La Moncloa anuncia la rescissió de la compra de bales a Israel per intentar tancar la polèmica

El govern espanyol ha decidit, "per interès general", rescindir de forma unilateral el contracte pel qual adquiria 15 milions de bales a una empresa israeliana. L'anunci va aixecar polseguera dins l'executiu, amb peticions d'abandonar la coalició d'alguns sectors de Sumar, com Esquerra Unida. Pedro Sánchez s'havia compromès a no vendre ni comprar armament a Israel després de la guerra a Gaza.

Tot i que, en un inici, el Ministeri de l'Interior va buscar fórmules per anul·lar aquest primer contracte, no va tenir èxit perquè el tràmit ja estava en una fase molt avançada. Ara, el govern espanyol ha decidit tirar pel dret i denegar a l'empresa el permís per importar aquest material a Espanya.

L'Advocacia de l'Estat havia desaconsellat anul·lar la compra perquè suposava haver d'abonar igualment els diners a l'empresa sense rebre el material a canvi. I no són quantitats insignificants: dels 15,3 milions d'euros que es destinaran en cartutxeria de 9 mil·límetres, sis milions aniran a una empresa israeliana.

Tant els diferents ministeris competents com l'Advocacia de l'Estat ja estudien possibles reaccions legals i reclamacions. El govern ha volgut deixar clar que està "compromès amb la causa Palestina i la pau a l'Orient Mitjà" i ha detallat que el procés de compra va començar abans de l'atac de Hamas el 7 d'octubre del 2023.

L'executiu té nou contractes més adjudicats a empreses israelianes a l'espera de ser formalitzats i ara ha anunciat que tampoc s'executaran.

Des de l'octubre del 2023 fins ara, el govern ha tancat 31 contractes de compra d'armament amb Israel.

La resposta d'Israel

La decisió del govern espanyol no ha agradat a l'executiu de Netanyahu, que "condemna fermament" la cancel·lació del contracte, així com l'anunci d'abstenir-se de futurs contractes. 

Israel acusa el govern espanyol de sacrificar qüestions de seguretat "per fins polítics", segons ha expressat un portaveu del ministeri d'Afers Exteriors israelià. El representant israelià considera que l'executiu espanyol s'equivoca i "continua posant-se al costat equivocat de la història contra l'Estat jueu que està defensant-se d'atacs terroristes a set fronts". 
 

Sumar aplaudeix i el PP demana tirar endavant el contracte

La líder de Sumar al govern de coalició i vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, ha aplaudit la decisió i ha considerat que la compra "era una vulneració flagrant". 

L'advocat i diputat del Parlament Europeu de Comuns-Sumar, Jaume Asens, ha explicat en una entrevista al canal 3/24 que la decisió de l'executiu desacredita la figura del ministre Marlaska: "Quan nosaltres pressionem, les coses canvien". Ha dit que, "si fos per Marlaska, aquest contracte tiraria endavant", i l'ha acusat de no tenir "un gran respecte pels drets humans".

Per la seva banda, Alberto Núñez Feijóo ha demanat que es compleixi el contracte i ha considerat que "deixar-lo sense efecte per la inestabilitat política que genera és propi d'un país d'una altra latitud". 

Hi ha una quarantena de contractes

El contracte de compra de bales a Israel que la Moncloa ha rescindit és la punta d'un iceberg molt més profund que aglutina fins a desenes de licitacions formalitzades o pendents de formalitzar, i que d'acord amb el que diu públicament el govern espanyol també s'haurien d'anul·lar. 

La pista l'ha seguit el Centre Delàs d'Estudis per la Pau, que està preparant un informe amb totes les dades i n'ha avançat algunes a Eldiario.es. "Estem parlant de més de mil milions d'euros", ha explicat a TV3 un dels investigadors, Eduardo Melero. 

"Els ciutadans no ens mereixem que el govern ens menteixi, perquè amb prou feines ha fet res per reduir les relacions armamentístiques entre Espanya i Isreael", denuncia Melero. 

Pel que fa al cost de cancel·lar tota aquesta llista de contracte, el doctor i professor de Dret Administratiu a la Universidad Autònoma de Madrid avança que el cost es pot enfilar entre els 400 i els 600 milions d'euros. 

Això, quan fa poc més d'un any que, des del Congrés, Pedro Sánchez s'erigia com un dels líders internacionals a favor de Palestina i assegurava que Espanya ja no comprava ni venia armes amb Israel. 

"Quedi tranquil, des del 7 d'octubre espanya no té cap operació de compravenda d'armes amb Israel, cap", va etzibar-li el president del govern espanyol a Gabriel Rufián. 

De fet, les compres d'armes a Israel contravenen les resolucions de les Nacions Unides, on Espanya va votar a favor de la suspensió d'inversions, comerç i transferències. Per fer-ho efectiu caldria un embargament integral com el que es va fer a Rússia, però que no s'ha aplicat en el cas d'Israel.