El jutge manté a la presó Junqueras, Forn i els Jordis i imposa una fiança per a la resta
Llarena aprecia risc de reiteració delictiva en el cas de Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart, i imposa una fiança de 100.000 euros per a la resta de consellers cessats pel 155
El jutge del tribunal Suprem Pablo Llarena ha decidit mantenir en presó incondicional al vicepresident cessat pel 155, Oriol Junqueras, així com el conseller destituït per aquest mateix article, Joaquim Forn, i també Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Per als altres encausats, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Carles Mundó, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull, ha dictat presó eludible mitjançant una fiança de 100.000 euros.
Llarena també els ha imposat altres mesures cautelars com la reitrada del passaport, que han d'haver entregat abans de les dues del migdia els seus representants legals, la prohibició de sortir de territori espanyol i compareixences setmanals al jutjat més pròxim al seu domicili o al TSJC.
El Suprem ja ha acreditat els pagaments de les 6 fiances després que aquest migdia Òmnium i l'ANC hagin ingressat els 600.000 euros de la caixa de solidaritat al banc.
Dos alts funcionaris del Tribunal Suprem han portat als directors d'Alcalá-Meco i d'Estremera les ordres de llibertat. Abans de sortir, els consellers cessats hauran de passar un reconeixement mèdic. Segons els càlculs dels seus advocats, podrien deixar la presó a partir de les sis de la tarda.
El Fiscal del Suprem ha anunciat que no recorrerà la decisió del jutge malgrat que havia demanat que tots els consellers cessats i els Jordis continuessin a la presó.
Llarena aprecia risc de reiteració delictiva
Llarena considera que en el cas de Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart no hi ha risc de fuga, com en els altres consellers cessats que podran sortir de la presó, però sí que aprecia risc de reiteració delictiva.
En la seva interlocutòria, el magistrat creu que "les seves aportacions estan directament vinculades a una explosió violenta" que, de reiterar-se, tindria "conseqüències greus, immediates i irreparables per a la comunitat".
Tal com relata Llarena, els Jordis van dirigir la "convocatòria d'assetjament" durant el registre a la conselleria d'Economia el 20 de setembre, Junqueras va acudir al lloc on es van produir aquests "actes violents", que es van "veure propiciats perquè les forces encarregades de l'ordre públic", sota la responsabilitat de Forn, no ho van impedir.
El magistrat especifica, a més, que "el perill no desapareix amb l'afirmació formal que abandonen la seva estratègia d'actuació" i que s'exigeix "constatar que la possibilitat de nous atacs hagi efectivament desaparegut o que paulatinament es vagi confirmant que el canvi de voluntat és veritable i real".
Amb aquesta decisió del jutge, Oriol Junqueras i Jordi Sánchez, número 1 d'Esquerra i 2 de Junts per Catalunya no podran participar en la campanya electoral de les eleccions del 21D, que comença aquesta mitjanit. Tampoc Joaquim Forn, que també va a la llista de Junts per Catalunya en el número 7.
Ara els advocats podran presentar un recurs d'apel·lació. El lletrat que representa Rull, Turull i Sànchez, Jordi Pina, assegura que la resolució "no s'ajusta ni a la realitat ni a dret" i que hauria d'haver estat la mateixa per a tots els investigats.
En el cas concret de Sànchez, Pina s'ha mostrat sorprès perquè el jutge "no fa referència o passa per alt" el fet que ja no és president de l'ANC quan planteja que "pot mobilitzar les masses els propers dies o mesos i no pot fer-ho".
Per l'advocada de Cuixart, Marina Roig, "no sembla que sigui ajustat al que va passar el dia 20 fer una valoració de futur de pensar que ell en algun moment pugui cridar a la població a fer algun tipus d'aixecament violent". Roig també s'ha mostrat sorpresa pel fet que Llarena afirmi que "pot provocar algun risc d'explosió de violència als carrers perquè mai ha estat la seva voluntat".
Als consellers cessats la fiscalia els acusa de rebel·lió, sedició i malversació de fons, mentre que en el cas dels Jordis estan acusats de sedició.
Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó des de fa gairebé 50 dies, quan la jutge Lamela de l'Audiència Nacional va dictar presó incondicional per ells el 16 d'octubre. També la va dictar, dues setmanes més tard, el 2 de novembre, per Oriol Junqueras, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Joaquim Forn, Carles Mundó, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull.
Expectació mediàtica a Estremera i Alcalá-Meco
A les portes de les presons on hi ha els consellers cessats que han de sortir, s'hi ha aplegat un gran nombre de mitjans de comunicació. En el cas d'Estremera ja hi han arribat alguns diputats d'Esquerra com Joan Tardà, Joan Olòriz, Gabriel Rufián o Ester Capella.
També s'espera que al llarg del dia hi arribin altres representants dels partits i també familiars, amics i els advocats dels presos.
Van afrontar l'interrogatori de manera diferent
Tots deu van comparèixer divendres passat, a petició pròpia, davant Llarena, que es va fer càrrec de les seves causes quan van passar al Suprem, el 24 de novembre, per sol·licitar el seu alliberament. A més, es van acollir a l'anomenada "via Forcadell", que consisteix a declarar que es respecta la Constitució i la legalitat vigent, i l'aplicació de l'article 155, per minimitzar el risc de reiteració delictiva.
Carme Forcadell i els integrants sobiranistes de la mesa del Parlament van adoptar aquesta via quan van declarar davant Llarena, i van quedar en llibertat condicional amb mesures cautelars com el pagament d'una fiança, la prohibició de sortir d'Espanya i la compareixença periòdica als jutjats.
Junqueras i Romeva no van contestar les preguntes de la fiscalia, com sí que va fer Forcadell, i només ho van respondre el seu advocat. En canvi, Borràs i Forn van ser els únics que van respondre totes les parts, inclosa l'acusació particular exercida per Vox. La resta van respondre amb major o menor mesura les preguntes de totes les parts.
Després d'escoltar els Jordis i els vuit consellers cessats en aplicació del 155, Llarena va anunciar que es prenia el cap de setmana per prendre una decisió. Llarena els podia deixar en llibertat provisional, com van demanar, o mantenir-los la presó incondicional, tal com la fiscalia continuava demanant.
La fiscalia mantenia la petició de presó
En concret, l'ex-fiscal general de l'Estat Consuelo Madrigal i el fiscal de sala Jaime Moreno, encarregats de la causa, consideraven que perduren els riscos de fugida, destrucció de proves i reiteració del delicte. L'acusació popular, exercida per VOX, compartia aquest criteri.
