La presidenta de Junts, Laura Borràs, durant el judici al TSJC (Europa Press)

Vist per a sentència el judici a Laura Borràs: es manté la petició de 6 anys de presó

En l'última sessió s'ha evidenciat el pacte de la Fiscalia amb els altres dos acusats, i Borràs l'ha tancada afirmant que fa 5 anys que se la "trinxa" i se la "criminalitza"

Josep Maria Camps ColletActualitzat

Aquest dimecres ha acabat el judici a l'exdirectora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el TSJC, amb els informes finals de l'acusació i de les defenses.

La Fiscalia ha mantingut l'acusació a Borràs de prevaricació i falsedat documental i la petició 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació per, suposadament, haver adjudicat contractes de manera irregular quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes, la ILC.

En canvi, ha rebaixat considerablement les peticions per als altres dos acusats, que durant el judici han admès la culpabilitat i han incriminat Borràs com a màxima responsable, de manera que s'ha evidenciat que hi havia un pacte previ.


Peticions rebaixades a Herrero i Pujol per "l'atenuant de confessió"

La sessió d'aquest dimecres ha arrencat a les 10 i 18 minuts, i l'ha començada la fiscal anunciant el que ja s'esperava: que rebaixava les penes que demana per als altres dos acusats, Isaías Herrero i Andreu Pujol.

Per a Herrero l'ha rebaixat a 2 anys de presó i 6 anys i 4 mesos d'inhabilitació (fins ara eren 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació), i per a Pujol 1 any i 2 mesos de presó i 3 anys i 1 mes d'inhabilitació (li demanava 3 anys de presó i 10 d'inhabilitació).

Ha dit que ho feia per aplicació de l'atenuant de confessió, perquè durant el judici han reconegut la participació en els fets i, en canvi, ha mantingut per a Borràs la petició de 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació.

Immediatament, les dues defenses, tant la d'Herrero com la de Pujol, han acceptat les peticions de la Fiscalia.

Amb aquesta rebaixa i l'acceptació per part de les defenses s'ha evidenciat el que ja havia dit i denunciat la defensa de Laura Borràs: que abans de començar el judici els altres dos acusats havien pactat amb la Fiscalia.


La fiscal rebat el relat de Laura Borràs

En el seu informe final, la fiscal Teresa Duerto s'ha dedicat a impugnar la defensa de Borràs, que en la seva declaració va dir que la contractació d'Herrero es va fer com li van indicar els responsables de contractació de la ILC i de la Generalitat.

En aquest sentit, la fiscal ha dit que durant el judici s'ha demostrat que no va ser així, i que no es pot responsabilitzar de les presumptes irregularitats ningú més que Borràs.

Ho ha basat en les declaracions d'aquests responsables, i ha suggerit que Borràs ha aprofitat que ha declarat al final del judici per refer la seva defensa:

"Davant d'aquestes evidències tan contundents i irrebatibles, l'acusada ha hagut d'adaptar el discurs."

Vista general de la sala on se celebra el judici a Laura Borràs (ACN/Pol Solà)

També ha contradit l'afirmació de Borràs que la intervenció delegada no va detectar fraccionament en els contractes, ha dit que els informes de la intervenció sí que van alertar de fraccionaments.

També ha repassat alguns dels textos dels correus electrònics atribuïts a Borràs que l'incriminen, perquè expliquen com es preparaven els diferents pressupostos per simular que hi havia competència.

Duerto ha dit que tots els pressupostos es van trobar a l'ordinador d'Herrero, que ha admès que tots els va fer ell, i que ja hi constava quins serien els que finalment s'acceptarien:

"Ja no és important els arxius en si mateixos, sinó que a més és molt important la manera en què els té guardats, perquè hi apareix 'ok' i 'no ok'."

La fiscal ha relacionat alguns d'aquests pressupostos amb els textos d'alguns correus electrònics, que s'hi refereixen amb aquestes etiquetes com a "bons" i "no bons".

