El govern espanyol s'obre a reduir a la meitat les penes pel delicte de sedició
La Moncloa és partidària d'equiparar la pena màxima, que actualment és de 15 anys, a la mitjana europea, que és de 6 anys
Pedro Sánchez estaria disposat a reformar el delicte de sedició en el Codi Penal, però per reduir el càstig a la meitat, no pas per eliminar-lo.
La pena màxima actual d'aquest delicte és de 15 anys i, segons publica el diari El País, La Moncloa buscaria homologar la legislació espanyola i l'europea, en què la mitjana de les penes és de sis anys. En tot cas, segons aquesta proposta --no formal--, la pena per sedició no es reduiria per sota d'aquesta mitjana.
El president del govern espanyol ja s'havia mostrat partidari de reformar el delicte de sedició públicament, dins la voluntat de desjudicialització del procés, la primera carpeta que s'ha obert a la taula de diàleg entre governs.
L'últim cop, aquest divendres des de Brussel·les, quan Sánchez va afirmar que calia la reforma perquè "tenim un Codi Penal que en alguns dels delictes no és homologable a les principals democràcies europees", però va insistir que per impulsar aquesta reforma calen "suports parlamentaris" que "ara com ara no sembla que tinguem".
La reforma necessitaria la majoria de la investidura
En aquesta línia, el ministre de Cultura, Miquel Iceta, ha remarcat aquest dilluns que el govern espanyol la impulsarà quan hi hagi la majoria parlamentària al Congrés que ho permeti. En un acte a Barcelona, Iceta també ha negat que es tracti d'una amnistia perquè només es produeixen quan hi ha un "canvi de règim" i s'esborren els procediments penals, ha explicat.
La reforma del Codi Penal requereix majoria absoluta al Congrés dels Diputats per prosperar. És a dir, Esquerra Republicana hi hauria de votar a favor per mantenir la majoria de la investidura. D'entrada, reduir penes en lloc d'eliminar el delicte és implantejable pels republicans, com també ho és per Junts.
La proposta arriba quan també està sobre la taula l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat. Justament, la setmana passada, els republicans van renunciar a presentar una esmena a la totalitat als comptes. En tot cas, el govern espanyol vol desvincular totes dues coses.
Així, la portaveu, Isabel Rodríguez, ha afirmat aquest dilluns que la proposta de rebaixa del delicte de sedició no té res a veure amb la negociació amb ERC per als pressupostos del 2023. En una entrevista a Antena 3, ha assegurat: "Quan parlem de pressupostos podrem parlar de les partides de beques, inversions i fins i tot de les inversions a Catalunya, però no d'aquesta altra qüestió, que és una carpeta diferent".
Per part d'Esquerra, Marta Vilalta, sobre la possible reforma del Codi Penal, ha dit: "Serem molt exigents perquè la reforma respecti els drets humans". "Veiem que conté delictes de naturalesa política i totes les instàncies internacionals diuen que s'ha de reformar", ha afegit.
Abans, el portaveu al Congrés, Gabriel Rufián, ha avisat l'executiu espanyol que la reforma "no soluciona el conflicte entre l'estat espanyol i el poble de Catalunya".
Sobre els pressupostos, ha afirmat que l'objectiu dels republicans és "millorar-los en l'àmbit social i avançar en el conflicte", però ha evitat concretar si això ha de passar necessàriament per reformar la sedició.
Des de Junts, el secretari general, Jordi Turull, ha defensat que la reforma que pertoca sobre el delicte de sedició és la "derogació". En una entrevista a Ser Catalunya, Turull també ha alertat del risc que s'acabin penalitzant més àmbits de mobilització.
Fonts de l'executiu espanyol veuen difícil la reforma abans de final d'any, però pensen que hi ha marge per fer-la dins aquesta legislatura. Per ara, en tot cas, asseguren que només hi ha hagut converses informals.
