El govern i ERC pacten rebaixar l'IRPF per a les rendes de menys de 33.000 euros anuals

La Generalitat té previst aprovar aquest dimarts una rebaixa en la tributació de les rendes més baixes. Segons ha avançat "El matí de Catalunya Ràdio", el govern i ERC han pactat la modificació del tram autonòmic de l'IRPF perquè els sous de menys de 33.000 euros anuals bruts paguin menys.

Actualment, aquestes rendes estan obligades a pagar entre el 10% i el 18,80% d'IRPF. Els republicans ja van intentar aquesta rebaixa amb un pacte amb el PSC en els darrers pressupostos del govern d'Aragonès que no van tirar endavant. La proposta inicial implicava apujar l'IRPF a les rendes més altes, un element que ara, segons fonts coneixedores de les converses, no està sobre la taula.

En una roda de premsa aquest dilluns a la tarda, la consellera d'Economia, Alícia Romero, ha emmarcat la rebaixa en l'acord d'investidura dels socialistes amb ERC i ha apuntat que es tracta d'una mesura que els republicans ja van treballar durant el govern de Pere Aragonès:

"El que fem és intentar alleugerir la càrrega fiscal a la població que té menys ingressos i, per tant, insistir en aquesta voluntat nostra que contribueixi més aquell que més té o més guanya o més genera".

Està previst que a la reunió del Consell Executiu de dimarts s'aprovi un decret de mesures fiscals amb aquesta i altres modificacions d'impostos pactades tant amb ERC com amb els Comuns unes setmanes enrere. Amb els Comuns també es va acordar doblar la taxa turística i augmentar l'impost de compravenda de pisos per als grans tenidors.

Tots aquests canvis habitualment s'aproven amb els pressupostos, però, amb els comptes prorrogats, hauran de passar el vistiplau del Parlament. De fet, el govern negocia amb Comuns i Esquerra un altre decret per comptar amb 4.000 milions de suplement de crèdit. Són tots aquells diners que la Generalitat ha ingressat, però, com que no hi ha pressupostos, no pot gastar, i ha de demanar permís al Parlament per fer-ho.

Bona acollida de la mesura

Des d'Esquerra han celebrat que s'aprovi aquesta mesura "amb l'objectiu de reduir l'impacte de la inflació en 3 de cada 4 llars". "És un alleugeriment a la vida, a la quotidianitat", ha dit Elisenda Alamany. 

L'acord també compta amb el suport dels Comuns. Candela López ha assegurat que sempre seran "al costat de mesures com aquestes", però ha demanat que "ha de pagar més qui més guanya".

Tant Junts com el PP també veuen bé aquesta rebaixa d'impostos. Josep Rius ha recordat que Junts "ja ho portava al programa electoral", i ha criticat que "vagin tard, com amb Rodalies". Per part dels populars, Santi Rodríguez ha demanat "tenir una visió conjunta de la política fiscal, no rebaixar uns impostos i apujar-ne uns altres".

Tres decrets llei

La rebaixa de l'IRPF per a rendes de menys de 33.000 euros anuals és un dels decrets llei que el govern aprovarà en el consell executiu d'aquest dimarts.

El consell de govern també aprovarà una ampliació de la deducció màxima de l'IRPF per lloguer d'habitatge habitual, de 300 a 500 euros, i del topall de renda per optar-hi, que passa de 20.000 a 30.000 euros, equivalents a salaris d'entre 35.000 i 40.000 euros bruts anuals, aproximadament. Amb el canvi de topall, 14.589 persones podran beneficiar-se d'aquesta deducció.

Altres canvis fan referència a l'edat per aspirar a aquestes deduccions, que s'amplia dels 32 als 35 anys. Això suposarà que hi haurà 16.183 beneficiaris més.

D'altra banda, el govern també aprovarà un suplement de crèdit que permetrà incorporar al pressupost un total de 2.168 milions.

Segons Romero, aquests decrets llei responen a una voluntat de tenir una fiscalitat "més justa i més progressiva", facilitar l'accés a l'habitatge i generar una "prosperitat compartida":

"Són unes modificacions que pretenen una fiscalitat més justa i més progressiva i una fiscalitat que ajudi a incorporar habitatge al mercat".

Totes aquestes modificacions, comptant el que suma i el que resta a les arques públiques, suposen una recaptació de 219 milions d'euros anuals per a la Generalitat, segons els càlculs de la consellera d'Economia.

Aquests decrets llei els haurà de convalidar el Parlament en el termini màxim d'un mes.