El James Webb ens acosta al llindar del big-bang en descobrir la galàxia més llunyana

El telescopi espacial James Webb ha trigat pocs dies a tornar a ocupar titulars. Si fa poc més d'una setmana impressionava amb les primeres imatges que enviava, ara ha permès descobrir la galàxia més llunyana coneguda. La llum que ens n'ha arribat va sortir tot just uns 300 milions d'anys després del big-bang.

De fet, el que ha enviat el James Webb és un gran conjunt de dades anomenades GLASS, que ha quedat a disposició dels investigadors de tot el món. I a partir d'aquí, Rohan Naidu, del Centre d'Astrofísica Harvard-Smithsonian, Pascal Oesch, de la Universitat de Ginebra, i els seus col·legues han identificat la galàxia més llunyana i, per tant, la més antiga coneguda. L'han anomenat GLASS-z13.

El seu treball encara no ha estat revisat però es pot consultar en una web de prepublicacions de la Universitat de Cornell. S'hi va penjar dos minuts abans que l'article escrit per Marco Castellano, de l'Observatori Astronòmic de Roma, i els seus col·legues, que es pot trobar a la mateixa web i que arribava a la mateixa conclusió de forma independent. Tots dos articles s'han enviat per a revisió i publicació a la revista Astrophysical Journal Letters.

Galàxies petites però amb molts estels

Els càlculs dels astrofísics indiquen que el James Webb ha detectat dues galàxies molt llunyanes i antigues, que s'han anomenat GLASS-z11 i GLASS-z13. Es devien formar quan l'univers era ben jove en termes cosmològics: tenia entre 300 i 400 milions d'anys d'edat. Això significa que la llum que ha arribat al telescopi ha viatjat durant uns 13.500 milions d'anys.

La marca anterior la tenia la galàxia GN-z11, detectada pel telescopi Hubble el 2015. L'equip que en va calcular la distància també comptava amb Oesch com un dels autors principals. De fet, GN-z11 no era gaire posterior a la trobada ara: uns 100 milions d'anys. La mateixa edat que la GLASS-z11, companya de la GLASS-z13.

Les dues galàxies fotografiades pel James Webb són més aviat petites, sobretot la més antiga. GLASS-z13 té uns 1.600 anys llum de diàmetre i la seva companya GLASS z-11 una mica més, uns 2.300 anys llum. En comparació, la nostra Via Làctia té un diàmetre de 100.000 anys llum.

Però una cosa que ha sorprès els investigadors és la seva massa, equivalent a uns mil milions de sols. Com que la formació de l'univers era tan recent, això sembla indicar que en aquells primers instants els estels es formaven molt més de pressa del que es creu.

Cap al llindar del big-bang

Ara falta revisar els càlculs aportats pels dos equips, però d'entrada els experts creuen que són consistents i vàlids. A més, els autors creuen que la cerca de galàxies llunyanes pot donar encara més sorpreses i portar-nos a només uns 200 milions d'anys després del big-bang i així esbrinar quan es van començar a formar els estels i les galàxies més antics, com diu Naidu:

"Quan va començar la formació d'estels? Aquest és un dels últims grans interrogants en la nostra àmplia cronologia de l'univers".

I tal com diuen els autors en el seu article, "està clar que el James Webb demostrarà que és molt capaç d'empènyer la frontera còsmica fins al mateix llindar del big-bang".