El grup de l'ONU que va demanar la llibertat dels presos acusa Espanya d'"atacs agres"

Primera entrevista del president del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l'ONU, José Antonio Guevara, que ha fet referència als informes que han fet sobre els presos independentistes catalans. En una entrevista a la ràdio Tres Puntos Noticias, amb seu a Ginebra, qualifica la resposta del govern espanyol als informes emesos pel grup de treball d'"atacs agres".

"Aquests atacs agres que estem veient en aquest cas sí que són poc comuns, però sembla que no és inusual la manera com Espanya ha respost a informes previs."

A més, el president del grup de treball ha negat totes les acusacions que va fer l'ambaixador espanyol, com el conflicte d'interessos entre dos membres del grup i l'advocat internacional dels presos, Ben Emmerson.

"L'ambaixador al·lega que som amics. No hi ha una amistat amb l'exrelator Ben Emmerson. Aquestes declaracions no tenen, evidentment, cap mena de fonament."

Espanya va demanar la seva destitució del grup de treball per considerar que hi havia un vincle d'amistat amb ell.

Guevara ha explicat que, des de l'inici de la polèmica i per aclarir qualsevol mena de dubte sobre la credibilitat del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l'ONU, ha demanat a les Nacions Unides que es faci una investigació sobre el seu grup de treball i sobre els informes.

La primera resolució del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l'ONU sobre els líders independentistes empresonats es va fer pública a finals de maig i feia referència a Junqueras, Sànchez i Cuixart. S'hi demana la posada en llibertat immediata de tots tres.

A principis de juliol en va emetre una altra en què també considera arbitraris els empresonaments de Quim Forn, Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa.

Aquests informes han estat utilitzats pels advocats defensors dels presos independentistes per demanar-ne l'alliberament, però el tribunal que els ha jutjat, encapçalat per Manuel Marchena, ho ha rebutjat i ha rebatut els arguments del grup de treball.

Entre altres arguments, Marchena assegurava que el grup arribava a conclusions que "no es poden obtenir d'esquena a l'activitat probatòria desenvolupada aquests últims quatre mesos davant la sala segona del Tribunal Suprem", i afegia que demana al govern espanyol que actuï perquè s'alliberin els acusats, i que això no ho pot fer el poder executiu.