El jutge nega tracte de favor a Neymar, que diu que signava el que li deia el seu pare

L'exjugador blaugrana Neymar ha arribat cap a les 11.20 a la segona jornada del judici que se celebra a l'Audiència de Barcelona per les presumptes irregularitats en el seu fitxatge per al FC Barcelona el 2013.

El jugador ha respost a les preguntes del fiscal i de la seva advocada, en una declaració breu en la qual ha explicat que de les negociacions se'n cuidava --i se'n cuida-- el seu pare. "Jo firmo el que ell em diu", ha afirmat.

"Sabia els rumors d'altres clubs que volien fitxar-me, però el meu somni era jugar al Barcelona i el 2013 vaig decidir sortir del Santos."

"A l'últim moment era Barcelona o Madrid, i el meu cor sempre em va demanar anar al Barça."

S'asseuen al banc dels acusats l'internacional brasiler Neymar da Silva Santos Júnior, els seus pares, que eren els seus mànagers, un exdirectiu del Santos --el club brasiler d'on provenia el jugador-- i els expresidents del Barça Josep Maria Bartomeu i Sandro Rosell.

En el judici, que va començar aquest dilluns i s'allargarà fins al 31 d'octubre, el davanter brasiler està acusat de corrupció i estafa, i la Fiscalia demana dos anys de presó i una multa de 10 milions d'euros per a ell.

Sense tracte de favor

Després de les crítiques pel fet que el tribunal dispensés aquest dilluns l'exjugador blaugrana d'estar present durant la vista, perquè pugui assistir als entrenaments i als partits del seu equip actual, el París Saint-Germain, el jutge, José Manuel del Amo, ha negat cap tracte de favor.

Ha aclarit que la presència al judici de l'acusat "és un dret, no una obligació; l'obligació és la d'estar a disposició del tribunal":

"No se li ha estat fent l'onada des de la grada perquè ha fet un gol, sinó que se l'ha tractat com es tractaria qualsevol altre acusat en les mateixes condicions."

Com en el cas de l'exdirectiu del Santos Odilio Rodrigues Filho, que també té el mateix dret a no estar present a la vista, ha recordat el jutge del Amo. El president del tribunal també ha aclarit que "Neymar no ha arribat tard, sinó que ho ha fet quan estava a punt de declarar", ha dit.  

Després de declarar, el jugador s'ha quedat a escoltar la declaració dels seus pares, abans de marxar a París.

La declaració de la mare de Neymar, Nadine Goncalves, ha estat encara més breu que la del seu fill.

Contractes i empreses

Més extensa ha estat la declaració de Neymar sènior, el pare del jugador, encarregat de gestionar els drets d'imatge, la carrera esportiva i director de les empreses creades al voltant del futbolista.

Neymar sènior ha afirmat que el seu fill ha tingut propostes de clubs nacionals i internacionals des dels 12 anys. El primer contracte professional amb el Santos el va fer el 2008. La família va constituir una empresa, Neymar Sports Marketing, per gestionar els drets d'imatge, que fins aleshores havien estat el 100% del club.

Més endavant, van crear NiN, la consultoria esportiva que gestiona la carrera del jugador, a més d'altres clients.

El pare de Neymar és el propietari i l'administrador d'aquestes empreses, de les quals també és sòcia la mare del futbolista, però només amb caràcter representatiu.

Aquesta consultoria és la que el 2011 firma amb el Santos i el Barça el que ha dit no era un contracte, sinó un acord de prioritat per quan Neymar quedés lliure de la seva vinculació amb el club brasiler: "Era un acord senzill entre NiN com a agent i el Barça".

Neymar pare ha reconegut la participació de DIS, l'empresa querellant, en els drets econòmics del jugador, però que la responsabilitat de comunicar l'acord era del Santos, ja que les negociacions eren entre els clubs.

Va ser la direcció del Santos, ha dit, que, "pressionada per l'oposició interna al club", va avançar la venda de Neymar al Barça, prevista segons aquell acord el 2014. "Vam decidir ajudar el Santos i anticipar la voluntat de Neymar, però per nosaltres no era bo", ha afegit.

Sobre la modificació de les clàusules entre l'acord del 2011 i les del 2013, quan Neymar ja jugava al Barcelona, ha dit que la seva feina era aconseguir els millors avantatges possibles.

"Les coses havien canviat: el 2011 Neymar era una promesa, i el 2013 era una realitat. Podria haver passat al revés, i que Neymar no valgués el que havien dit."

Florentino, no va negociar  

Una altra de les declaracions esperades d'aquest dimarts ha estat la del president del Reial Madrid, Florentino Pérez, que s'ha avançat pel retard del jugador a arribar a l'Audiència. Pérez ha dit, per videoconferència, que no va participar personalment, o no ho recordava, en cap de les negociacions, quan el 2011 el club també es va interessar per Neymar.

El president madridista s'ha remès a la documentació dels arxius del club, "que s'ha aportat al sumari", ha dit, per ratificar que el Reial Madrid va fer una oferta de 45 milions d'euros pel jugador brasiler. Una oferta que va fracassar:

"Els jugadors van on ells volen i Neymar volia anar al Barcelona i hi va anar."

També ha negat saber res de les ofertes i les clàusules del precontracte que hauria imposat el Barça pels drets de Neymar.

El primer a declarar a la vista, que ha començat a dos quarts de deu, ha estat l'exdirector d'operacions del FC Barcelona Raúl Sanllehí, que ha dit que el fitxatge va costar 40 milions d'euros, dels quals 10 es van avançar als pares del jugador en concepte de garantia, i que sempre es va negociar amb el pare al Brasil.

Cost real del fitxatge

La societat d'inversió brasilera DIS, aleshores titular del 40% dels drets econòmics del jugador, és qui va portar el cas als tribunals el 2015, per un delicte d'estafa i corrupció.

DIS considera que va ser "enganyat" en el traspàs del davanter, perquè si el Barça va calcular inicialment el seu cost en 57,1 milions d'euros --40 milions per a Neymar i la seva família i 17,1 per al Santos--, la justícia espanyola calcula que la contractació de Neymar va costar, com a mínim, 83 milions d'euros.

La societat brasilera, que va rebre 6,8 milions d'euros dels 17,1 pagats oficialment al Santos, assegura que el Barça, Neymar i després el Santos van unir forces per ocultar l'import real de l'operació.

DIS reclama 5 anys de presó i 149 milions d'euros de multa, i una indemnització de 35 milions d'euros, la quantitat que creu que ha perdut en el cas.

Els advocats de Neymar mantenen que no ha comès cap delicte; els 40 milions d'euros que va rebre corresponen, segons ells, a "una bonificació legal i habitual de traspassos al mercat del futbol".

El cas Neymar 1

Aquest judici s'ha nomenat cas Neymar 2. El cas Neymar 1 abordava un delicte d'evasió fiscal derivat d'aquest mateix traspàs. Es va concloure l'any 2016 amb un acord entre la Fiscalia i el club català, de pagar una multa de 5,5 milions d'euros.

Neymar i el Barça ja s'havien trobat als jutjats el 2020, quan el jugador va reclamar al club el pagament de 43,6 milions d'euros, d'una bonificació.

Per la seva banda, el FC Barcelona havia presentat una denúncia contra el seu exjugador per incompliment de contracte i va guanyar la causa, per la qual Neymar va ser condemnat a pagar 6,79 milions d'euros al seu antic club. Ney i el Barça van acabar signant un acord "amistós" el juliol del 2021 que va posar fi a tots els conflictes financers entre ells.