Duerto ha remarcat que, malgrat els dubtes que ha plantejat la defensa de Borràs sobre els correus electrònics, Herrero ha admès que són seus, i Borràs no ha dit en cap moment que no ho fossin.

També ha afirmat que el juny del 2018 els portals web de la ILC en els quals havia estat treballant Herrero, van desaparèixer perquè ell va deixar de pagar els servidors que els allotjaven:

"Tot estava a nom d'Herrero, els portals estaven en mans d'un particular que va deixar de pagar i per aquest motiu van deixar d'existir, 300.000 euros van servir de ben poc, perquè ja no existeixen."

Duerto ha acabat argumentant per què manté l'acusació de prevaricació, perquè considera que hi va haver arbitrarietat quan es van fraccionar els contractes a Herrero per fer un únic projecte:

"Tenia ple coneixement que s'estaven fraccionant els contractes, tenia ple coneixement que els pressupostos que s'aportaven eren falsos, era conscient que estava actuant de manera arbitrària, i va ser alertada per la senyora Pagespetit i pel senyor Espar."


Boye: és un "a por ella", a per Borràs

Després de l'informe de la Fiscalia, s'ha fet un recés, i un cop s'ha reprès la sessió, les defenses d'Herrero i de Pujol han assumit el de la Fiscalia i han renunciat a presentar informes propis.

L'advocat de Borràs, Gonzalo Boye, en canvi, sí que ha presentat el seu, i ha començat amb contundència, afirmant que el judici és un "a por ella", a per Laura Borràs.

Ho ha fonamentat dient que s'han vulnerat els seus drets fonamentals, començant pel del dret a un jutge imparcial, i aquí s'ha adreçat directament al president del tribunal, Jesús María Barrientos.

Ho ha fet recordant alguns episodis en què Barrientos s'ha mostrat hostil a Borràs, com quan li va impedir entrar al TSJC quan hi havia detingut l'exmembre de la mesa del Parlament Josep Costa.

També li ha retret que demandes que li han fet com a defensa les hagi denegat dient que s'havien de fer "en fases posteriors" al judici, com si ja hi hagués hagut sentència condemnatòria.

En general, ha afirmat que a base de filtracions de "dades íntegres" del procediment, s'ha volgut donar una "aparença de culpabilitat", a fora i a dins del procediment judicial.

Ha retret també a Barrientos que no acceptés la declaració de l'exconseller de Cultura Lluís Puig, però ha assegurat que, en canvi, se l'ha utilitzat per incriminar Borràs.

Després ha criticat durament la fiscal, per haver afirmat que el portal web de la ILC va desaparèixer perquè Herrero va deixar de pagar els servidors.

Ha acusat la fiscal de dir-ho sense aportar cap mena de prova, i ha suggerit que el motiu real de la caiguda del portal va ser el registre policial a casa d'Herrero:

"No hi ha res a les actuacions que ho acrediti, no sabem com es va produir, però sabem quan: el dia de l'entrada i el registre a casa d'Isaías Herrero."

"De la puntada de peu a la porta a la puntada de peu al servidor"

Pel que fa als correus electrònics trobats a casa d'Herrero pels Mossos, Boye ha afirmat que es van aconseguir de manera il·legal perquè els van agafar tots de manera indiscriminada:

"Hem passat de la puntada de peu a la porta a la puntada de peu al servidor, que segueix sent il·legal."

En aquest sentit, ha recordat jurisprudència de la Unió Europea que qualifica això d'il·legal i també que el mateix Tribunal Suprem ha dit que les dades no es poden agafar de manera indiscriminada.

Ha recordat que els mateixos agents policials que van investigar després els correus van fer-hi cerques buscant la paraula "Borràs", cosa que ha considerat que prova l'"a por ella" esmentat.

