El jutge Aguirre rebutja apartar-se del cas Volhov pels àudios vantant-se d'aturar l'amnistia

El jutge del cas Volhov, Joaquín Aguirre, descarta apartar-se del cas pels àudios on es vantava d'haver aturat l'amnistia. El jutge ha inadmès les recusacions presentades per l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i el cap de la seva oficina, Josep Lluís Alay, entre altres, i posa en dubte la "bona fe" de les defenses per demanar que s'apartés el magistrat de la trama russa del procés arran de les gravacions en què celebrava haver aturat la tramitació de la llei d'amnistia, publicades pel mitjà digital Canal Red.

En la interlocutòria, Aguirre critica que els àudios tenen un "origen desconegut", la qual cosa creu que permet "suposar que la font és inconfessable, que l'origen és tèrbol i, possiblement, il·lícit". De fet, el jutge diu que ja ha presentat una denúncia a la Policia Nacional per la publicació de les gravacions. "Resulta més que dubtós que la recusació s'hagi proposat de bona fe", escriu Aguirre.

A la recusació presentada per Alay s'hi van sumar altres investigats, entre els quals l'expresident de la Generalitat Artur Mas. A principis d'any, les defenses ja havien demanat la recusació d'Aguirre per una entrevista a la televisió alemanya en què parlava del cas Volhov, però l'Audiència de Barcelona va rebutjar apartar-lo de la causa.

Aquestes dues peticions de recusació en un "breu lapse de temps" indiquen, segons Aguirre, la utilització d'un instrument legal per apartar d'un cas el jutge predeterminat per llei perquè "està fent una instrucció que no és de l'interès" dels investigats:

"La recusació es fonamenta en unes presumptes declaracions d'aquest magistrat, fetes en l'àmbit privat, que han arribat a mans d'un mitjà de comunicació per orígens desconeguts i presumptament il·lícits, i que es fan públics sis mesos després de la data en què es diu que es van fer, i després d'haver-se desestimat una primera recusació, i just després d'haver-se obert la peça separada sobre la ingerència russa."

El mes de juny passat, Aguirre va reobrir la causa per una hipotètica ingerència russa en el procés sobiranista i la va remetre al Suprem per traïció i malversació, uns delictes als quals posteriorment va afegir organització criminal. Tot plegat, malgrat que, a principis de juny, l'Audiència de Barcelona li va impedir continuar investigant el cas.

El mes de març, el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón, que porta el cas Tsunami, va advertir Aguirre que no hi havia prou indicis per continuar investigant la trama russa.

A principis de juliol, Puigdemont, Alay i Boye es van querellar contra el jutge Aguirre per prevaricació i malversació.

Rebutja amnistiar el presumpte desviament de fons de la Diputació

D'altra banda, Aguirre també ha rebutjat en diverses actuacions l'amnistia als investigats en la peça inicial del cas Volhov, sobre el suposat desviament de fons des de la Diputació de Barcelona a entitats pròximes a Convergència Democràtica.

El jutge, que arran d'aquesta causa va obrir una altra peça per indagar si el suposat desviament de fons va servir per sufragar despeses de Puigdemont a Waterloo, conclou que "en cap moment" s'han trobat indicis que les subvencions concedides irregularment ho fossin "amb la intenció de reivindicar, promoure o procurar la secessió o independència de Catalunya".

És per això que considera que els fets podrien qualificar-se de "corrupció ordinària" i, per tant, no s'inclourien en el context del procés independentista i no poden ser amnistiats. "Pel fet que una persona es declari independentista no té per si mateixa carta blanca per cometre els delictes que aquí s'investiguen", assenyala.