El govern impulsa un índex per marcar un preu de la llet just per als productors
La meitat de les granges lleteres de Catalunya han tancat en els darrers 10 anys pels preus de venda baixos i la pujada dels costos
La Conselleria d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha anunciat avui un paquet de mesures de suport al sector làctic català, davant la situació crítica que passa pels preus baixos i la pujada del cost de matèries primeres com l'energia o els cereals.
I és que produir un litre de llet costa més de 38 cèntims, però l'han de vendre a 33. Moltes explotacions s'han hagut d'endeutar, i només aquest any n'han tancat una trentena.
En 10 anys han tancat la meitat de les granges lleteres que hi havia a Catalunya, i han estat moltes les protestes dels ramaders per denunciar que es veuen obligats a vendre per sota del preu de cost.
Les noves mesures les ha explicat aquest divendres la consellera Teresa Jordà durant una visita a Osona en què s'ha reunit amb representants del sector.
El govern català impulsarà un índex de referència perquè els productors de llet venguin a un preu just. Fer un litre costa més de 38 cèntims i la venen a 33. En 10 anys han tancat la meitat de granges lleteres de Catalunya. @324cat @vaquersplanavic @coplanadevic @agriculturacat pic.twitter.com/OYx3L4dv4C
Núria Bacardit (@nurbacardit) December 10, 2021
Marcar el preu
Entre les principals propostes per revertir la situació, el govern català vol establir un nou índex de referència que anirà en relació als costos de producció de la llet.
Aquest índex s'haurà d'aplicar en els contractes de compravenda del producte. La proposta, explica la conselleria, pretén que els productors "percebin un preu just per litre de llet i avançar en l'equilibri de la cadena de valor de la llet".
Això suposaria que el preu que consti al contracte hauria de ser igual o superior a l'índex, que es fixarà basant-se en la nova metodologia de càlcul de costos treballada per l'Observatori de la Llet des del 2017.
Perquè es pugui posar en marxa, l'índex l'hauran d'aprovar els signataris del codi de bones pràctiques comercials, un acord voluntari que van signar representants d'organitzacions agràries, indústria i distribució l'any 2018.
Formar-ne part és voluntari, però els acords que es prenen són d'obligat compliment per als compradors i distribuïdors que en formen part o hi són representats. Així, la conselleria considera que quedarà en evidència qui especuli amb els productes làctics.
Nou Institut de la Llet i 10 milions d'euros en crèdits
Juntament amb el nou índex, la conselleria ha anunciat que posarà en marxa un institut que treballarà per posar en valor la llet i els seus derivats com a aliments saludables i sostenibles, des d'una vessant més científica, per promoure'n el consum.
L'institut, llargament reivindicat pel sector, tirarà endavant després d'anys de falta d'acord per desencallar-lo.
El departament explica que hi posarà el finançament inicial, però que el liderarà el sector mateix i hi seran representades totes les parts de la cadena: productors, distribuïdors i comercialitzadors.
La Generalitat, a través de l'Institut Català de Finances, també habilitarà una línia de crèdits específica per al sector lleter amb interès íntegrament bonificat.
En total, s'hi destinaran 10 milions d'euros que serviran, expliquen des de la conselleria, "per finançar les seves necessitats de circulant".
Un sector en estat crític
En tan sols 10 anys, Catalunya ha vist com tancaven la meitat de les explotacions lleteres. L'any 2011 n'hi havia gairebé un miler -921 explotacions-, i ara tot just n'hi ha 490.
D'aquestes explotacions lleteres, 23 concentren gairebé una tercera part del total de vaques de llet de Catalunya.
Una concentració que vol evitar el departament, que treballa en un decret per limitar el nombre de caps de bestiar i evitar les grans explotacions i afavorir les petites o mitjanes, que són familiars.
El departament calcula que els ramaders perceben uns 33 cèntims per litre, mentre que produir-lo els en costa 38.
- ARXIVAT A:
- RamaderiaAgriculturaAlimentacióEmpresa