Pel que fa a la custòdia dels documents i correus d'Herrero, també ha negat que s'hagi respectat la traçabilitat i no es pot garantir que no s'hagin modificat.

En aquest cas, ha dit que l'agent de la Guàrdia Civil va dir que sí, que això estava garantit, ho va fer com a "acte de fe":

"Saben per què li vaig preguntar? Perquè sabia quina seria la resposta, que prova que estava disposat a assegurar el que calgués."

Segons ha dit, la resposta correcta hauria d'haver estat que estava garantit des del moment en què se'n van fer càrrec, però no abans d'això, quan els Mossos se'n feien càrrec.

En aquest sentit, ha afirmat que això és "la prova del cotó" que invalida la seva declaració, per haver "garantit el que no podia garantir".

Borràs: "Se m'ha trinxat i se m'ha criminalitzat"

Al final de l'informe de Boye, tant Herrero com Pujol han renunciat al dret a l'últim torn de paraula, però sí que l'ha volgut aprofitar Borràs.

La presidenta de Junts i presidenta del Parlament suspesa ha fet un al·legat en defensa pròpia dient que porta cinc anys amb la Fiscalia al darrere tractant de provar la seva culpabilitat "amb persistència immisericorde":

"Ha estat un judici de males intencions, s'ha volgut donar aparença de delicte en el que no ho és, s'ha volgut fer veure que era irregular allò que és permès, i se m'acusa de falsificar uns documents que no he falsificat."

Borràs ha dit que li queden "moltes preguntes" al final del judici, però que només en vol formular una:

"Per què es va fer desaparèixer el portal de les Lletres Catalanes? A qui interessava, i a qui perjudicava aquesta desaparició?"

Barrientos l'ha tallada dient-li que no s'estava cenyint al format de l'últim paraula, Boye s'ha queixat i Borràs ha continuat afirmant que se l'ha condemnat amb "una sentència gairebé diària de pena mediàtica":

"Jo arribo aquí, i les hemeroteques ho confirmen, amb una condemna ja complerta, se m'ha trinxat, se m'ha criminalitzat, se m'ha caricaturitzat, se m'ha presentat com a una corrupta."

En aquest sentit, ha afirmat que s'ha fet per "perjudicar-la personalment i políticament", i que fent-ho se li ha causat "un mal i un dolor innecessaris i irreparables".

Ha insistit que no ha malversat ni defraudat mai, i s'ha queixat que amb "aquesta excusa barroera" se la va suspendre del càrrec de presidenta del Parlament.

Ha dit que en la seva època al capdavant de la ILC van fer-se més de 4.000 contractes, i que els 18 pels quals la jutgen no van ser fraccionats irregularment, perquè van ser per a feines diferents en anys diferents.

Barrientos l'ha tornada a interrompre per dir-li que li quedaven només 3 minuts i Boye s'ha queixat dient que no podia limitar-l'hi.

Borràs ha aprofitat el temps que li quedava per afirmar que forma part d'"un grup objectivament identificable de persones", i que aquest és el motiu pel qual se l'està perseguint judicialment.

És el concepte que va utilitzar el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea en resposta a les preguntes del jutge Pablo Llarena sobre les euroordres als independentistes exiliats.

Ella ho ha fet servir per afirmar que "hi ha molta gent que es pensa" que la sentència d'aquest judici "ja estava escrita" abans de començar-lo, i que serà condemnatòria.

Boye ha fet servir el mateix concepte al final del seu informe per demanar al tribunal que la sentència a Borràs sigui absolutòria, afirmant que "el que ha passat aquí no hauria d'haver passat mai."

Borràs ha acabat el seu al·legat cap a tres quarts de tres de la tarda, i el president del tribunal ha donat el judici per acabat i vist per a sentència.

 

La presidenta de Junts, Laura Borràs, durant una sessió del judici al TSJC (ACN / Jordi Borràs)

 

ARXIVAT A:
Laura Borràs
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut