El jutge Manuel García-Castellón arribant a l'Audiència Nacional, en una imatge d'arxiu (EFE)

El jutge García-Castellón es podria jubilar a l'estiu, coincidint amb l'aplicació de l'amnistia

Després d'haver contribuït a dificultar i endarrerir la seva tramitació, el magistrat del cas Tsunami, que està a punt de fer 72 anys, s'estalviaria haver d'aplicar-la

Josep Maria Camps ColletActualitzat

El jutge del cas Tsunami, Manuel García-Castellón, podria jubilar-se a l'inici de l'estiu, just quan es preveu que el sistema judicial haurà d'implantar la llei d'amnistia un cop l'hagi aprovat el Congrés.

Ho afirma aquest dimecres el mitjà El Confidencial, que diu que ha parlat amb "diferents fonts" pròximes al seu entorn, que apunten que aquest jutge s'estaria plantejant avançar la jubilació i estalviar-se així haver d'aplicar la llei.

Titular del jutjat central número 6 de l'Audiència Nacional, García-Castellón s'hauria de jubilar a l'octubre, quan farà 72 anys, però aprofitaria vacances i permisos acumulats per plegar abans.

Els jutges s'han de jubilar als 70 anys com a màxim, però poden endarrerir-ho 2 anys si ho demanen, que és el que va fer García-Castellón en el seu moment.


Protagonista de la tramitació de l'amnistia

Aquest jutge ha estat un dels protagonistes principals de la tramitació de la llei d'amnistia, instruint el cas Tsunami i acusant de terrorisme Carles Puigdemont i Marta Rovira, entre altres, per les protestes i mobilitzacions posteriors a la sentència del procés.

Va ser a principis de novembre, després que estigués 4 anys parat, que García-Castellón va ressuscitar el cas Tsunami, en plenes negociacions del PSOE i de Junts per la investidura de Pedro Sánchez.

Llavors ja va imputar per terrorisme Puigdemont i els altres acusats, i 15 dies després va reclamar al Tribunal Suprem que es fes càrrec de les persones aforades.

García-Castellón vol saber si hi havia espies russos 'experts en sabotatges i assassinats' a Catalunya durant el procés
El jutge Manuel García-Castellón arribant a l'Audiència Nacional, en una imatge d'arxiu (Europa Press)

El joc del gat i la rata de García-Castellón

A partir d'aquell moment, i mentre Junts, ERC i el PSOE negociaven la llei d'amnistia, García-Castellón va començar a prendre decisions que podrien excloure els investigats de l'abast de la llei.

Això s'ha allargat durant mesos, en una mena de joc del gat i la rata que els partits han interpretat com una estratègia jurídica pensada expressament per fer avortar les negociacions.

En tot cas, els moviments de García-Castellón van portar Junts a votar en contra de la llei al Congrés a finals de gener, cosa que va fer endarrerir un mínim de 2 mesos la seva tramitació, que ara és al Senat.

Acusat d'afavorir el PP

Al llarg de la seva carrera, Manuel García-Castellón s'ha vist envoltat de polèmica, i se l'ha acusat de beneficiar el Partit Popular en moltes de les seves decisions.

Se'l recordarà per haver portat Mario Conde a la presó, per haver instruït els casos Lezo, Púnica i Tàndem, tots relacionats amb governs del PP, i per haver exculpat María Dolores de Cospedal i Esperanza Aguirre.

També per haver acusat de diversos delictes Pablo Iglesias i Juan Carlos Monedero quan aquests lideraven Podem. Van ser diversos casos que van acabar arxivats.

A banda del cas Tsunami, l'altre cas relacionat amb l'independentisme català que ha portat és el de l'operació Judes, en què també ha acusat de terrorisme uns quants membres dels CDR.

 

ARXIVAT A:
Tsunami DemocràticAmnistiaAudiència Nacional
Anar al contingut