El Japó llença al mar l'aigua radioactiva de Fukushima: com es fa i quins riscos hi ha

El govern del Japó comença aquest dijous a abocar al mar les prop d'un milió i mig de tones d'aigües residuals que durant més d'una dècada s'han acumulat al reactor de l'antiga central nuclear de Fukushima, destruïda arran d'un terratrèmol i el tsunami posterior, el març del 2011.

Les autoritats nipones asseguren, juntament amb l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA), que aquesta aigua compleix amb totes les garanties de seguretat, però la notícia ha suscitat preocupació i crítiques, tant dins com fora del país.

Està justificada aquesta alarma? Com es farà aquest procés d'abocament al mar? Com s'ha fet el filtratge d'aquestes aigües per garantir-ne la màxima seguretat? Hem fet aquestes preguntes a Juli Barceló i Lluís Batet, tots dos Enginyers Nuclears, i això és el que ens han contestat:

D'on surten les aigües contaminades de Fukushima?

El terratrèmol i el tsunami del 2011 al Japó van destruir la central nuclear de Fukushima-Daiichi. "El nucli del reactor es va fondre i les estructures van col·lapsar, de manera que l'aigua s'hi ha anat filtrant, primer sense control i després en menor quantitat, gràcies a les tasques d'impermeabilització realitzades per les autoritats japoneses", explica Juli Barceló, enginyer Nuclear i exmembre del Consell de Seguretat Nuclear d'Espanya.

Aquesta aigua, procedent dels aqüífers, la pluja i el mar, s'ha utilitzat per refredar l'antic reactor de la central i després s'ha anat emmagatzemant en grans dipòsits instal·lats al voltant de l'antiga planta. "Hi ha més d'un miler de dipòsits de més de 1.000 metres cúbics de capacitat plens d'aigua radioactiva. És un magatzem de residus radioactius líquids", que pesa 1,34 milions de tones.

Davant la falta d'espai, les autoritats japoneses van dissenyar, sota la supervisió de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica, un sistema de filtratge de l'aigua contaminada amb l'objectiu d'acabar-la abocant al mar sense riscos ni per a la salut de les persones ni per al medi ambient.

Com es fa el procés de filtratge de les substàncies radioactives?

El sistema dissenyat per l'empresa TEPCO, operadora de la central, i les autoritats del Japó sota la supervisió de l'AIEA consisteix a "fer passar l'aigua per diferents filtres i processos químics amb la finalitat que no hi hagi cap substància radioactiva amb una concentració superior als límits establerts" per l'organisme regulador, segons explica Barceló.

El professor Lluís Batet, director del màster d'Enginyeria Nuclear de la UPC, aclareix que "un 100% de neteja és impossible, sempre queda alguna cosa. El que es mira és que totes les substàncies radioactives estiguin per sota del que marca el regulador, que sempre és molt per sota del que es considera segur".

L'AIEA ha confirmat en el seu informe del juliol del 2023 que s'havia aconseguit diluir tots els elements radioactius de l'aigua, tret del triti.

Què és el triti, l'única partícula contaminant que no han pogut descartar?

El triti és un isòtop de l'hidrogen que s'incorpora molt ràpidament a l'aigua i pel qual avui dia "no tenim processos comercials per poder-lo separar, només es fa en la fusió nuclear o en la indústria militar", segons explica Barceló.

Aquesta substància està present i es produeix en quantitats molt baixes en múltiples elements de la natura, des de les erupcions solars a l'aigua de boca o alguns aliments, sense que representi cap perill per a la salut o el medi ambient.

La proposta japonesa va ser la de fer un "abocament controlat d'aquesta aigua tritiada en condicions de seguretat perquè es dilueixi amb el fons marí", sense que es modifiquin els nivells de concentració actuals d'aquesta substància a l'oceà.

