El govern interí de Bolívia denuncia Evo Morales per possible violació d'una menor

El viceministre de Justícia de Bolívia, Guido Melgar, ha anunciat una denúncia penal contra l'expresident Evo Morales per "violació i tràfic de persones", després que hagi sortit a la llum una relació del mandatari amb una noia que no tenia la majoria d'edat.

Segons informen els mitjans bolivians, quan es va iniciar la relació la noia tenia 16 anys: una edat que el Codi Penal del país castiga amb penes de presó d'entre tres i sis anys al major d'edat. Els mateixos mitjans indiquen que les imatges haurien arribat a les autoritats policials pel robatori del telèfon de la presumpta víctima.

Poc després que s'anunciés la denúncia, la noia en qüestió, Noemi M., va declarar davant les autoritats policials que coneix l'exmandatari des dels 16 anys. La noia, que ara té 19 anys, diu que tenen una relació sentimental estable des de maig del 2020.

També va revelar que ha acompanyat el polític a Mèxic i l'Argentina, els països on ha estat exiliat. Ni Evo Morales ni el partit Moviment al Socialisme (MAS) no han fet declaracions sobre l'acusació.

Morales segueix exiliat a l'Argentina

El líder socialista bolivià Evo Morales està refugiat actualment a l'Argentina, a partir de la seva sortida del govern el novembre de 2019. La pressió de les forces armades després d'unes eleccions condicionades per la seva repetició –la Constitució impedeix dos mandats consecutius– van forçar la seva renúncia.

El govern interí l'acusa també de sedició i terrorisme per les protestes socials que van succeir el derrocament, la tardor passada. La Comissió de Fiscals Anticorrupció del país manté vigent una ordre de detenció contra Morales. Aquesta denúncia per violació arriba dos mesos abans d'unes altres eleccions presidencials.

L'òrgan electoral reprova l'actual presidenta Áñez

Bolívia tindrà unes noves eleccions presidencials el pròxim 18 d'octubre. Aquest mateix dijous, l'òrgan electoral de Bolívia ha advertit la presidenta interina del país, Jeanine Áñez, que no utilitzi el càrrec per promocionar-se de cara a les eleccions.

El Tribunal Suprem Electoral va cancel·lar la difusió d'un vídeo en què Añez, candiata de l'aliança conservadora Juntos, reclama a l'Assemblea Legislativa –amb majoria socialista– que desbloquegi fons econòmics per a un paquet de mesures anunciades pel seu gabinet. El vídeo en qüestió es va suprimir de les xarxes socials i va ser substituït pel següent:

L'òrgan electoral considera que la resta de candidatures juguen amb "desavantatge" en relació amb la presidenta Añez i li demana "no projectar una gestió de govern més enllà dels límits temporals del seu mandat ni qüestionar altres candidats, com el MAS".

Unes eleccions que pacifiquin la situació a Bolívia

Les eleccions generals a Bolívia estaven previstes el passat 3 de maig, però la Covid-19 va fer que s'ajornessin fins al 18 d'octubre.

Aquests comicis presidencials i legislatius serviran per culminar la transició després que Evo Morales, vencedor amb el 47% dels vots a les eleccions passades, renunciés al càrrec amb la pressió de les forces armades per suposat frau electoral. Al seu torn, Jeanine Añez es va autoproclamar presidenta en funcions amb l'oposició de l'Assemblea Legislativa.

El MAS i diverses organitzacions polítiques i sindicals van considerar que es tractava d'un cop d'estat encobert i, després d'una intensa vaga general arreu del país, es va arribar a l'acord de celebrar eleccions la tardor del 2020, amb les Nacions Unides i la Unió Europea com a garants internacionals.

Morales hauria revalidat el seu quart mandat al capdavant de l'Estat Plurinacional de Bolivia. Tot i que la Constitució del país posa un límit de dos mandats consecutius, Morales es va poder presentar a les eleccions després de diversos plets constitucionals i d'un referèndum fallit.