El govern interí de Bolívia denuncia Evo Morales per possible violació d'una menor
L'expresident de Bolívia i la noia haurien iniciat la relació quan ella tenia 16 anys, una edat en què el Codi Penal preveu penes de presó per al major d'edat
El viceministre de Justícia de Bolívia, Guido Melgar, ha anunciat una denúncia penal contra l'expresident Evo Morales per "violació i tràfic de persones", després que hagi sortit a la llum una relació del mandatari amb una noia que no tenia la majoria d'edat.
#Bolivia El viceministro de Justicia Transparencia, Guido Melgar, anuncia que el @MinJusticiaBol interpone una demanda contra el exdictador Evo Morales @evoespueblo por estupro, trata y tráfico de personas. pic.twitter.com/9EtUzFqsbB
Carmen E. Gonzales L (@CarmenEGonzale2) August 20, 2020
Segons informen els mitjans bolivians, quan es va iniciar la relació la noia tenia 16 anys: una edat que el Codi Penal del país castiga amb penes de presó d'entre tres i sis anys al major d'edat. Els mateixos mitjans indiquen que les imatges haurien arribat a les autoritats policials pel robatori del telèfon de la presumpta víctima.
Poc després que s'anunciés la denúncia, la noia en qüestió, Noemi M., va declarar davant les autoritats policials que coneix l'exmandatari des dels 16 anys. La noia, que ara té 19 anys, diu que tenen una relació sentimental estable des de maig del 2020.
També va revelar que ha acompanyat el polític a Mèxic i l'Argentina, els països on ha estat exiliat. Ni Evo Morales ni el partit Moviment al Socialisme (MAS) no han fet declaracions sobre l'acusació.
Sale a la luz la relación pedófila de Evo Morales, fugado por intento de pucherazo. La relación con Noemí Meneses Chávez comenzó cuando ella tenía apenas 14 años. Según la Ley boliviana a Evo le corresponderían 7 años de prisión por estupro.
Capitán Bitcoin 💬 (@CapitanBitcoin) August 11, 2020
pic.twitter.com/6i0EMjfCLQ
Morales segueix exiliat a l'Argentina
El líder socialista bolivià Evo Morales està refugiat actualment a l'Argentina, a partir de la seva sortida del govern el novembre de 2019. La pressió de les forces armades després d'unes eleccions condicionades per la seva repetició la Constitució impedeix dos mandats consecutius van forçar la seva renúncia.
El govern interí l'acusa també de sedició i terrorisme per les protestes socials que van succeir el derrocament, la tardor passada. La Comissió de Fiscals Anticorrupció del país manté vigent una ordre de detenció contra Morales. Aquesta denúncia per violació arriba dos mesos abans d'unes altres eleccions presidencials.
L'òrgan electoral reprova l'actual presidenta Áñez
Bolívia tindrà unes noves eleccions presidencials el pròxim 18 d'octubre. Aquest mateix dijous, l'òrgan electoral de Bolívia ha advertit la presidenta interina del país, Jeanine Áñez, que no utilitzi el càrrec per promocionar-se de cara a les eleccions.
El Tribunal Suprem Electoral va cancel·lar la difusió d'un vídeo en què Añez, candiata de l'aliança conservadora Juntos, reclama a l'Assemblea Legislativa amb majoria socialista que desbloquegi fons econòmics per a un paquet de mesures anunciades pel seu gabinet. El vídeo en qüestió es va suprimir de les xarxes socials i va ser substituït pel següent:
Luego de un mes de bloquear por motivos políticos los fondos del Bono Salud, la asamblea masista los ha liberado. Hoy quieren llamarlo de otra forma, y pueden llamarlo como quieran. No nos interesan las etiquetas. pic.twitter.com/AKwuyJPOeK
Jeanine Añez Chavez (@JeanineAnez) August 20, 2020
L'òrgan electoral considera que la resta de candidatures juguen amb "desavantatge" en relació amb la presidenta Añez i li demana "no projectar una gestió de govern més enllà dels límits temporals del seu mandat ni qüestionar altres candidats, com el MAS".
Unes eleccions que pacifiquin la situació a Bolívia
Les eleccions generals a Bolívia estaven previstes el passat 3 de maig, però la Covid-19 va fer que s'ajornessin fins al 18 d'octubre.
Aquests comicis presidencials i legislatius serviran per culminar la transició després que Evo Morales, vencedor amb el 47% dels vots a les eleccions passades, renunciés al càrrec amb la pressió de les forces armades per suposat frau electoral. Al seu torn, Jeanine Añez es va autoproclamar presidenta en funcions amb l'oposició de l'Assemblea Legislativa.
El MAS i diverses organitzacions polítiques i sindicals van considerar que es tractava d'un cop d'estat encobert i, després d'una intensa vaga general arreu del país, es va arribar a l'acord de celebrar eleccions la tardor del 2020, amb les Nacions Unides i la Unió Europea com a garants internacionals.
Morales hauria revalidat el seu quart mandat al capdavant de l'Estat Plurinacional de Bolivia. Tot i que la Constitució del país posa un límit de dos mandats consecutius, Morales es va poder presentar a les eleccions després de diversos plets constitucionals i d'un referèndum fallit.
La fecha de las elecciones fue establecida con una ley y con la garantía de organismos internacionales, como lo exigieron desde un inicio los movimientos sociales. El pueblo es sabio, sabe que con unidad superará cualquier obstáculo y vencerá a los adversarios de la Patria.
Evo Morales Ayma (@evoespueblo) August 14, 2020
- ARXIVAT A:
- Bolívia Evo Morales