El grup jihadista Boko Haram reivindica el segrest de més de 300 estudiants a Nigèria

El grup jihadista nigerià Boko Haram s'ha atribuït el segrest dels 333 nois en un internat d'educació secundària atacat divendres passat a l'estat de Katsina, al nord-est de Nigèria.

El líder de Boko Haram, Abubakar Shekau, ho ha comunicat en un missatge d'àudio a través d'un mitjà local, en el qual assegura que "els nostres germans estan darrere del segrest a Katsina":

"El que ha passat a Katsina s'ha fet per promoure l'Islam i desincentivar les pràctiques no islàmiques, perquè l'educació occidental no és el tipus d'educació permesa per Al·là i el seu Sant Profeta".

El grup encara no ha explicat quines condicions reclama per negociar l'alliberament dels nois. Dels més de 800 que viuen i estudien a l'internat assaltat, alguns van poder escapar:

Inseguretat al nord del país

L'atac de divendres va tenir lloc en una zona allunyada del radi habitual d'acció de Boko Haram, fet que podria suposar un punt d'inflexió en l'expansió del grup.

Més d'un centenar d'homes armats amb motocicletes van atacar l'internat públic rural, amb més de 800 estudiants de secundària. Molts van aconseguir fugir, mentre que altres van ser atrapats i separats en grups. Fins que no s'ha fet pública la reivindicació de Boko Haram se sospitava que els autors del segrest podien haver estat bandolers de la zona.

De fet, experts i observadors de la regió ja havien advertit últimament de l'apropament de bandes criminals a grups jihadistes que actuen a tota la regió del Sahel.

Organitzacions com International Crisis Group, també han advertit en un informe sobre l'expansió de la influència dels grups jihadistes al nord de Nigèria, concretament a les regions de Zamfara, Sokoto, Kaduna o Katsina, on precisament s'ha produït l'atac.

També Amnistia Internacional ha denunciat una escalada de violència al nord del país.

Combatre Boko Haram

La situació de seguretat s'ha deteriorat molt al nord de Nigèria des de l'elecció del president Muhammadu Buhari, el 2015, que assegura haver convertit en una prioritat la lluita contra Boko Haram

Buhari, que justament era a la regió en el moment del segrest dels estudiants —perquè és el seu lloc d'origen—, ha condemnat l'atac i ha ordenat reforçar la seguretat a totes les escoles. L'equip de Buhari, de qui se sospita que té demència senil, ha anunciat que està en marxa una operació militar per alliberar els menors.

Escalada de violència

En les últimes setmanes, Boko Haram ha protagonitzat nombroses atrocitats, com la massacre de desenes de treballadors agrícoles a prop de Maiduguri, la capital de l'estat de Borno. A més, aquest cap de setmana s'ha produït un atac al poble de Diffa, al país veí, el Níger, on van morir 28 persones, la majoria cremades vives.

Es calcula que a Nigèria el conflicte jihadista ha suposat ja l'assassinat de 36.000 persones, principalment al nord-est del país, a la vora del llac Txad, i el desplaçament de més de dos milions de persones que han hagut d'abandonar casa seva.

La crisi afecta també els països veïns de la conca del llac Txad, com el Níger, el Camerun i la República del Txad.

Bring Back our Girls

El 2014, Boko Haram va dur a terme un altre segrest massiu al país, a Chibok, que va fer desaparèixer 276 noies d'un internat. L'atac, el més mediàtic fins ara del grup, va encendre la indignació internacional i va engegar la campanya per alliberar les nenes "Bring Back Our Girls", Torneu-nos les nostres noies, amb la participació de figures tan populars com l'aleshores primera dama dels Estats Units Michele Obama.

Més d'un centenar de les noies segrestades el 2014 no han estat encara alliberades.