El jutge Andreu rebutja incorporar correus de Blesa a la causa de preferents perquè van ser obtinguts "il·lícitament"
L'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa i el de la patronal CEOE Gerardo Díaz Ferrán han declarat avui davant del jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu per idear les participacions preferents que van comercialitzar les entitats que es van integrar a Bankia, entre les quals hi havia Caja Madrid i Bancaixa.
Andreu, que prendrà declaració aquesta setmana a 15 exconsellers de les dues caixes, va obrir una peça separada de la causa en què investiga la fusió i sortida a borsa de Bankia després que la Secció Tercera de la sala penal li va ordenar al desembre investigar si les cúpules de les entitats "van utilitzar l'emissió de participacions preferents com una manera de captar actius i disfressar la situació d'insolvència" en què es trobaven.
Blesa i Díaz Ferrán han prestat declaració com a querellats mentre grups de preferentistes es concentraven als voltants de l'Audiència Nacional. A banda d'ells, el titular del jutjat central d'instrucció número 4 ha interrogarat aquest dilluns l'afiliat del sindicat UGT Gonzalo Martín Pascual.
No s'incorporaran els correus de Blesa
Andreu ha rebutjat incorporar els correus de l'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa a la causa en què l'investiga per "idear" l'emissió de participacions preferents, perquè van ser obtinguts "il·lícitament".
En un acte notificat aquest dilluns, el magistrat diu que no es pot establir una "desconnexió d'antijuridicitat" d'aquesta prova, ja que qualsevol dada que es conegués a través dels correus electrònics "obtinguts il·lícitament generaria la nul·litat subsegüent a tot allò que aquesta informació generi".
Andreu, que rebutja així la petició que li va fer un particular representat pel despatx Jausas perquè reclamés al jutjat d'instrucció número 9 de Madrid aquests documents, afirma que "no es pot rehabilitar una prova declarada nul·la per vulneració de dret fonamental" per mitjà d'altres proves que "tenen el seu origen o font precisament en aquella primera actuació anul·lada".
D'acord amb el criteri de la fiscalia, el magistrat recorda que l'Audiència Provincial de Madrid va deixar sense efecte la providència en la qual el jutge Eloidio José Silva va ordenar requisar-los en el marc de la causa, també anul·lada, en què investigava la concessió d'un crèdit de 26,6 milions al Grup Marsans de Gerardo Díaz Ferrán.
El mateix Blesa li va demanar que no accedís a la petició de l'acusació, i va al·legar que els seus correus corporatius van ser "il·legalment obtinguts" i que estaven "indegudament allotjats" en un servidor de Bankia, entitat de la qual no va formar part i a la qual "mai" va autoritzar perquè "mantingui o administri la seva correspondència".
"En considerar que la providència declarada nul·la, per vulnerar el dret a la intimitat personal i al secret de les comunicacions, impedeix la incorporació a aquest procediment dels correus electrònics", afirma el jutge, ja que la prova, insisteix, va ser obtinguda de manera il·legal.
La doctrina constitucional, prossegueix, estableix que no es poden valorar proves que s'han obtingut vulnerant directament o indirectament drets fonamentals i exigeix que sigui "jurídicament aliena" a aquesta minva i s'ha d'aconseguir "amb mitjans diferents i autònoms".
De tota manera, el jutge sí que accepta, tal com li va reclamar aquest querellant, sol·licitar a la Fundació Caja Madrid les còpies íntegres i literals de totes les actes del Consell d'Administració que es van fer entre l'abril i el juny del 2009 i de la comissió de control entre els mesos de gener i setembre d'aquest mateix any, per ser "d'interès" per a la causa.
Així mateix, reclama totes les actes de la Comissió de Control i de la Comissió Executiva de Caja Madrid entre l'1 de gener del 2009 i el 30 de juny del 2009.