"El govern israelià no és conscient de la crisi dels ostatges", avisen familiars dels segrestats

"És horrible sentir que el govern no és conscient d'aquesta crisi. I si en són conscients, sembla que no la prioritzen. Aquest sentiment és molt difícil per a un ciutadà", lamenta Jonatan Dekel-Chen, qui des de la matinada de dissabte no sap res del seu fill Sagui.

El quibuts de Nir Oz va ser un dels punts d'atac de Hamas al sud d'Israel. Quan els combats van aturar-se i l'exèrcit israelià va reprendre el control al quibuts, el Sagui i una vintena de residents ja no hi eren.

El seu pare està convençut que és un del centenar d'ostatges que ha reivindicat Hamas com a trofeu: "Sabem on són. Sabem que són en algun lloc de la Franja de Gaza. Però no sabem res de com estan, i això és molt dolorós per a una família".

Aquest dolor el comparteix el Nahar. La seva mare Adrienne, una infermera jubilada originària de Califòrnia, també va desaparèixer després de la incursió de milicians de Hamas al quibuts de Beeri.

"La meva mare estava sola a casa dissabte al matí. Quan tot va començar, va sentir explosions. Estàvem parlant per telèfon quan un terrorista va irrompre a casa, i vaig sentir crits en àrab. Des de llavors no n'he sabut res més", recorda el Nahar.

Els familiars dels segrestats comencen a impacientar-se davant la manca de respostes. En una roda de premsa des de Tel Aviv, quatre famílies han encomanat tant al govern de Benjamin Netanyahu com a l'administració de Joe Biden --perquè tenen la doble nacionalitat-- la responsabilitat de tornar-los sans i estalvis a casa.

El fill del Rubi Chen, l'Itay, soldat de l'exèrcit israelià, estava destacat a la frontera de Gaza durant l'atac. "L'últim contacte que vam tenir va ser dissabte al matí. Vaig rebre un missatge en què em deia que els estaven atacant. Sé que va estar en contacte amb altres soldats durant un parell d'hores, i des de llavors no n'he sabut res més", explica el Rubi.

Les forces armades israelianes van notificar-li dilluns que el seu fill es considerava "desaparegut en combat". Això vol dir que ningú en té cap pista des del matí de dissabte, i que cap hospital ha informat de la seva defunció. Per això, el seu pare creu que l'Itay és un dels ostatges de Hamas.  

Israel continua en commoció general després de l'inèdit atac de dissabte. A l'hospital Ichilov de Tel Aviv s'hi han format cues de més de 1.500 persones per donar sang. Aquesta concurrència contrasta amb la buidor dels carrers i dels transports a les principals ciutats israelianes.

Als quibuts pròxims a la Franja de Gaza, els cossos de víctimes es recuperen a desenes, mentre els soldats israelians patrullen casa per casa per assegurar-se que ja no hi queden milicians islamistes. Molts dels veïns han fugit, i han buscat refugi en hotels de Tel Aviv i Jerusalem, organitzats per les xarxes de voluntaris.

Amb tot, els durs bombardejos sobre Gaza no han dissuadit Hamas de llançar de nou coets en direcció a Ashkelon, a tretze quilòmetres de la Franja, aquesta tarda.

Per això, els familiars dels segrestats tenen pressa per recuperar els seus éssers estimats. I això desemboca inevitablement en els plans que tingui l'exèrcit israelià per a la Franja de Gaza: si l'envairà per terra i es retirarà, si serà una ocupació llarga, i sobretot, com s'ho farà per garantir la seguretat dels ostatges.