El govern valencià eliminarà el català de les escoles de comarques considerades castellanoparlants

El govern del Botànic ja ha traspassat el poder al govern del canvi al País Valencià. Un govern del PP i Vox sota la batuta del nou president, Carlos Mazón, i amb un objectiu clar: desfer bona part de les polítiques del seu predecessor, Ximo Puig.

Durant el traspàs de carteres als nous consellers, el nou titular d'Educació, del PP, ha explicat que traurà el valencià de les escoles que estan situades en territoris considerats castellanoparlants, que estan recollides en l'Estatut.

José Antonio Rovira ha criticat que "en aquelles zones, per exemple, on els alumnes continuen tenint dret d'estar exempts de valencià, se'ls imposin assignatures en un idioma que no coneixen en absolut".

Rovira ha destacat la "incongruència" que hi ha en aquestes vuit comarques, on la Llei d'ús i ensenyament preveu l'exempció d'estudiar l'assignatura de valencià mentre la Llei de plurilingüisme preveu una quota del 25% de l'ensenyament en aquesta llengua.

En aquest sentit, ha explicat que es modificarà la llei, que PSPV i Compromís van impulsar per incrementar la presència del valencià a les aules d'arreu del territori.

La Llei d'ús i ensenyament, aprovada el 1983, estableix l'exempció de cursar l'assignatura de valencià a les comarques de l'Alt Palància, la Plana d'Utiel, el Racó d'Ademús, la Foia de Bunyol, la Vall de Cofrents, els Serrans, la Canal de Navarrés i el Baix Segura.

En paral·lel, la Llei del plurilingüisme preveu que un 25% de les classes es facin en castellà, un 25% en valencià i d'un 15 a un 25% en anglès arreu del País Valencià. Els consells escolars decideixen en quin idioma s'imparteix la resta del temps.

Més toros

Al català també s'hi ha referit el vicepresident i conseller de Cultura, Vicente Barrera, que ha rebut la cartera de la mà de dues dones de Compromís i ocupa el Palau on Mónica Oltra es va estar set anys.

El torero diu que potenciarà les corregudes de bous, que creu que estan perseguides, i defensarà la cultura i la identitat valenciana:

"Tenim una comunitat germana, veïna, que és el català, però aquí es parla el valencià i hi ha una diferència que posarem en relleu."

Al govern que ara comença a caminar hi ha diverses cares conegudes per als valencians. La substituta de Toni Cantó al capdavant de Ciutadans, Ruth Merino, ara és la portaveu del nou govern.

Una ultracatòlica d'extrema dreta, Elisa Núñez, dirigeix Justícia i Interior. I l'impulsor de la privatització del sistema sanitari valencià és el nou conseller de Sanitat.

Tot plegat en un executiu en què l'extrema dreta ha aconseguit conselleries clau des d'on amplificar, sobretot, el missatge identitari. És el que diuen els experts com Ana López, que és doctora en Ciència Política i veu el País Valencià com un camp de proves:

"És un laboratori, no solament a l'estat espanyol, sinó europeu, perquè demostra que els vots de Vox són útils perquè eviten un govern d'esquerres, perquè poden entrar a les institucions, perquè condicionen els programes polítics i, sobretot, perquè poden arribar a acords de forma ràpida i sense cap matís amb el PP."

Per l'expresident Puig, el nou consell és el més ultra que ha tingut la democràcia valenciana. "Em preocupa que no sigui integrador i que no atengui la diversitat de la Comunitat Valenciana", ha comentat Puig després de la reunió que ha mantingut amb candidats socialistes a les generals.

L'expresident ha lamentat que la nova Generalitat Valenciana sigui "un govern de retrocés i que la societat quedi segrestada per l'extrema dreta".