El Hitler de la Pampa
Enllaç a altres textos de l'autor
Josep Noguer
Redactor de la secció d'Internacional de TVC
D'ara en endavant, cap persona que es trobi Jorge Rafael Videla i li etzibi un lacònic i contundent: "Vostè és un assassí!" no podrà ser detinguda ni denunciada, i ni tan sols se li podrà recriminar. Jorge Rafael Videla, dictador militar argentí, ha estat condemnat a cadena perpètua per l'assassinat de 31 presos a la ciutat de Córdoba. Jorge Rafael Videla, malgrat els seus 85 anys, haurà de complir la sentència, formulada per un tribunal civil, en un centre de reclusió comuna, no militar.
Els seus correligionaris més pròxims el coneixien per "Pantera Rosa", per la seva figura estilitzada, i els seus enemics i aquells que van patir la repressió d'aquell període ignominiós li deien el "Hitler de la Pampa". Malgrat el temps que ha passat des del 1976, quan va ocupar la més alta magistratura de la Junta Militar per raó de les armes, Jorge Rafael Videla ha justificat en aquest últim procés el terrorisme d'estat, la guerra bruta de la dictadura i la repressió indiscriminada contra els opositors.
Com ho va fer un dels seus destacats antecessors, Videla va ordenar la crema de llibres considerats contraris ideològicament al nou ordre. De la nit al dia, autors del calibre de Pablo Neruda o Gabriel García Márquez van ser prohibits. A l'escola només es podien utilitzar llibres de marcat caràcter antisubversiu. El grau de matusseria va arribar a eliminar les obres d'Antoine de Saint-Exupéry, entre les quals hi havia la més difosa: "El petit príncep".
Durant els sis mesos que ha durat el procés condemnatori, Videla no ha mostrat cap penediment d'aquelles atrocitats que van portar a l'assassinat o la desaparició de trenta mil persones, segons les organitzacions pro drets humans, i a la ruïna econòmica d'un país inmensament ric com és l'Argentina. És més, s'ha refermat en els postulats que van fonamentar el seu pas pel poder. En una de les seves al·legacions ha arribat a assegurar que "aquells que ara ocupen el govern del país pretenen instaurar un règim marxista que complauria el mateix Gramsci". Videla fins i tot es permet recordar el filòsof i cofundador del Partit Comunista Italià i, per cert, un dels personatges amb més carrers i avingudes amb el seu nom de tot Itàlia.
Aquests coneixements són els que van provocar que l'escriptor Ernesto Sábato el qualifiqués de culte, intel·ligent, senzill i de criteri ampli. Més endavant, aquestes al·legacions van ser obligadament matisades. D'un fervor catòlic contrastat, Videla sempre ha justificat les seves responsabilitats davant de Déu i la Pàtria, mai de la justícia democràtica que va combatre. Fins a les últimes setmanes, Videla vivia al barri de Belgrano, a Buenos Aires, està casat i és pare de set fills, dos dels quals han optar per la carrera militar.
Els seus correligionaris més pròxims el coneixien per "Pantera Rosa", per la seva figura estilitzada, i els seus enemics i aquells que van patir la repressió d'aquell període ignominiós li deien el "Hitler de la Pampa". Malgrat el temps que ha passat des del 1976, quan va ocupar la més alta magistratura de la Junta Militar per raó de les armes, Jorge Rafael Videla ha justificat en aquest últim procés el terrorisme d'estat, la guerra bruta de la dictadura i la repressió indiscriminada contra els opositors.
Com ho va fer un dels seus destacats antecessors, Videla va ordenar la crema de llibres considerats contraris ideològicament al nou ordre. De la nit al dia, autors del calibre de Pablo Neruda o Gabriel García Márquez van ser prohibits. A l'escola només es podien utilitzar llibres de marcat caràcter antisubversiu. El grau de matusseria va arribar a eliminar les obres d'Antoine de Saint-Exupéry, entre les quals hi havia la més difosa: "El petit príncep".
Durant els sis mesos que ha durat el procés condemnatori, Videla no ha mostrat cap penediment d'aquelles atrocitats que van portar a l'assassinat o la desaparició de trenta mil persones, segons les organitzacions pro drets humans, i a la ruïna econòmica d'un país inmensament ric com és l'Argentina. És més, s'ha refermat en els postulats que van fonamentar el seu pas pel poder. En una de les seves al·legacions ha arribat a assegurar que "aquells que ara ocupen el govern del país pretenen instaurar un règim marxista que complauria el mateix Gramsci". Videla fins i tot es permet recordar el filòsof i cofundador del Partit Comunista Italià i, per cert, un dels personatges amb més carrers i avingudes amb el seu nom de tot Itàlia.
Aquests coneixements són els que van provocar que l'escriptor Ernesto Sábato el qualifiqués de culte, intel·ligent, senzill i de criteri ampli. Més endavant, aquestes al·legacions van ser obligadament matisades. D'un fervor catòlic contrastat, Videla sempre ha justificat les seves responsabilitats davant de Déu i la Pàtria, mai de la justícia democràtica que va combatre. Fins a les últimes setmanes, Videla vivia al barri de Belgrano, a Buenos Aires, està casat i és pare de set fills, dos dels quals han optar per la carrera militar.
