El jutge del cas Pegasus sospita que el CNI va espiar Aragonès abans que el Suprem ho avalés

El jutge del cas Pegasus rebutja arxivar la imputació de l'exdirectora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) pel presumpte espionatge al president Pere Aragonès.

I és que, segons ha avançat elDiario.es i ha pogut confirmar TV3, el magistrat Santiago García García sospita que el CNI va espiar Aragonès sense l'autorització del Tribunal Suprem.

De fet, la defensa del president de la Generalitat ha presentat una prova pericial del seu telèfon mòbil per demostrar que se li va infectar el dispositiu almenys des del mes de juliol de l'any 2018, quan era vicepresident de l'executiu presidit per Quim Torra.

És a dir, un any abans del permís del Tribunal Suprem, ja que el CNI va afirmar que tenia autorització judicial per espiar-lo entre els anys 2019 i 2020.

L'exdirectora del CNI Paz Esteban va admetre, en una comissió secreta al Congrés, haver espiat 18 dirigents independentistes, però va assegurar que ho va fer amb autorització judicial i argumentant que aquesta intervenció telefònica va respondre a raons de seguretat nacional.

I que, a més, va ser autoritzada pel magistrat del Tribunal Suprem que controla les activitats del centre d'intel·ligència que afecten drets fonamentals, com ara les entrades en domicili i les escoltes telefòniques.

Per tot plegat, l'exdirigent del CNI --únic càrrec governamental imputat per l'espionatge-- havia demanat l'arxivament de la causa. El magistrat, però, prefereix prorrogar la investigació fins que s'aclareixi el cas.

En els documents desclassificats aportats pel govern espanyol al jutjat, es justificava l'espionatge a Aragonès sota la sospita que era un dels líders de les mobilitzacions dels CDR. No obstant això, Esteban es va negar a respondre cap pregunta al jutjat emparant-se en la llei de secrets oficials.

Per la defensa d'Aragonès, el Suprem va avalar l'espionatge sense complir els requisits que exigeix la llei, com que la mesura sigui proporcionada. Per tant, creuen que l'espionatge va ser il·legal, amb independència de les dates.

Més de 60 independentistes espiats

L'escàndol del Catalangate va esclatar l'abril del 2022, quan l'organització Citizen Lab i The New Yorker van fer públic que una seixantena de personalitats vinculades al moviment independentista català havien estat espiades amb el programari d'origen israelià Pegasus.

La llavors directora del CNI, Paz Esteban, va admetre haver espiat amb aval de la justícia 18 independentistes, enmig d'una forta polèmica que va acabar amb la seva destitució.

El cas, batejat com a Catalangate, també ha arribat a instàncies europees. El Parlament Europeu va aprovar l'informe Pegasus, que recomanava a Espanya investigar a fons els casos d'espionatge amb aquest mètode, i reformar el CNI.

L'informe, elaborat per un comitè d'eurodiputats després de més d'un any d'investigacions, assenyalava directament Espanya per espiar polítics i líders independentistes.