El govern té dos mesos per aplicar la sentència del 25% de castellà, que ja és ferma

La Generalitat té dos mesos de termini per executar la sentència que obliga a aplicar el 25% de castellà a les escoles.

La mesura arriba després que el Tribunal Superior de Justícia hagi declarat ferma la sentència. Això ha passat perquè el Tribunal Suprem va rebutjar el recurs presentat per la Generalitat al novembre.

Ara, es dona deu dies al Departament d'Educació per respondre que n'està assabentat, un període en què pot demanar aclariments al Tribunal. Passats aquests deu dies, la llei estableix un termini de dos mesos perquè s'apliqui.

Segons ha explicat el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, el que ha passat avui és una notificació perquè la Generalitat estableixi quin òrgan farà el seguiment de l'aplicació de la sentència.

"Estem una altra vegada davant un intent de judicialitzar l'escola catalana", ha denunciat Cambray, que ha afegit: "Estem en la mateixa situació que fa dos mesos", perquè el que ha passat avui "forma part del procediment".

El conseller d'Educació també ha dit aquest divendres que encara no tenen cap notícia de les intencions del ministeri sobre si demanarà o no aplicar la sentència.

En cas que no s'apliqui la sentència en aquest termini de dos mesos, la llei estableix que es podrà executar de manera forçosa, sempre que algunes de les parts o un afectat ho demani. És a dir, el govern espanyol - que ja va insinuar que no ho demanaria - o qualsevol persona que pugui acreditar davant del tribunal que està sent perjudicada per la no aplicació.

Recordem que aquest procediment es va iniciar quan era vigent la llei Wert (la LOMCE) i que ara n'hi ha una altra, la llei Celaá (la LOMLOE); aquest element potser podria modificar l'aplicació de la sentència.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha reiterat que el català i l'escola no es toquen, en un tuit en què ha afegit que el govern treballa "en el desplegament normatiu per refermar el model d'escola catalana".

El català no es toca i l'escola catalana, tampoc. Prou d'atacs a la llengua, a l'ensenyament i al país sencer. No permetrem que es posi en risc la cohesió social. Estem treballant en el desplegament normatiu per refermar el model d'escola catalana. Prou de polititzar l'educació.

— Pere Aragonès i Garcia ? (@perearagones) January 21, 2022

Per la seva banda, el líder del PSC, Salvador Illa, ha defensat que fer una assignatura més en castellà "no posa en risc" que el català segueixi sent la llengua vehicular a l'ensenyament. Illa ha avisat que no es pot tractar "el castellà com a llengua estrangera", ha demanat respecte a les resolucions judicial i "despolititzar" l'ús de la llengua.

També hi han reaccionat la diputada del PP Lorena Roldán, que ha afirmat que plantaran cara a la desobediència i ha manifestat que és una qüestió de drets i d'oportunitats. I Carlos Carrizosa, de Cs, que ha advertit als dirigents polítics i funcionaris que si no compleixen la sentència els portaran davant de la justícia. 
 

Oposició de l'àmbit cultural i educatiu

A finals de novembre, quan es va saber que el Suprem confirmava l'obligatorietat de la quota de castellà, entitats i sindicats van cridar el govern a desobeir.

Una posició que s'ha repetit aquest divendres. Òmnium Cultural ha fet una crida a "defensar el model d'escola catalana". En una piulada a Twitter, a més, l'entitat demana que "s'ignori la sentència". "Cal que es protegeixi el professorat, l'alumnat i es garanteixi la cohesió social", afegeix.

El seu president, Jordi Cuixart, també ha fet un tuit per dir que "no es pot acatar una sentència que ataca l'escola, la llengua i la convivència". 

En aquest mateix sentit s'ha pronunciat Iolanda Segura, portaveu nacional USTEC-STEs(IAC): "Nosaltres demanarem no acatar aquesta sentència i protegir la llengua catalana. Cal ser valents", ha dit.

Per la seva banda, Francina Martí, presidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, ha demanat una resposta de país: "Cada direcció és responsable de les accions que executa, però crec que hi ha d'haver una resposta de pais. M'agradaria pensar que del departament d'Educació, del govern, que acompanyin tot aquest procés perquè no se sentin sols."

Paral·lelament, altres tribunals han anat sentenciant en els últims mesos i anys que algunes classes, individualment, ja haguessin d'aplicar la quota lingüística.