El jutge decideix investigar sota secret l'espionatge del CNI a Aragonès

La investigació per l'espionatge del CNI a Pere Aragonès quan era vicepresident del govern avança. Ara, el jutge que porta el cas, Santiago García, ha obert una nova peça separada i, sobretot, secreta. És el que havia demanat l'advocat del president, Andreu van den Eynde. Això permetrà al magistrat fer diligències durant 30 dies, sense que l'exdirectora del CNI investigada en aquest cas, Paz Esteban, en sàpiga el contingut.

Amb això, s'obre una nova línia d'investigació, en un moment en què tant la defensa de Paz Esteban, que porta l'Advocacia de l'Estat, com la Fiscalia han demanat l'arxivament de la causa. És una informació que ha avançat ElDiario.es i que ha estat confirmada per TV3.

Al març, el jutge ja va rebutjar aquesta petició d'arxivament. Volia fer més proves, més diligències per esbrinar si l'espionatge al telèfon d'Aragonès amb el programari Pegasus es va fer sempre amb aval judicial, com exigeix la llei, o no. És a dir, per poder confirmar quina versió sobre el cas s'imposa.

La versió d'Aragonès: l'espionatge va ser il·legal

La defensa del president ha entregat al jutge un informe pericial en què demostra que el CNI va punxar el telèfon d'Aragonès sense aval judicial del Suprem, tal com exigeix la llei.

La clau de tot plegat està en les dates. En l'informe pericial, es mostren punxades amb Pegasus al telèfon d'Aragonès el juliol del 2018, quan tot just acabava de començar com a vicepresident del govern.

En canvi, el Suprem va autoritzar el CNI a espiar Aragonès un any després. En concret, des del juliol del 2019 fins al març del 2020, a través de dues pròrrogues.

Però la defensa d'Aragonès va fins i tot més enllà. Considera que l'aval que va donar el Suprem no va complir les exigències de proporcionalitat i de justificació que exigeix la llei. Recordem que l'autorització es va donar perquè es considerava Aragonès un dels líders de les mobilitzacions dels CDR.

Per l'advocat del president, Andreu van den Eynde, aquesta manca de proporcionalitat, de justificació i de limitació en el temps fa que l'aval del Suprem no s'ajusti a la llei. Per tant, considera que l'espionatge a Aragonès per part del CNI va ser il·legal, amb independència de les dates. 

La versió del CNI: l'espionatge va ser legal

En canvi, la defensa de l'exdirectora del CNI Paz Esteban, investigada en aquest cas i destituïda arran de la polèmica, considera que l'espionatge va ser legal perquè es va fer sempre amb l'aval judicial que exigeix la llei.

Per això, l'Advocacia de l'Estat que porta la defensa d'Esteban segueix demanant l'arxivament de la causa. En aquest sentit, ha recorregut a l'Audiència de Barcelona la decisió que el jutge va prendre al març de continuar amb la investigació.

A aquest recurs, s'hi ha adherit la Fiscalia. També sosté que el CNI sempre va actuar amb l'autorització del Suprem que necessitava per poder espiar Aragonès dins la llei.

I ara, què?

De moment, el jutge Santiago García manté les dues línies d'investigació obertes: la principal i la secreta, que ha engegat ara a petició de la defensa d'Aragonès.

També es preveu que, molt aviat, el magistrat demani el telèfon al president perquè els Mossos en facin un peritatge com a policia judicial imparcial. Es tracta de comprovar bé les dates en què se li va punxar el mòbil amb Pegasus.

Amb tot això, el jutge intentarà respondre la pregunta clau: el CNI va espiar Aragonès sempre amb aval judicial, com exigeix la llei, o no? La resposta, segons quina sigui, pot tenir conseqüències importants.