El govern espanyol prohibirà als menors les recompenses de pagament dels videojocs

Cada dia, milions de jugadors lluiten contra la temptació dels Mecanismes Aleatoris de Recompensa o "loot boxes". El videojoc els convida a comprar una eina per jugar millor o una llegenda del futbol que revolucioni el seu equip. I han de creuar els dits, perquè paguen per una capsa tancada. I pot ser que els toqui o no.

Abans, el negoci dels videojocs acabava amb la seva venda. Ara, tot just comença. I és que molts jocs són gratuïts, però un cop dins, hi ha centenars de petits pagaments.

Els experts coincideixen que aquest sistema de pagament és molt similar al de les màquines escurabutxaques. "Pagues per una cosa, que no saps ben bé què conté. És una manera de fidelitzar els jugadors. És una compra constant, per veure si acaben obtenint un resultat esperat", destaca el psicoanalista i professor de la UOC José Ramón Ubieto.

Aquest sistema, segons la coordinadora de la Unitat d'Addiccions Comportamentals de l'Hospital de Bellvitge, Susana Jiménez-Murcia, genera frustració i pensaments irracionals: "És un producte, una activitat, permesa entre menors d'edat i té característiques absolutament similars als jocs d'apostes". Els pacients que atenen a la unitat expliquen que gasten diners, senten haver-los perdut, i lluiten per recuperar-los. El que els porta, habitualment, a les apostes online:

"Així, creuen que apostant recuperaran els diners i podran tapar les despeses dels videojocs."

De fet, asseguren que les persones addictes als jocs d'apostes són molt propenses a comprar "loot boxes", però també al revés. Segons diversos estudis, la porta d'entrada de 2 de cada 10 joves que juguen a jocs d'apostes han estat les "loot boxes". Aquest és un dels motius pels quals el Ministeri de Consum ha volgut regular aquesta activitat.

Hi ha països com Bèlgica o Holanda que fa anys que apliquen mesures. El govern espanyol treballa en un avantprojecte de llei que prohibirà als menors pagar per aquestes recompenses als videojocs. També estudien opcions com el registre obligatori amb DNI.

L'avantprojecte destaca que la mecànica del seu funcionament comparteix diverses característiques amb el joc d'atzar. Entre aquestes, hi ha el caràcter aleatori i el pagament d'una quantitat de diners o d'un objecte virtual.

Afegeix que aquesta incertesa intensifica el nivell d'excitació i, com els jocs d'atzar, promou un ús reiteratiu. Comparteix també característiques com el "gairebé encertes", en anglès "near miss", o les "pèrdues disfressades en guanys", en anglès "losses disguised as wins".

El document reconeix que aquest sistema ha suscitat preocupació tant en l'àmbit acadèmic com entre la societat. I és que està relacionat amb el trastorn associat a la conducta del joc, dins el qual hi ha l'addicció als videojocs.

La Unitat d'Addiccions Comportamentals de l'Hospital de Bellvitge atén cada vegada més joves enganxats als Mecanismes Aleatoris de Recompensa. Són majoritàriament nois joves, d'entre 19 i 20 anys, tot i que asseguren que la mitjana d'edat va a la baixa. Tenen alts nivells d'impulsivitat i competitivitat. És, per tant, un perfil vulnerable davant les "loot boxes" i els jocs d'apostes, però també davant altres possibles addiccions.

"Quan venen a demanar ajuda a l'hospital, la situació ja és desesperada", assegura la doctora Susana Jiménez-Murcia. La dificultat, però, és que a diferència dels casos d'addicció als jocs d'apostes, els pacients que compren "loot boxes" o són addictes als videojocs venen per pressió familiar i, per tant, tenen poca motivació pel tractament, i això provoca un alt abandonament de la teràpia.

"Tenen poca consciència d'estar patint un trastorn. El repte dels terapeutes i les famílies és motivar aquests joves que el canvi surti d'ells."

Si no és així, el tractament no té efecte i abandonen.  

"És una activitat que cal regular i s'ha de protegir els usuaris", coincideixen diversos experts. Però, a banda, també consideren que calen accions pedagògiques dirigides a famílies i adolescents. El professor de la UOC José Ramón Ubieto diu: "No hem de veure internet com una realitat patològica. Hem d'ensenyar als joves a entrar-hi amb una mirada crítica".

Creuen que la regulació dels Mecanismes Aleatoris de Recompensa pot sensibilitzar aquests joves i posar-los en alerta davant una indústria sense límits. Ubieto també assegura que és un pas endavant, però caldrà veure la seva eficàcia, perquè "sempre que s'han fet regulacions relacionades amb internet, hi ha mecanismes per saltar-se-les".

Més enllà de l'addicció als videojocs o a la compra de "loot boxes", destaquen l'absorció de l'atenció que generen.

"La indústria necessita que aquests joves estiguin sempre connectats. Aquesta economia de l'atenció acaba envaint la vida quotidiana, perquè l'usuari espera un dia i una hora perquè surti el nou complement, que haurà de comprar per continuar avançant en el joc."

Des que va començar la pandèmia, el nombre de persones addictes a videojocs ha augmentat. També, els addictes a les "loot boxes". Unes xifres que la Unitat d'Addiccions Comportamentals de l'Hospital de Bellvitge creu que continuaran a l'alça en els pròxims anys. Sobretot, perquè el fenomen dels Mecanismes Aleatoris de Recompensa és recent.