuents d'altres comunitats.
Dumping fiscal
Per això, moltes comunitats acusen Ayuso de practicar una mena de dumping fiscal, per guanyar contribuents de rendes elevades que deslocalitzen el seu patrimoni per pagar menys impostos. Entre elles Catalunya, on la fiscalitat és molt més elevada. De fet, una de les condicions que va posar ERC a Pedro Sánchez per donar suport als pressupostos de l'any passat va ser avançar en l'harmonització fiscal. Un encàrrec que Hisenda va traspassar a la comissió d'experts.
Més enllà de les disputes entre comunitats, l'objectiu és redissenyar tot el sistema fiscal espanyol i aconseguir un sistema "més just i progressiu", segons la ministra María Jesús Montero. Una reforma fiscal que hauria d'entrar en vigor el 2023 i que va estretament lligada a la reforma del finançament autonòmic, també a les beceroles.
