El govern espanyol recuperarà la dignitat del poeta Miguel Hernández, mort en una presó franquista
- TEMA:
- Guerra Civil espanyola
La llei de memòria democràtica del 2022 ja declara de forma genèrica la nul·litat i il·legitimitat de totes les sentències dels tribunals franquistes, però els familiars de Miguel Hernández i col·lectius en defensa de la memòria històrica demanaven un reconeixement exprés del seu cas.
La petició finalment ha estat acceptada pel govern espanyol, com ha confirmat a Catalunya Ràdio la Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica.
La declaració de reparació i reconeixement s'entregarà als familiars del poeta el 31 d'octubre, dia de les víctimes del cop militar, la guerra i la dictadura.
El portaveu de la família, el professor Joan Pàmies, assegura que serà un moment molt emocionant, i molt esperat, just l'endemà del 114è aniversari del naixement de l'escriptor: "És una notícia magnífica, perquè era una demanda de fa molt de temps i fins ara no hi ha hagut mai un reconeixement explícit a la seva figura."
La justícia militar franquista
El professor Joan Pàmies recorda que el procés judicial a Miguel Hernández va ser una farsa de principi a fi:
"Va ser un judici fals, sense cap rigor, sense que ell es pogués defensar, i els fets que li van atribuir no són delicte, perquè ell defensava el govern legítim de la República."
Va passar el mateix amb la pràctica totalitat dels sumaris de guerra, com apunta Juan Antonio Ríos, catedràtic de Literatura de la Universitat d'Alacant i investigador sobre Miguel Hernández. El catedràtic descriu així com eren els processos sumaríssims en els primers anys del franquisme:
"Durant tot el procés els acusats no tenien cap advocat o oficial defensor fins a uns instants abans de dictar la sentència. Miguel Hernández no va poder presentar cap prova ni cap declaració en la seva defensa."
Nascut a Oriola el 30 d'octubre del 1910, Miguel Hernández s'havia enrolat com a voluntari en un regiment comunista de l'exèrcit de la República. Va lluitar al front i va participar activament en activitats de propaganda política i en la difusió d'articles i cròniques periodístiques a favor de la República.
El van detenir a Portugal el 3 de maig del 1939, quan intentava fugir d'Espanya, al final de la guerra. Després de deixar-lo en llibertat, les autoritats franquistes el van tornar a detenir al seu poble i el van condemnar a mort en un consell de guerra, tot i que li van commutar la pena per 30 anys de presó.
Finalment, l'any 1942 Hernández va morir de tuberculosi a la presó de Benalua d'Alacant, a conseqüència d'una desatenció sanitària que l'entorn del poeta qualifica d'assassinat per omissió.
El poeta del poble
Quan va morir, Hernández tenia 31 anys i era un dels poetes més reconeguts de la generació del 27. Ja havia publicat els reculls de poemes que el farien immortal: "El rayo que no cesa" i "Viento del pueblo".
El catedràtic Juan Antonio Ríos assegura que hi va haver moltes morts com la seva a les presons franquistes: "Sabem quanta gent va ser afusellada, quanta gent va ser condemnada a mort... però el perill més gran era estar tancat en aquelles presons."
"La gent estava amuntegada, sense cap condició higiènica. Això va provocar una gran quantitat de morts, per malalties, per misèria, que van superar, segur, les morts per afusellament."
Segons explica el professor Joan Pàmies, durant el seu pas per la presó, els franquistes van intentar convertir Miguel Hernández en una figura afí al règim. I diu que no el van afusellar per evitar un altre cas com el de Federico García Lorca: "A través d'un bisbe feixista, el bisbe Luis Almarcha, que havia sigut el seu mestre, van intentar que Hernández es manifestés a favor de Franco, i ell no ho va acceptar."
"I llavors no el van portar a l'hospital de tuberculosos de València. Realment, li van commutar la pena de mort per no fer-ne un altre heroi com García Lorca."
Oriola, tema pendent
Amb el reconeixement del pròxim 31 d'octubre, pels familiars de Miguel Hernández ja només quedarà una qüestió pendent: que l'Ajuntament d'Oriola, que va tenir un paper clau en el seu processament, també demani perdó.
Pàmies explica que l'alcalde d'Oriola, que era feixista, va ser el testimoni més important contra Miguel Hernández. "El més normal seria que ara la institució fes una declaració de reconeixement i de reparació per a la seva família. Si no la fan, ho demanarem."
L'Ajuntament d'Oriola, governat pel PP i Vox, no ha donat suport al procés de reconeixement i restitució als familiars de Miguel Hernández. L'acte del 31 d'octubre encara no se sap si es podrà fer al poble.
Pel catedràtic i investigador Juan Antonio Ríos, "és una llàstima que hi hagi gent que encara hi posa impediments, però segur que trobarem el lloc i el moment adequat per celebrar-ho amb els seus familiars i amb la gent que ha seguit aquest cas".
"Perquè Miguel Hernández és un símbol i un referent per saber el destí de tantes altres persones que van tenir, fatalment, el mateix final que ell."