El professor Lluís Batet afirma que la quantitat de triti que es llançarà al mar és de 0,06 grams per any, un nivell que "tant a nivell quantitatiu general com des del punt de vista local té un efecte molt petit", assegura.

A més a més, cal tenir present que aquest abocament es fa al Pacífic nord que, tal com recorda Barceló "ha estat escenari dels assajos nuclears dels EUA i França, a les illes Marshall i la Polinèsia, i on ja hi ha una determinada concentració d'aquest isòtop al mar."

És habitual abocar aigües residuals d'una central nuclear al mar?

Sí. Les centrals nuclears, entre les quals les tres en actiu que hi ha actualment a Catalunya, tenen l'autorització per eliminar residus radioactius líquids o gasosos, però sempre "limitat per quantitat i per volum", explica Juli Barceló.

"Totes les centrals nuclears aboquen al mar o al riu aigua que originalment era radioactiva i que s'ha tractat perquè no sigui contaminant", afegeix el professor Lluís Batet:

"Sempre compleix uns mínims de qualitat supervisats molt fèrriament pels organismes reguladors de cada país, en el cas espanyol el Consell de Seguretat Nuclear."

En el cas de Fukushima, el que és diferent és l'enorme quantitat d'aigua residual que s'ha d'abocar a l'oceà, per això és tan important que es faci per etapes, en un procés que es calcula que s'allargarà durant més de 30 anys. Els càlculs que han fet els japonesos és que, al final del procés, només es podrà detectar una mínima presència de triti per sobre del màxim establert en un radi de 3 quilòmetres al voltant de la central.

Més enllà, la presència excessiva de triti serà indetectable, segons explica Juli Barceló. "En qualsevol substància contaminant hem de parlar sempre de quantitats", recorda el professor Batet.

De quina manera es garanteix el compliment dels estàndards que marca l'AIEA?

El govern del Japó ha arribat a un acord amb l'AIEA, que ha creat un comitè de 12 experts procedents de diferents països, com la Xina, Corea del Sud, Rússia o les Illes Marshall, que s'encarregarà de supervisar tot el procés durant les tres dècades que estigui en marxa. S'ha establert un pla de vigilància radiològica en un radi de 10 quilòmetres quadrats, que inclou "mesuraments dins de l'aigua, a més d'anàlisis de la pesca, dels aliments i de l'aire de la zona".

Sobre la integritat dels membres del comitè de l'AIEA, l'enginyer Juli Barceló no en té cap dubte, ja que són "experts doblement independents perquè procedeixen de països amb interessos directes en aquest procés."

El professor Batet també expressa confiança cap a la independència de l'Agència Internacional: "No veig on hi pot haver trampa en aquests informes. Amb la salut de la gent no hi juguen".

És perfectament comestible, doncs, el peix procedent de Fukushima?

Encara que les dades indiquin que l'abocament compleix amb totes les garanties de seguretat i no suposa cap risc per a la salut o l'entorn natural, l'efecte psicològic o d'imatge que suposa aquesta operació és incontrolable. "Tècnicament és claríssim que compleix la normativa i estem parlant de nivells de radioactivitat baixíssims", defensa Barceló.

Ara bé, una altra cosa molt diferent són "les preocupacions socials o polítiques que s'escapen del control dels tècnics." "Encara que la meva raó em digui que sí, una mica de por sempre tindré", contesta el professor Lluís Batet quan li preguntem sobre si es menjaria tranquil·lament una tonyina procedent del mar de Fukushima.

La Federació de Cooperatives de Pesca del Japó ha criticat durament l'abocament controlat de les aigües de Fukushima perquè creuen que danyarà encara més les seves vendes, molt perjudicades des de l'accident nuclear.

Corea del Sud i la Xina ja han anunciat que mantindran el veto a les exportacions pesqueres procedents d'aquesta zona. Batet subratlla la importància d'insistir en una bona supervisió i anàlisis per convèncer l'opinió pública que es compleixen en tot moment els límits de contaminació establerts a nivell internacional.