El govern i la seva "revolució" de la "blockchain" per la identitat digital dels catalans

El compromís del govern és tenir a finals d'any un pla amb les prioritats i el cost per implantar la tecnologia "blockchain", cadena de blocs.

Aquesta tecnologia, basada en una cadena de blocs, elimina els intermediaris i, a més, fa més segures les gestions a internet. En paraules del mateix Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, "la blockchain serà una revolució, com ho va ser internet als anys 90."

Com funciona aquesta revolució?

Internet ara funciona de manera centralitzada, amb grans empreses com Google, Facebook o Amazon, que gestionen la informació dels seus usuaris i després la distribueixen als seus seguidors.

Però, què passaria si tothom tingués accés a la informació sense intermediaris? Això és "blockchain". El canvi que proposa la "blockchain" és saltar-se aquest pas i que tothom tingui accés a la informació, que les dades siguin compartides i no s'hagi de passar per una empresa intermediària.

Els ordinadors estan en xarxa i van fent còpies de seguretat de tots els canvis, com si fessin fotos cada 10 minuts de les transaccions que es van fent. Funciona com una base de dades protegida amb criptografia, organitzada amb una mena de registre comptable.

És la tecnologia que ha permès desenvolupar la moneda virtual bitcoin, que només en seria la punta de l'iceberg. Però va més enllà del sistema bancari i pot abastar tots els sectors econòmics.

Per exemple, quan es compra un cotxe, la DGT certifica el canvi de propietari. Amb el sistema "blockchain", comprador i venedor registrarien el canvi a internet i els ordinadors, connectats a la xarxa, en guardarien una còpia i no es podrien modificar les dades.

Què és i com funciona "blockchain"?

La tecnologia de les cadenes de blocs, en realitat una mena de notari digital, ja s'aplica a països com Estònia, amb el registre de dades sanitàries dels ciutadans; a Singapur, amb les criptomonedes; a Suècia, en el registre de la propietat, i al Japó amb la identitat digital.

Precisament, la identitat digital serà una de les primeres aplicacions de "blockchain" que el govern vol dur a la pràctica a Catalunya per facilitar les gestions dels ciutadans.

Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública:

"Quan pensem en la identitat digital des del govern de Catalunya, no ho pensem com una eina de control. El que volem és que hi hagi una identitat digital que serveixi per a totes les relacions, no només per a les relacions entre administració i administrats, també entre els ciutadans."

Notícia relacionada: Neix Blockchain Catalunya per fer més segur l'intercanvi de dades a la xarxa

També hi ha un projecte de l'Institut Català d'Energia perquè els usuaris puguin transaccionar l'energia emmagatzemada per les plaques solars mitjançant criptomonedes.

Lluïsa Marsal, Institut Català d'Energia:

"Tot veí tindrà un moneder, una aplicació en el teu mòbil on hi aniràs guanyant ions, els aniràs acumulant. Si tu has gastat 10 kw més del compte, doncs et tocarà pagar a la comunitat 10 ions."

Són exemples del potencial revolucionari de les "blockchains". Una internet, diuen els experts, descentralitzada i segura, on l'intermediari és el ciutadà.