El jutge del cas Koldo descarta cedir-lo a la Fiscalia Europea i eleva la decisió al Suprem

El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno ha rebutjat lliurar a la Fiscalia Europea el cas Koldo, sobre l'adjudicació de contractes públics de mascaretes en plena pandèmia i que esquitxa l'exassessor del ministre Ábalos Koldo García. 

L'organisme europeu ja analitzava les branques del cas relatives als contractes fets pels governs de les Balears i de les Canàries i, a finals de maig, va reclamar assumir també la branca que esquitxa diversos ministeris i que instrueix el jutjat número dos de l'Audiència Nacional.

La Fiscalia Europea va comprovar que almenys un dels contractes adjudicats pel Ministeri de Transports va ser cofinançat amb fons europeus i, com a responsable d'investigar, processar i portar a judici els autors de delictes que perjudiquin els interessos financers de la Unió Europea, considera que li pertoca assumir tota la trama. 
 

El Suprem haurà de decidir qui en té la competència

El jutge Ismael Moreno, però, no hi està d'acord i ha plantejat una qüestió de competència davant la Sala Penal del Tribunal Suprem perquè dirimeixi quin és l'òrgan competent per investigar els fets. 

En una interlocutòria, Moreno assenyala que els presumptes delictes que investiga el jutjat --suborn, tràfic d'influències, organització criminal, blanqueig de capitals i contra la hisenda pública-- no perjudiquen els interessos financers de la Unió Europea ni estan "indissociablement vinculats" als delictes que són competència de la Fiscalia Europea. 

Per això, el jutge ha decidit remetre a l'organisme europeu el testimoni de les seves actuacions i s'ha quedat les originals a l'espera que es pronunciï el Suprem. A més, només acordarà les diligències urgents i que siguin imprescindibles per assegurar la investigació i l'exercici de l'acció penal. 

En la mateixa línia que la Fiscalia Anticorrupció, que també es va mostrar partidària de mantenir el cas a l'Audiència Nacional, el jutge Moreno considera que en aquest cas es veuen més afectats els interessos nacionals que no pas els de la UE. 

Segons la informació que el govern espanyol va lliurar al març a la Comissió Europea a petició de Brussel·les, el frau hauria afectat 17,8 milions d'euros de fons europeus: 14,7 milions del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder) i 3,1 del Fons de Solidaritat.