El Josep Pla més desconegut, en una nova biografia fruit de deu anys de feina

"És la biografia més completa i panoràmica sobre Josep Pla que podria escriure." Xavier Pla, director de la Càtedra Pla de la Universitat de Girona i professor de literatura, s'ha dedicat a Josep Pla com a acadèmic i com a crític. I ara s'ha abocat a escriure la seva vida.

Pla ha repassat documentació a la Fundació Pla, on va llegir 4.000 cartes inèdites, de les 35.000 cartes que integren la correspondència de Pla, a més de dietaris, agendes... Xavier Pla, que no té cap parentiu amb l'escriptor, ha consultat uns 1.800 documents fins ara desconeguts que el nebot del prosista, Frank Keerl Pla, va catalogar i guardar al Mas Pla, on es va presentar aquesta extensa biografia de 1.500 pàgines.

L'escriptor ho guardava tot. I per fer la biografia, s'ha agafat a tota aquesta informació per construir el relat d'una vida d'un escriptor que per escriure s'alimentava de la seva vida.

I tan esquiu com era a mostrar-se, Josep Pla va temptejar a finals dels anys cinquanta com a mínim quatre persones perquè li escrivissin la biografia, però cap no va arribar a port. Xavier Pla assegura que "la biografia havia de lluitar contra la mateixa biografia de Pla explicada per ell mateix i calia trobar un discurs biogràfic".

Una biografia que explica la vida intensa i excessiva de Pla, escrita amb capítols independents, amb mirades als seus viratges polítics i la relació amb les dones que va estimar.

Les dones de la vida de Pla

La relació amb les dones de la seva vida, sobre les quals no va escriure ni una ratlla en tota l'obra. Xavier Pla ha aconseguit "donar-los veu i cara a totes", fins i tot a l'última descoberta, Luz de Santa Coloma, una jove de bona família que va conèixer al vaixell, quan tornava de visitar Aurora Perea a Buenos Aires l'any 1958, i amb qui Pla, ja vell, va viure un amor platònic.

Hi va mantenir una relació epistolar "absolutament romàntica i platònica".

De tota manera, Xavier Pla sosté que Adi Enberg, de qui també ha pogut consultar per primera vegada la correspondència, va ser la parella més important de Pla, amb qui encara s'escrivia als anys setanta.

"Aquesta és una altra descoberta sorprenent: l'home esquerp i misogin va ser molt estimat, i va mantenir bones relacions amb totes les seves dones, fins i tot després de la ruptura."

Pla, un espia contra la república?

De la guerra tampoc en parlava. Xavier Pla ha comprovat en els documents que Pla havia treballat per al Servei d'Informació del Nord-est d'Espanya, el SIFNE, la xarxa d'espionatge antirepublicana, des del 1936.

Una petita agenda del 1944 certifica els seus contactes amb agents secrets nord-americans i anglesos.

També ha comprovat que Pla havia format part, des de l'Escala, de la xarxa d'evasió de soldats aliats atrapats a França durant la Segona Guerra Mundial a través de la Costa Brava: "És una ruta molt menys investigada que el pas pels Pirineus."

Durant aquesta dècada d'investigació, Xavier Pla també va trobar un document que qualifica "d'insubstituïble": quatre quartilles manuscrites, fins ara inèdites, on Pla va apuntar tots ells llocs que ell i Adi Enberg, la seva companya, van recórrer entre juliol del 1936 i gener del 1939.

L'autor se serveix d'aquestes anotacions per fer una "columna vertebral" cronològica d'aquests tres anys, en què el matrimoni es traslladava constantment, i llança les següents hipòtesis: "La seva estada a Marsella va ser curta i intermitent, i van viatjar constantment per tot França, Suïssa i Itàlia".

"Què feien? Fugien? Esborraven pistes? Tenien un encàrrec d'informació, a més de fer propaganda antirepublicana?"

El paper de Pla durant el franquisme

Més enllà d'aquests interrogants, "Un cor furtiu" també reflecteix l'ambivalència que va mantenir l'escriptor de Llofriu durant el franquisme.

"Pla va escriure articulisme polític des dels anys 20 i fins als 70 i, per tant, les seves opinions van endavant i endarrere; però en totes elles hi ha tant un catalanisme profund com un ideal liberal conservador", explica.

Un Pla liberal conservador, antirepublicà que dona suport al bàndol franquista durant la guerra, però a partir del 39 el "més interessant" és l'evolució que va fer.

"Quan s'adona que ideològicament forma part del bàndol guanyador del conflicte, però que literàriament, com a escriptor català, és un vençut."

"Això li provoca una ferida íntima i fa que Josep Pla vagi sent crític amb el franquisme", argumenta Xavier Pla.

Per què es diu així, el llibre?

L'autor ha triat el títol "Un cor furtiu" perquè Josep Pla era "un home molt més sensible i sensual del que pretenia mostrar als seus llibres". I per altra banda, també juga amb la idea del que és furtiu, perquè l'atreia tot allò amagat i també perquè "ell no escrivia mai en públic davant de ningú".

No és una biografia de caràcter acadèmic perquè, precisament, la biografia acaba amb una citació sobre la data de naixement del cronista: "Em dic Josep Pla i Casadevall. Vaig néixer a Palafrugell (Empordà petit) el 8 de març de 1897...".

L'editor del llibre, Jordi Cornudella, també posa en valor que cada capítol recull "un caire de la personalitat de Josep Pla", com un joc de miralls que acaba "donant la imatge de la complexitat del personatge", un dels grans escriptors europeus.