El judici per la mort de George Floyd comença amb por que hi hagi una altra onada de disturbis

Als Estats Units, ha començat el judici pel cas de George Floyd, l'home afroamericà que va morir asfixiat per un agent de policia a Minneapolis. El policia Derek Chauvin, de 44 anys, està acusat d'assassinat i homicidi en segon grau i és el primer policia blanc jutjat per la mort d'un civil afroamericà a l'estat de Minnesota.

El 25 de maig de l'any passat, Floyd va morir asfixiat després que Chauvin li pressionés el coll amb el genoll durant 8 minuts i 46 segons, en una escena enregistrada per càmeres de seguretat i telèfons mòbils. Les imatges de Floyd cridant "I can't breathe" ("No puc respirar") fins que va quedar inconscient van fer ràpidament la volta al món:

El primer episodi del judici ha estat la selecció del jurat, una de les tasques més complicades, que podria durar tres setmanes i deixar l'obertura del judici pròpiament per a finals de mes. L'objectiu és aconseguir un jurat tan neutral com sigui possible que pugui dictar un veredicte per unanimitat d'un cas que pot tornar a inflamar el país.

Fiscals i advocats defensors afronten el repte de trobar 12 persones de la zona de Minneapolis que no s'hagin fet una idea preconcebuda dels fets. Aquest dimarts han interrogat els membres potencials del jurat. D'entre 50 candidats, han d'escollir-ne 12. Per això els fan preguntes com "Ha participat en manifestacions antiracistes?", "Què en pensa, de la policia?", "Ha vist el vídeo en què l'acusat asfixia durant 9 minuts George Floyd fins a provocar-li la mort?".

A fora del recinte judicial, fortament protegit, centenars de persones protesten i demanen la condemna de l'agent acusat.

Petició d'incloure l'acusació d'assassinat en tercer grau

Aquest dilluns, l'inici del judici es va endarrerir a causa d'una apel·lació per incloure el càrrec d'assassinat en tercer grau contra Chauvin, una qüestió que encara no s'ha resolt. Si finalment s'admetés aquesta acusació, el jurat tindria una altra via per condemnar l'agent, en cas que es considerés que les seves accions no suposen un assassinat en segon grau.

Un assassinat en segon grau suposa que no ha estat premeditat però que hi havia intenció de matar, mentre que en tercer grau indica que no hi havia aquesta intenció o que una negligència va acabar provocant la mort de la víctima.

Un dels judicis més transcendents dels últims anys

La mort de Floyd va desencadenar una onada de protestes arreu dels Estats Units en les setmanes següents, amb disturbis en diverses ciutats per denunciar la violència policial contra els afroamericans. El judici ha generat molta expectació i també el temor que, si finalment Chauvin és absolt, el país pot viure una onada de protestes difícil de controlar.

El judici pel cas de George Floyd es considera un dels més transcendents i mediàtics de les últimes dècades. Sovint se'l compara amb el de Rodney King, l'afroamericà apallissat brutalment per la policia de Los Angeles el 1992. Malgrat que un vídeo també els incriminava, el jurat llavors va absoldre els agents i els disturbis posteriors van deixar 54 morts i 2.300 ferits.