El jutge fixa 235.000 euros de fiança per a la llibertat de Julian Assange
El jutge ha decretat llibertat sota fiança de 200.000 lliures -uns 235.000 euros- per al fundador de Wikileaks, Julian Assange, i ha fixat una nova vista l'11 de gener per valorar l'extradició d'Assange a Suècia, on se l'acusa de presumptes delictes sexuals. La sortida d'Assange de la presó, però, encara s'allargarà un mínim de 48 hores perquè les autoritats sueques hi han presentat recurs i ara el tribunal disposa d'un termini de dos dies per revisar-lo, temps durant el qual Assange no podrà sortir en llibertat. Assange va ser detingut a la Gran Bretanya després d'haver-se entregat voluntàriament en saber que Suècia n'havia demanat formalment l'extradició per presumptes delictes sexuals.
La justícia britànica ha fixat una fiança de 200.000 lliures -uns 235.000 euros- perquè el fundador de Wikileaks pugui abandonar la presó, on s'està des del 7 de desembre, quan el magistrat li va denegar la llibertat sota fiança i en va decretar presó preventiva pels presumptes delictes sexuals comesos contra dues voluntàries de Wikileaks a Suècia aquest agost i pels quals les autoritats sueques en demanen l'extradició.
A més de la fiança, el jutge del tribunal de Westminster que porta el cas també ha fixat altres condicions perquè Julian Assange surti en llibertat: haurà de portar un braçalet electrònic i tenir la residència a la capital britànica. A més, ha de lliurar el passaport, i estarà sotmès a un toc de queda entre les 10 del matí i les 2 del migdia i també entre les 10 de la nit i les 2 de la matinada
La sortida d'Assange de la presó, però, no s'espera que sigui immediata i encara es podria allargar unes quantes hores, ja que les autoritats sueques han recorregut la decisió del jutge. Ara el tribunal disposa d'un termini de 48 hores per examinar el recurs i durant aquest temps Assange haurà d'estar entre reixes. Mentrestant, els advocats d'Assange miren de reunir els diners de la fiança, una tasca que els durà temps. Aquest és el principal problema ara mateix malgrat l'oferiment de nombroses personalitats per avalar Assange.
A l'espera del que pugui passar, però, en les pròximes hores, un grup de simpatitzants del fundador de Wikileaks es concentra a les portes del tribunal de Westminster i es barreja amb la gran presència de mitjans de comunicació que cobreixen uns fets que estan aixecant molta expectació arreu del món. Els partidaris d'Assange exhibeixen pancartes a favor de la llibertat d'expressió.
La llibertat sota fiança era la decisió que reclamava la defensa d'Assange des de la primera vista, el 7 de desembre. Un dels seus advocats, Geoffrey Robertson, havia explicat a la BBC abans de la vista que fins a una desena de personalitats s'havien ofert per avalar Assange. El nom dels voluntaris per pagar la fiança no ha transcendit; en canvi, es coneixen els noms dels que ja s'havien ofert per aportar diners en cas que es fixés una fiança en la vista del 7 de desembre. Eren personalitats com el cineasta Ken Loach, la milionària Jemima Khan i el periodista d'investigació australià John Pilger. En aquella ocasió, però, el jutge en va decretar presó preventiva perquè va considerar que hi havia risc d'incompliment.
El procés per a l'extradició d'Assange a Suècia encara està en marxa i el jutge ha fixat una nova vista per l'11 de gener. Assange i els seus advocats intenten de totes totes que l'extradició no es produeixi, ja que creuen que és un estratagema per a una hipotètica extradició als Estats Units, on les autoritats han mostrat el seu rebuig profund a les filtracions de milers de documents secrets de la diplomàcia nord-americana. Julian Assange sempre ha negat les acusacions que hi ha contra ell i ha subratllat el fet que la fiscalia sueca arxivés en un primer moment la causa i la reobrís després.
A més de la fiança, el jutge del tribunal de Westminster que porta el cas també ha fixat altres condicions perquè Julian Assange surti en llibertat: haurà de portar un braçalet electrònic i tenir la residència a la capital britànica. A més, ha de lliurar el passaport, i estarà sotmès a un toc de queda entre les 10 del matí i les 2 del migdia i també entre les 10 de la nit i les 2 de la matinada
La sortida d'Assange de la presó, però, no s'espera que sigui immediata i encara es podria allargar unes quantes hores, ja que les autoritats sueques han recorregut la decisió del jutge. Ara el tribunal disposa d'un termini de 48 hores per examinar el recurs i durant aquest temps Assange haurà d'estar entre reixes. Mentrestant, els advocats d'Assange miren de reunir els diners de la fiança, una tasca que els durà temps. Aquest és el principal problema ara mateix malgrat l'oferiment de nombroses personalitats per avalar Assange.
A l'espera del que pugui passar, però, en les pròximes hores, un grup de simpatitzants del fundador de Wikileaks es concentra a les portes del tribunal de Westminster i es barreja amb la gran presència de mitjans de comunicació que cobreixen uns fets que estan aixecant molta expectació arreu del món. Els partidaris d'Assange exhibeixen pancartes a favor de la llibertat d'expressió.
La llibertat sota fiança era la decisió que reclamava la defensa d'Assange des de la primera vista, el 7 de desembre. Un dels seus advocats, Geoffrey Robertson, havia explicat a la BBC abans de la vista que fins a una desena de personalitats s'havien ofert per avalar Assange. El nom dels voluntaris per pagar la fiança no ha transcendit; en canvi, es coneixen els noms dels que ja s'havien ofert per aportar diners en cas que es fixés una fiança en la vista del 7 de desembre. Eren personalitats com el cineasta Ken Loach, la milionària Jemima Khan i el periodista d'investigació australià John Pilger. En aquella ocasió, però, el jutge en va decretar presó preventiva perquè va considerar que hi havia risc d'incompliment.
El procés per a l'extradició d'Assange a Suècia encara està en marxa i el jutge ha fixat una nova vista per l'11 de gener. Assange i els seus advocats intenten de totes totes que l'extradició no es produeixi, ja que creuen que és un estratagema per a una hipotètica extradició als Estats Units, on les autoritats han mostrat el seu rebuig profund a les filtracions de milers de documents secrets de la diplomàcia nord-americana. Julian Assange sempre ha negat les acusacions que hi ha contra ell i ha subratllat el fet que la fiscalia sueca arxivés en un primer moment la causa i la reobrís després.
